Diferència entre les revisions de "Vidre"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | El '''vidre''' | + | El '''vidre''' és un material sòlit amorf, producte en general quan un material mostós convenient se solidifica rapidament, de tal manera que no te temps de formar una estructura regular cristalina. Un eixemple d'este fenomen pot observar-se quan es vertix [[sucre]] de taula fosa sobre una superficie freda. El resultat es la formació d'un sòlit amorf, on l'estructura cristalina és absent al contrari del [[sucre]] inicial. |
| − | D'una manera comuna en esta paraula vore s'enten un tipo especific de vore, el vidre siliceu, que s'usa habitualment dins dels edificis, com contenidor o dins dels elements de | + | |
| − | Baix la seua forma pura, es el vidre transparent, relativament dur, practicament inert del punt de vista quimic i | + | D'una manera comuna en esta paraula vore s'enten un tipo especific de vore, el vidre siliceu, que s'usa habitualment dins dels edificis, com contenidor o dins dels elements de decoració entre atres possibilitats. |
| − | La | + | |
| − | El vidre | + | Baix la seua forma pura, es el vidre transparent, relativament dur, practicament inert del punt de vista quimic i biològic i present una superficie be plana. Estes caracteristiques fan del vidre un material d'us freqüent dins de molts sectors, pero a la volta es fragil. Aquelles desventages poden millorar-se en part o del tot en afegir atres elements o en tractaments termics. |
| + | |||
| + | |||
| + | == La vitrificació == | ||
| + | |||
| + | El vidre comú es constituit casi exclusivament per [[dioxit de silici]] (SIO2), sent comunament silica, valent per a dir el mateix component del [[quars]] i de la seua forma policristalina, l'arena. Baix forma pura, la silica a un punt de fusió que és entorn de 2000 °C pero sovint durant la producció del vidre són afegides atres substancies per fer mermar esta temperatura. Un d'estos elements es la soda (el carbonat de [[sodi]] NA2CO3) o llavors la potassa (el carbonat de [[potassi]]) que fan baixar el punt de fusió prop 1000°C. Desgraciadament la presencia de soda fa el vidre soluble dins de l'[[aigua]]. Per a evitar este inconvenient s'afig tambe calç (rovelle de [[calci]]) per obtindre l'insolubilitat. | ||
Revisió de 10:25 30 nov 2012
El vidre és un material sòlit amorf, producte en general quan un material mostós convenient se solidifica rapidament, de tal manera que no te temps de formar una estructura regular cristalina. Un eixemple d'este fenomen pot observar-se quan es vertix sucre de taula fosa sobre una superficie freda. El resultat es la formació d'un sòlit amorf, on l'estructura cristalina és absent al contrari del sucre inicial.
D'una manera comuna en esta paraula vore s'enten un tipo especific de vore, el vidre siliceu, que s'usa habitualment dins dels edificis, com contenidor o dins dels elements de decoració entre atres possibilitats.
Baix la seua forma pura, es el vidre transparent, relativament dur, practicament inert del punt de vista quimic i biològic i present una superficie be plana. Estes caracteristiques fan del vidre un material d'us freqüent dins de molts sectors, pero a la volta es fragil. Aquelles desventages poden millorar-se en part o del tot en afegir atres elements o en tractaments termics.
La vitrificació
El vidre comú es constituit casi exclusivament per dioxit de silici (SIO2), sent comunament silica, valent per a dir el mateix component del quars i de la seua forma policristalina, l'arena. Baix forma pura, la silica a un punt de fusió que és entorn de 2000 °C pero sovint durant la producció del vidre són afegides atres substancies per fer mermar esta temperatura. Un d'estos elements es la soda (el carbonat de sodi NA2CO3) o llavors la potassa (el carbonat de potassi) que fan baixar el punt de fusió prop 1000°C. Desgraciadament la presencia de soda fa el vidre soluble dins de l'aigua. Per a evitar este inconvenient s'afig tambe calç (rovelle de calci) per obtindre l'insolubilitat.