Llínea 189: |
Llínea 189: |
| *Archaea (originalment Archaebacteria) | | *Archaea (originalment Archaebacteria) |
| | | |
− | *Bacteria (originalment Eubacteria) | + | *[[Bacteria]] (originalment Eubacteria) |
| | | |
− | *Eucariota | + | *[[Eucariota]] |
| | | |
| Estos àmbits reflectixen si les cèlules posseïxen núcleu o no, aixina com les diferencies en l’exterior de les cèlules. Hi ha també una serie de "paràsits" intracelulars que, en termes d’activitat metabòlica són cada vegada "menys vius": | | Estos àmbits reflectixen si les cèlules posseïxen núcleu o no, aixina com les diferencies en l’exterior de les cèlules. Hi ha també una serie de "paràsits" intracelulars que, en termes d’activitat metabòlica són cada vegada "menys vius": |
| | | |
− | *Virus | + | *[[Virus]] |
| | | |
| *Viroides | | *Viroides |
| | | |
− | *Prions | + | *[[Prió|Prions]] |
| | | |
| El recent descobriment d’una nova classe de virus, denominat mimivirus, ha causat que es proponga l’existència d’un quart domini degut a les sues característiques particulars, en el que per ara sol estaria inclòs eixe organisme. | | El recent descobriment d’una nova classe de virus, denominat mimivirus, ha causat que es proponga l’existència d’un quart domini degut a les sues característiques particulars, en el que per ara sol estaria inclòs eixe organisme. |
Llínea 205: |
Llínea 205: |
| Continuïtat: el antepassat comú de la vida''' | | Continuïtat: el antepassat comú de la vida''' |
| | | |
− | Se diu que un grup d’organismes té un antepassat comú si té un ancestre comú. Tots els organismes existents en la Terra descendixen d’un ancestre comú o d’un fondo genètic ancestral. Est últim ancestre comú universal, açò és, l’ancestre comú més recent de tots els organismes que existixen ara, se creu que aparegué fa uns 3.500 millons d’anys | + | Se diu que un grup d’organismes té un antepassat comú si té un ancestre comú. Tots els organismes existents en la Terra descendixen d’un ancestre comú o d’un fondo genètic ancestral. Est últim ancestre comú universal, açò és, l’ancestre comú més recent de tots els organismes que existixen ara, se creu que aparegué fa uns 3.500 millons d’[[any|anys]] |
| | | |
− | La noció de que "tota vida prové d’un ou" (del llatí "Omne vivum ex ovo") és un concepte fundacional de la biologia moderna, i ve a dir que sempre ha existit una continuïtat de la vida des del seu orige inicial fins a l’actualitat. En el [[sigle XIX]] se pensava que les formes de vida podien apareixen de forma espontànea baix certes condicions. Els biòlecs consideren que la universalitat del còdic genètic és una prova definitiva a favor de la teoria del descendent comú universal (DCU) de totes les bactèries, archaea i eucariotes. | + | La noció de que "tota vida prové d’un [[ou]]" (del llatí "Omne vivum ex ovo") és un concepte fundacional de la biologia moderna, i ve a dir que sempre ha existit una continuïtat de la vida des del seu orige inicial fins a l’actualitat. En el [[sigle XIX]] se pensava que les formes de vida podien apareixen de forma espontànea baix certes condicions. Els biòlecs consideren que la universalitat del còdic genètic és una prova definitiva a favor de la teoria del descendent comú universal (DCU) de totes les bactèries, archaea i eucariotes. |
| | | |
| '''Homeostasis: adaptació al canvi''' | | '''Homeostasis: adaptació al canvi''' |
| | | |
− | La [[homeostasis]] és la propietat d’un sistema obert de regular el seu mig intern per a mantindre unes condicions estables, per mig de múltiples ajustes d’equilibri dinàmic controlats per mecanismes de regulació interrelacionals. Tots els organismes vius, siguen unicelulars o pluricelulars tenen la seua pròpia homeostasis. Per posar uns eixemples, la homeostasis se manifesta celularment quan se manté una acidea interna estable (pH); a nivell d’organisme, quan els animals de sanc calent mantenen una temperatura corporal interna constant; i a nivell d’ecosistema, al consumir diòxit de carbono les plantes regulen la concentració d’esta molècula en l’atmòsfera. Els teixits i els órgans també poden mantindre la seua pròpia homeostasis. | + | La [[homeostasis]] és la propietat d’un sistema obert de regular el seu mig intern per a mantindre unes condicions estables, per mig de múltiples ajustes d’equilibri dinàmic controlats per mecanismes de regulació interrelacionals. Tots els organismes vius, siguen unicelulars o pluricelulars tenen la seua pròpia homeostasis. Per posar uns eixemples, la homeostasis se manifesta celularment quan se manté una acidea interna estable (pH); a nivell d’organisme, quan els animals de sanc calent mantenen una temperatura corporal interna constant; i a nivell d’ecosistema, al consumir diòxit de carbono les plantes regulen la concentració d’esta molècula en l’[[atmòsfera]]. Els teixits i els órgans també poden mantindre la seua pròpia homeostasis. |
| | | |
| '''Interaccions: grups i entorns''' | | '''Interaccions: grups i entorns''' |
| | | |
− | Tots els sers vius interaccionen en atres organismes i en el seu entorn. Una de les raons per les que els sistemes biològics poden ser difícils d’estudiar és que hi ha massa interaccions possibles. La resposta d’una bactèria microscòpica a la concentració de sucre en son mig (entorn) es tan complexa com la d’un lleó buscant menjar en la sabana africana. El comportament d’una espècie en particular pot ser cooperatiu o agressiu; parasitari o simbiòtic. Els estudis se tornen molt més complexes quan dos o més espècies diferents interaccions en un mateix ecosistema; l’estudi d’estes interaccions és competència de la ecología. | + | Tots els sers vius interaccionen en atres organismes i en el seu entorn. Una de les raons per les que els sistemes biològics poden ser difícils d’estudiar és que hi ha massa interaccions possibles. La resposta d’una bactèria microscòpica a la concentració de [[sucre]] en son mig (entorn) es tan complexa com la d’un [[lleó]] buscant menjar en la sabana [[Africa|africana]]. El comportament d’una espècie en particular pot ser cooperatiu o agressiu; parasitari o simbiòtic. Els estudis se tornen molt més complexes quan dos o més espècies diferents interaccions en un mateix ecosistema; l’estudi d’estes interaccions és competència de la ecología. |
| | | |
| ---- | | ---- |
| ''' | | ''' |
− |
| |
| | | |
| == Alcanç i disciplines de la biologia == | | == Alcanç i disciplines de la biologia == |