Diferència entre les revisions de "Monasteri d'Aigües Vives"
| Llínea 23: | Llínea 23: | ||
L'iglésia es d'una nau i en ella hi ha ademés de l'altar sis capelles laterals. El presbiteri te dos portes, una que dona accés al claustre i atra que comunicava a l'antiga sacristia convertida en trull. L'iglésia te cor alt en barana semicircular i cadiram de dos époques: [[segle XV]], [[arquitectura gòtica|gòtica]] i atra [[plateresca]]. La volta del temple es de cano. | L'iglésia es d'una nau i en ella hi ha ademés de l'altar sis capelles laterals. El presbiteri te dos portes, una que dona accés al claustre i atra que comunicava a l'antiga sacristia convertida en trull. L'iglésia te cor alt en barana semicircular i cadiram de dos époques: [[segle XV]], [[arquitectura gòtica|gòtica]] i atra [[plateresca]]. La volta del temple es de cano. | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 32: | Llínea 29: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
* [http://www.cult.gva.es/dgpa/documentacion/interno/54.pdf Ficha en la biblioteca de Patrimoni] | * [http://www.cult.gva.es/dgpa/documentacion/interno/54.pdf Ficha en la biblioteca de Patrimoni] | ||
| + | |||
| + | ==Referencies== | ||
| + | {{Traduït de|es|Convento de Aguas Vivas}} | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Monasteris de la Comunitat Valenciana]] | ||
Revisió de 13:41 5 jun 2013
El Convent d'Aigües Vives, també cridat Real Monasteri de Santa María d'Aigües Vives en el municipi de Carcaixent (Província de Valéncia, es un edifici religiós i els seus orígens se remonten al segle XIII.
Historia
L'actual edifici fon construït durant els segles XVI i XVII en estils gòtic i barroc, si be l'ala nort fon conclosa en el segle XVIII.
El monasteri pertanyeu a l'orde dels agustins, custodiava l'image de la Vírgen d'Aigües Vives, patrona de la ciutat de Carcaixent.
A amijanats del segle XIX a conseqüència de la desamortisació de Mendizábal, els monges tingueren que abandonar el convent , que passà a ser propietat dels barons de Casanova, destinant-se a vivenda rural. En 1977 el monasteri fon adquirit i reformat per a destinar-ho a hotel residencia per D.Antoni Vidal Bellver (fotógraf i empresari de Carcaixent). En l'actualitat es propietat d'un conegut empresari estager gandià.
Arquitectura
A lo llarc dels segles XVI i XVII se configura l'estructura monumental actual del convent. Francesc Colóm, artífice valencià, dirigí en 1597 una ampliació del cenobi, particularment del claustre. Noves obres se daten en 1633, sent en 1695, quan se traça i alça la nova iglésia en transagrari, sacristia, retaule major i torre campanar, ablamant-se alguns altars. L'edifici s'articula al voltant del claustre al qual recauen l'iglésia al sur, el conjunt de la granja al Nort i el gran cos rectangular de cinc plantes que domina el conjunt, recaent a la carretera de Alzira a Tavernes de la Valldigna a l'Este. A l'Oest recauen la torre campanar, l'iglésia, el portaló d'accés al claustre i les edificacions de la granja.
El claustre de reduïdes proporcions es ric en talla i decorats en pintures al fresc. En el centre hi ha una cisterna. A l'esquerra del claustre està el refectori, i paralelament al mateix, la cuina.
La torre campanar mostra un llarc cos vertical, en l'unic aditament d'un rellonge solar. Un doble i escassa molura dona pas al cos de campanes en finestres verticals en arc de mig punt. La coberta a quatre aigües de teula aràbic s'arremata en veleta de ferro.
La fachada de l'iglésia acusa l'enteulat a dos aigües de la mateixa aixina com les vertents de les cobertes dels contraforts. La porta d'accés es allindada en un drap de ceràmica representant a Nostra Senyora d'Aigües Vives. La fachada del claustre enquadra un portaló d'arc rebaixat en escut nobiliari, flanquejat per sendes finestres rectangulars. En la planta superiora sobreïxen un balcó i dos finestrals. Adossats a estos cossos se troba un cos de varies dependències destinades a la granja en estructures de distintes époques.
La fachada Este corresponent al gran cos que domina espacialment el conjunt, presenta una ampla verticalitat. Una prolongada escalinata d'accés, remonta a l'alt terraplé. En este petreu podium fa de contrafort i fonamenta i reforça l'estructura de l'obra. Sobre el podium s'obrin sis finestrals, en simulació pictòrica de sellars en llindars i machones. L'últim cos, arrematat per una cornisa teula varies pintures, entre elles flanquejada per l'inscripció any 1767, la Verge d'Aigües Vives. Entre finestrals se mostren elements pictòrics ornamentals. La coberta es a una vertent i de teula aràbic.
Al fachat Sur recau la torre campanar, la nau lateral del temple i una edificacio adossada, la primitiva sacristia i el flanc del cos recaent a la fachada este. El fachat nort correspon a les distintes edificacions de la casa de llabor.
L'iglésia es d'una nau i en ella hi ha ademés de l'altar sis capelles laterals. El presbiteri te dos portes, una que dona accés al claustre i atra que comunicava a l'antiga sacristia convertida en trull. L'iglésia te cor alt en barana semicircular i cadiram de dos époques: segle XV, gòtica i atra plateresca. La volta del temple es de cano.
Vore també
Enllaços externs
Referencies
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Convento de Aguas Vivas de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.