Diferència entre les revisions de "Unió Valenciana"
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| web = http://www.uniovalenciana.org| | | web = http://www.uniovalenciana.org| | ||
}} | }} | ||
| − | '''Unió Valenciana''' (UV) es un partit polític de la [[Comunitat Valenciana]] d'ideologia [[nacionalisme|nacionalista]] i [[valencianisme|valencianista]] fundat per [[Vicente González Lizondo]]. | + | '''Unió Valenciana''' (UV) es un partit polític de la [[Comunitat Valenciana]] d'ideologia [[nacionalisme|nacionalista]], [[progressisme|progressista]] i [[valencianisme|valencianista]] fundat per [[Vicente González Lizondo]]. |
| + | |||
| + | L'organisació jovenil del partit rep el nom de [[Jovens Nacionalistes]], definint-se com valencianista, [[democràcia|democràtica]] i progressista. | ||
== Història == | == Història == | ||
Revisió de 11:20 10 gin 2009
| Unió Valenciana (UV) | |
|---|---|
| 135px | |
| President | José Manuel Miralles |
| Líder | {{{líder}}} |
| Portaveu | {{{portaveu}}} |
| Fundació | 1982 |
| Dissolució | {{{dissolució}}} |
| Sèu | Plaça de l'Ajuntament 13-2A (Valéncia) |
| Ideologia política | nacionalisme, progressisme i valencianisme |
| Afiliació internacional | |
| Partits que la componen | {{{partits}}} |
| Web | http://www.uniovalenciana.org |
Unió Valenciana (UV) es un partit polític de la Comunitat Valenciana d'ideologia nacionalista, progressista i valencianista fundat per Vicente González Lizondo.
L'organisació jovenil del partit rep el nom de Jovens Nacionalistes, definint-se com valencianista, democràtica i progressista.
Història
El partit es creà en 1982 per a reivindicar l'identitat valenciana. El seu àmbit polític és la Comunitat Valenciana.
La seua primera participació electoral es produïx en les eleccions generals de 1982 integrada en la coalició Aliança Popular. Esta coalició es va mantindre en les primeres eleccions autonòmiques celebrades en 1983.
Ya en solitari es va presentar a les eleccions generals de 1986 on va conseguir una acta de diputat en Vicente González Lizondo. Darrere d'este fet es produïx un efecte de consolidació electoral que li porta a millorar els seus resultats obtenint dos diputats en les eleccions generals de 1989 i convertint-se en la tercera força política valenciana en les autonòmiques de 1991 en més d'un 10% dels vots.
El punt decisiu de la seua trayectòria política es produïx darrere de les eleccions autonòmiques de 1995 quan, a pesar d'un descens en els seus resultats, la victòria del PP en majoria simple la fa fonamental per a la governabilitat de la Comunitat Valenciana. Per això entra a formar part del govern darrere d'un pacte en este partit.
Esta situació va ser aprofitada pel Partit Popular que va iniciar un procés de fagocitació d'Unió Valenciana per mijà del qual numerosos dirigents d'UV (entre ells la consellera d'agricultura María dels Angeles Ramon-Llin) van anar passant a poc a poc a les files del PP. Atres dirigents d'UV en canvi van ser fidels al proyecte fins a la seua desaparició de la vida pública com el que va ser president de les Corts Valencianes Héctor Villalba, el regidor de l'Ajuntament de València, Társilo Piles, o el conseller d'Agricultura, Peixca i Alimentació Salvador Ortells.
Com resultat de tot això els resultats electorals van baixar fins a un 4,76% dels vots que a l'estar per davall del llistó electoral del 5% li va impedir tindre representació parlamentària.
A esta derrota electoral li van succeir atres no tornant a tindre representació més que a nivell local des de llavors. Per a millorar els resultats electorals en les eleccions de 2003 es van agrupar en partits cantonalistes encara que tampoc van conseguir superar el llindar del 5% de vots necessaris per a obtindre representació en les Corts Valencianes.
Finalment, en les eleccions generals de 2004 van renunciar a presentar llista al congrés a canvi de la inclusió de José María Chiquillo com a independent en les llistes per al senat del PP.
A causa d'unes traumàtiques eleccions internes José María Chiquillo va abandonar el partit emportant-se l'acta de senador generant una profunda crisis institucional dins de Unió Valenciana, que va quedar sota la direcció de Joaquín Ballester Sanz regidor per la localitat valenciana de Paterna. A finals d'abril del 2006 Joaquín Ballester dimitia i després d'una assamblea celebrada al maig del mateix any, resultava triat com nou president nacional del partit el regidor de Nàquera, José Manuel Miralles.
El partit ha rebujat una coalició electoral en Coalició Valenciana de cara a les eleccions autonòmiques de 2007, on ha obtingut un 0'9% dels vots (22.615) situant al partit com la quarta força política de la Comunitat Valenciana en número de vots[1].
| Evolució del vot en les eleccions autonòmiques | ||||||||
| Any | 1983 (coalició) | 1987 | 1991 | 1995 (coalició) | 1999 | 2003 | 2007 (coalició) | |
| Número de vots | 609.519 (32,11 %) | 183.541 (9,24) | 208.126 (10,5 %) | 165.956 (7,1 %) | 106.119 (4,76 %) | 72.594 (3,03 %) | 22.781 (0,95 %) | |
| Diputats | 32* | 6 | 7 | 5 | 0 | 0 | 0 | |
Escissions
UV destaca per la gran quantitat de crisis internes a partir de 1994 que s'han solucionat en molts casos en l'escissió del sector discrepant, resultant en la fundació de set nous partits en escàs resultat electoral. D'esta manera han sorgit Renovació Valencianista i Partit Regional de la Comunitat Valenciana, integrats en Coalició Valenciana, Opció Nacionalista Valenciana, Iniciativa de Progrés de la Comunitat Valenciana i Unió de Progrés, integrats en el PP.
A pesar de totes estes escissions, Jose Manuel Miralles, actual president d'UV, ha conseguit calmar les crisis internes del partit nacionalista, rescatant-lo de les cendres en qué es trobava després dels molts intents del PP, d'apropiar-se del valencianisme polític.
Referències
Enllaços externs
- Unió Valenciana, pàgina oficial del partit.
- Artícul original en castellà