Diferència entre les revisions de "Ruta dels Clàssics"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
**'''Hospital de Sant Marc''': Actualment museu arqueològic, els seus arcs gòtics nos transporten a l’edat mija. | **'''Hospital de Sant Marc''': Actualment museu arqueològic, els seus arcs gòtics nos transporten a l’edat mija. | ||
**'''Convent de Santa Clara''': El seu tesor artístic recorda l’esplendor de l’antic Ducat de Gandia. Un llenç de muralles del segle XIV sobre el riu Serpis tanca les restes medievals de la ciutat. | **'''Convent de Santa Clara''': El seu tesor artístic recorda l’esplendor de l’antic Ducat de Gandia. Un llenç de muralles del segle XIV sobre el riu Serpis tanca les restes medievals de la ciutat. | ||
| − | * [[Beniarjó]] | + | * [[Beniarjó]]: Este senyoriu fon propietat dels [[Ausias March|March]] des de la conquesta de [[Jaume I]]. Ausias construí un assut en el [[riu Serpis]] per a regar les seues plantacions de canya de sucre. Es conserven els fonaments de la casa familiar dels March i un aljup subterràneu. Es pot visitar l'església parroquial. |
*[[Alfauir]] | *[[Alfauir]] | ||
| − | *[[Albaida]] | + | **[[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]]: En Alfauir, a 8 km de Gandia, vora el camí romà Dénia-Xàtiva i prop d’on es va desenrollar la batalla de les Germanies, es troba este monasteri de l’orde dels jerònims, un dels primers fundats en la Península. Construït pel duc [[Alfons d’Aragó]], els March tingueren una gran relació en este cenobi. Ací està soterrat el pare d’Ausias March i les dos esposes del poeta. En el segle XVI, els Borja mantingueren i eixamplaren l’edifici. Destaca el claustre, en arcs gòtics fets en rajola roja, i l’aqüeducte. |
| + | *[[Albaida]]: | ||
| + | |||
*[[Cocentaina]] | *[[Cocentaina]] | ||
*[[La Vall de Pop]] | *[[La Vall de Pop]] | ||
*[[Dénia]] | *[[Dénia]] | ||
| − | |||
== Vore també == | == Vore també == | ||
Revisió de 21:41 3 jun 2013
La Ruta dels Classics es una ruta cultural per les terres de tres escritors clàssics de la llengua valenciana, del Sigle d’Or Valencià: Ausias March, Joanot Martorell i Joan Roís de Corella, els tres relacionats en la cort del duc Alfons d’Aragó, dit el Vell.
La ruta evoca el segle XV valencià i el seu patrimoni, de la mar, de les valls i les muntanyes, dels menjars i dels vins, i dels diversos accents de la nostra llengua valenciana en el resò de les immortals paraules dels nostres escritors més universals.
Itinerari
L'itinerari de la Ruta dels Clàssics es el següent:
La Ruta pas a pas
- Gandia: Gandia fon l'epicentre de la renovació lliterària del segle XV, a on tenien casa els March, els Martorell i els Roís de Corella.
- Palau Ducal de Gandia: En el Palau Ducal els nostres escritors s’adinsaren en les lletres i en les arts de la cavalleria.
- Colegiata de Santa Maria de Gandia: Eixemple del gòtic religiós valencià, nos tornarà l’eco dels clàssics i també dels Borja, que refundaren el ducat en 1485.
- Hospital de Sant Marc: Actualment museu arqueològic, els seus arcs gòtics nos transporten a l’edat mija.
- Convent de Santa Clara: El seu tesor artístic recorda l’esplendor de l’antic Ducat de Gandia. Un llenç de muralles del segle XIV sobre el riu Serpis tanca les restes medievals de la ciutat.
- Beniarjó: Este senyoriu fon propietat dels March des de la conquesta de Jaume I. Ausias construí un assut en el riu Serpis per a regar les seues plantacions de canya de sucre. Es conserven els fonaments de la casa familiar dels March i un aljup subterràneu. Es pot visitar l'església parroquial.
- Alfauir
- Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba: En Alfauir, a 8 km de Gandia, vora el camí romà Dénia-Xàtiva i prop d’on es va desenrollar la batalla de les Germanies, es troba este monasteri de l’orde dels jerònims, un dels primers fundats en la Península. Construït pel duc Alfons d’Aragó, els March tingueren una gran relació en este cenobi. Ací està soterrat el pare d’Ausias March i les dos esposes del poeta. En el segle XVI, els Borja mantingueren i eixamplaren l’edifici. Destaca el claustre, en arcs gòtics fets en rajola roja, i l’aqüeducte.
- Albaida: