Diferència entre les revisions de "Choriç"
m |
|||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | El choriç | + | El choriç és una especie de salchicha curat (be a l'aire, be al fum) i que està elaborada a partir de la carn del [[porc]] picada i adobada en especies, seent la més característica el pebre roig, que és l'element més distintiu del choriç a diferencia d'atres salchiches, i també el qual li dona el seu color caracteristic. La pell d'este tipo de salchicha pot ser intesti prim de [[porc]]. |
− | En [[Espanya]], per a que un embotit siga nomenat choriç, ha de tindre necessariament pebre roig i all; açò ho diferencia del choriç d'atres països. | + | En [[Espanya]], per a que un embotit siga nomenat choriç, ha de tindre necessariament pebre roig i [[all]]; açò ho diferencia del choriç d'atres països. |
− | + | Més conegudes fora d'[[Europa]] són les versions mexicana i caribenya, en les quals la carn de porc no es pica i l'adob és distint. En [[Uruguay]] i [[Argentina]] alguns dels choriços tipics son: el "choriç parriller" (que es realisa sense curar -ni dessecar ni fumar- ya que es posa casi "fresc" per a cuïnar en els rostits). Inicialment en Argentina, Uruguay i [[Paraguay]], i més tart també en [[Bolivia]], [[Chile]], [[Peru]], el choriç parriller es menja en forma de choripà. | |
+ | [[Categoria:Aliments]] | ||
[[Categoria:Gastronomia]] | [[Categoria:Gastronomia]] | ||
− |
Revisió de 16:00 4 jun 2013
El choriç és una especie de salchicha curat (be a l'aire, be al fum) i que està elaborada a partir de la carn del porc picada i adobada en especies, seent la més característica el pebre roig, que és l'element més distintiu del choriç a diferencia d'atres salchiches, i també el qual li dona el seu color caracteristic. La pell d'este tipo de salchicha pot ser intesti prim de porc.
En Espanya, per a que un embotit siga nomenat choriç, ha de tindre necessariament pebre roig i all; açò ho diferencia del choriç d'atres països.
Més conegudes fora d'Europa són les versions mexicana i caribenya, en les quals la carn de porc no es pica i l'adob és distint. En Uruguay i Argentina alguns dels choriços tipics son: el "choriç parriller" (que es realisa sense curar -ni dessecar ni fumar- ya que es posa casi "fresc" per a cuïnar en els rostits). Inicialment en Argentina, Uruguay i Paraguay, i més tart també en Bolivia, Chile, Peru, el choriç parriller es menja en forma de choripà.