Diferència entre les revisions de "Revolució francesa"
(Pàgina nova, en el contingut: «300px|right La '''Revolució Francesa''' (1789 – 1799) és considerada el model de revolució política de...».) |
m (Text reemplaça - 'tenir' a 'tindre') |
||
Llínea 7: | Llínea 7: | ||
La primera etapa revolucionària, la de la '''Monarquia constitucional''' (1789-1792), succeí quan els membres del [[Tercer Estat]] realisaren una revolta jurídica i es constituïren en Assamblea Nacional. Esta assamblea proclamà la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi censatari, al mateix temps que eliminà tots els vestigis de l'[[Antic Règim]] i promulgà la [[Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà]]. Paralelament esclatà una revolta popular en el camp i a [[París]], revolta simbolisada per la [[presa de la Bastilla]]. L'Assamblea Constituent, el [[1791]], aprovà la primera constitució. | La primera etapa revolucionària, la de la '''Monarquia constitucional''' (1789-1792), succeí quan els membres del [[Tercer Estat]] realisaren una revolta jurídica i es constituïren en Assamblea Nacional. Esta assamblea proclamà la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi censatari, al mateix temps que eliminà tots els vestigis de l'[[Antic Règim]] i promulgà la [[Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà]]. Paralelament esclatà una revolta popular en el camp i a [[París]], revolta simbolisada per la [[presa de la Bastilla]]. L'Assamblea Constituent, el [[1791]], aprovà la primera constitució. | ||
− | La segona etapa va ser la de la '''Convenció Republicana''' (1792-1794). Els problemes econòmics, socials i polítics se sumaren a l'oposició de la [[monarquia]] i l'[[aristocràcia]], i causaren una nova onada revolucionària que desembocà en la instauració d'una [[república]]. El rei [[Lluís XVI]] va ser jujat, condenat i eixecutat. La Convenció va | + | La segona etapa va ser la de la '''Convenció Republicana''' (1792-1794). Els problemes econòmics, socials i polítics se sumaren a l'oposició de la [[monarquia]] i l'[[aristocràcia]], i causaren una nova onada revolucionària que desembocà en la instauració d'una [[república]]. El rei [[Lluís XVI]] va ser jujat, condenat i eixecutat. La Convenció va tindre un caràcter [[Lliberalisme|lliberal]], en l'excepció del violent periodo [[jacobinisme|jacobí]]. |
La darrera etapa, la del '''Directori''' (1795-1799) va consolidar el poder de la [[burguesia]] que, per mantindre's davant la pressió dels extrems monàrquics i de l'esquerra jacobina, promogué un cop d'estat ([[1799]]) encapçalat per [[Napoleó Bonaparte]], en el que finalisa el periodo revolucionari. | La darrera etapa, la del '''Directori''' (1795-1799) va consolidar el poder de la [[burguesia]] que, per mantindre's davant la pressió dels extrems monàrquics i de l'esquerra jacobina, promogué un cop d'estat ([[1799]]) encapçalat per [[Napoleó Bonaparte]], en el que finalisa el periodo revolucionari. | ||
[[Categoria:Revolució Francesa]] | [[Categoria:Revolució Francesa]] |
Revisió de 17:30 7 jun 2013
La Revolució Francesa (1789 – 1799) és considerada el model de revolució política de la seua época i va suposar la conquesta del poder per la burguesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clericat.
A finals del segle XVIII, el regne de França, com la major part d'Europa, estava somesa a l'Antic Règim. Era, dons, una societat estamental fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra. La monarquia absoluta de Lluís XVI era incapaç de millorar la situació de crisis financera, fam i debilitat de la vella estructura de classes. En este context es produïx un seguit de revoltes que conduïren a la revocació de l'Antic Règim.
La primera etapa revolucionària, la de la Monarquia constitucional (1789-1792), succeí quan els membres del Tercer Estat realisaren una revolta jurídica i es constituïren en Assamblea Nacional. Esta assamblea proclamà la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi censatari, al mateix temps que eliminà tots els vestigis de l'Antic Règim i promulgà la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà. Paralelament esclatà una revolta popular en el camp i a París, revolta simbolisada per la presa de la Bastilla. L'Assamblea Constituent, el 1791, aprovà la primera constitució.
La segona etapa va ser la de la Convenció Republicana (1792-1794). Els problemes econòmics, socials i polítics se sumaren a l'oposició de la monarquia i l'aristocràcia, i causaren una nova onada revolucionària que desembocà en la instauració d'una república. El rei Lluís XVI va ser jujat, condenat i eixecutat. La Convenció va tindre un caràcter lliberal, en l'excepció del violent periodo jacobí.
La darrera etapa, la del Directori (1795-1799) va consolidar el poder de la burguesia que, per mantindre's davant la pressió dels extrems monàrquics i de l'esquerra jacobina, promogué un cop d'estat (1799) encapçalat per Napoleó Bonaparte, en el que finalisa el periodo revolucionari.