Diferència entre les revisions de "Polinyà"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Polinyà''' és un municipi valencià que es troba en la comarca de la Ribera Baixa. == Geografia == Situat en la planura aluvial formada pel [[riu Xú...».)
 
Llínea 64: Llínea 64:
 
* [http://www.ive.es/pegv/start.jsp Institut Valencià d'Estadística].
 
* [http://www.ive.es/pegv/start.jsp Institut Valencià d'Estadística].
 
* [http://www.just.gva.es/civis/va/index_menu.htm Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat].
 
* [http://www.just.gva.es/civis/va/index_menu.htm Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat].
 
{{Municipis de la Ribera Baixa}}
 
  
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Revisió de 14:03 21 dec 2012

Polinyà és un municipi valencià que es troba en la comarca de la Ribera Baixa.

Geografia

Situat en la planura aluvial formada pel riu Xúquer, el seu terme és eminentment pla. La pràctica totalitat del seu territori està dedicat a l'agricultura de regadiu.

Des de Valéncia, s'accedix ad esta localitat a través de la N-332 per enllaçar en la CV-505.

Història

En el terme municipal de Benicull (Antic terme de Polinyà) han aparegut vestigis d'época neolítica (Sima de la Pedrera), época romana (Altet de Cocasanta i partida de Gual), i restes d'alqueries medievals. Pero la seua història com tal està unida a l'existència de la Baronia de Corbera, ya que era un dels quatre pobles que la conformaven fins a la seua desmembració el 23 de setembre del 1836, moment en que escomença l'història de Polinyà com municipi independent. El document més antic conegut, fins ara, du data del 7 d'abril de l'any 1254: és una escritura de donació de terres que fa Bernardo de Vilar, canonge de la catedral de Valéncia, a Raymundo Dolivella. La propietat és una mesquita en un hort.

Demografia

La segregació de la localitat de Benicull en l'any 2003 ha incidit en el descens demogràfic produït a partir d'eixe any.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2008 2011
3.104 3.089 3.127 3.048 3.031 3.031 3.016 2.231 2.244 2.479 2.504

Economia

L'economia de la localitat està centrada en la taronja i un chicotet sector de la fusta. Una chicoteta part de la població treballa en l'industria de la comarca i en el sector servicis. Encara en l'existència d'una certa diversitat econòmica, realment mínima, l'economia depen de l'evolució del mercat de la taronja. Les poques industries localisades en el terme tenen, la majoria, un orige familiar i artesanal.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 n/d n/d
1983 - 1987 n/d n/d
1987 - 1991 n/d n/d
1991 - 1995 n/d n/d
1995 - 1999 n/d n/d
1999 - 2003 n/d n/d
2003 - 2007 n/d n/d
2007 - 2011 n/d n/d
2011 - 2015 n/d n/d
2015 - 2019 n/d n/d
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d

Monuments

  • Ermita de San Sebastià. Del segle XV. Reconstruïda fa poc.
  • La Casota. Antiga casa de camp que ha quedat dins la població. Actualment és el local de l'Associació Musical Polinyanense.
  • Molí de Monsalvà. Antic molí de la baronia de Corbera, en funcionament fins als anys 60 del segle passat.

Gastronomia

Té l'arròs com element culinari primordial en totes les seus variacions, conserva dolços tradicionals pareguts als d'atres localitats de la comarca. Destaquen l'arròs al forn o en caldo, l'arròs en panses, cigrons i tallades de moniato: una combinació de dolç i salat al mateix plat sense recórrer a la cuina oriental. La paella, en tota la seua riquea i variació, és el plat festiu per excelència per les possibilitats que oferix. Un dels plats més característics és la "fenollà": ou, bacallar i fenoll, bledes o espinacs; se solia menjar en Semana Santa.

Referències

Enllaços externs