Diferència entre les revisions de "Serra Perenchisa"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | El [[Parage Natural Municipal]] '''Serra Perenchisa''', en una superfície de 174.38 ha, es localisa en el terme municipal de [[Torrent]], [[Valéncia| | + | El [[Parage Natural Municipal]] '''Serra Perenchisa''', en una superfície de 174.38 ha, es localisa en el terme municipal de [[Torrent]], [[Valéncia|província de Valéncia]]. S'estén de noroest a sur-oest en una llongitut aproximada de 10 quilómetros, entre els termes de [[Torrent (Valéncia)|Torrent]], [[Chiva]] i [[Godelleta]]. Constituïx una de les estribacions montanyoses del [[Sistema Ibèric]] que més s'acosta a a la costa per l'extrem sur-est. |
== Vegetació == | == Vegetació == | ||
Revisió de 16:48 26 ago 2012
El Parage Natural Municipal Serra Perenchisa, en una superfície de 174.38 ha, es localisa en el terme municipal de Torrent, província de Valéncia. S'estén de noroest a sur-oest en una llongitut aproximada de 10 quilómetros, entre els termes de Torrent, Chiva i Godelleta. Constituïx una de les estribacions montanyoses del Sistema Ibèric que més s'acosta a a la costa per l'extrem sur-est.
Vegetació
- La vegetació està formada principalment per matoll arbustiu, formant la típica garriga mediterrànea, en la que es troben entre els arbusts de major port les espècies següents: coscolla, llentiscle, argilaga, bruc, Albaida, margalló, , ars negre i ginebre del galipot.
- En l'estrat de vegetació de menor port, es troben les espècies següents: labiades com romer, poliol, timó; cistàcees com estepa blanca, romer mascle o el esteperola i també algunes espècies de lleguminosas i gramínies.
- L'estrat arboreu ho formen, principalment, eixemplars de pi blanc , resultant un estrat arboreu molt clar i irregularment distribuït, a que s'afigen chicotets grups de carrasques, garroferes i oliveres, trobant-se també espècies lianoides com la rosa (Rosa pelegrina), la matavelles, la Vidiella i la romaguera.
Fauna
- La fauna és la pròpia de les formacions de pinada, rabosots, ariçons europeu i morú, martes, javalins i rates penades.
- En l'herpetofauna, destaca el renoc comú, el corredor i el llevador, el renoquet esguinat, el fardacho ocelat i ofidis com el sacre de ferradura, el sacre d'escala i el sacre d'aigua.
- En l'avifauna es troben les espècies típicament associades a les formacions de pinada i matoll, destacant la busquereta arrebosat, cabecinegra i rabillarga; el carboner tió, el carboner comú, el capellanet i la cagarnera. Rapaços com el soliguer comú , el chot i, esporàdicament, l'àguila calçada, l'aligot i l'esparver.
- En els cursos d'aigua del Barranco del Gallec i el de l'Horteta s'albira la polla d'aigua, la xitarra comuna, el blavet i de forma esporàdica aus en pas cap a la Albufera com l'agró blava i la garcilla bueyera. A l'estiu destaca la presència del abellerol.
Valor paisagístic
El seu valor paisagístic en el context local és molt important, sent un element bàsic en la conformació del paisage de Torrent. Des de la seua cima, pot gojar-se d'una magnifica panoràmica de la plana costera valenciana, en l'Albufera com a fita més destacat.
Patrimoni cultural
- Els aqüeductes denominats els Arquets de Dalt i els Arquets de Baix, d'época islàmica, la funció dels quals era conduir els cabals de les fonts que abocaven als barrancs situats a l'oest del terme a les zones de regadiu situades a l'est.
- Els jaciments d'época ibèrica Lloma de Birlet i Llometa del Clot de Ballador; i de l'edat del bronze Llometa de l'Espart, Puntal d'Albaida i els Garravaques.
- D'época musulmana es troba el poblat mudèjar i el lloc funerari de el Garrigar.
Referències
- Fon declarat Parage Natural Municipal per Acort del Consell de la Generalitat Valenciana de data 10 de febrer del 2006. (En este artícul s'arreplega text de l'acort)