Diferència entre les revisions de "Ectopistes migratorius"
Bot: Creant artícul sobre l'au |
m Text reemplaça - 'bandadas' a 'brandades' (Etiquetes: Reemplaç de text Editat en un dispositiu mòvil Editat en la versió web per a mòvils) |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Bird lore (1913) (14562557107).jpg|miniatura|coloma migratòria (''Ectopistes migratorius'')]] | [[Archiu:Bird lore (1913) (14562557107).jpg|miniatura|coloma migratòria (''Ectopistes migratorius'')]] | ||
La '''coloma migratòria''', '''coloma de la Carolina''' o '''coloma passagera''' ('''''Ectopistes migratorius''''') és una [[espècie]] d'[[Aus|au]] [[extinció|extinta]], que pertanyia a l'orde de les [[Columbiformes]], el mateix grup en el que es classifiquen les [[Columbidae|tórtolas]] i [[coloma]]s comunes. Es tracta de l'animal que ha sofrit el decliu poblacional més acusat de l'història recent, puix en un sol [[sigle]] va passar de ser l'au més abundant de [[Norteamérica]] (i tal volta del món)<ref>[http://news.sciencemag.org/biology/2014/06/humans-not-solely-blame-passenger-pigeon-extinction «Humans not solely to blame for passenger pigeon extinction»]. ''Science''.</ref> a engrossar la llista d'espècies extintes. Els seus grans | La '''coloma migratòria''', '''coloma de la Carolina''' o '''coloma passagera''' ('''''Ectopistes migratorius''''') és una [[espècie]] d'[[Aus|au]] [[extinció|extinta]], que pertanyia a l'orde de les [[Columbiformes]], el mateix grup en el que es classifiquen les [[Columbidae|tórtolas]] i [[coloma]]s comunes. Es tracta de l'animal que ha sofrit el decliu poblacional més acusat de l'història recent, puix en un sol [[sigle]] va passar de ser l'au més abundant de [[Norteamérica]] (i tal volta del món)<ref>[http://news.sciencemag.org/biology/2014/06/humans-not-solely-blame-passenger-pigeon-extinction «Humans not solely to blame for passenger pigeon extinction»]. ''Science''.</ref> a engrossar la llista d'espècies extintes. Els seus grans brandades de mils d'individus enfosquien la llum i la calor al seu pas, i el aleteo produïa oraget i soroll. | ||
La coloma migratòria era [[Dimorfisme sexual|sexualment dimórfica]] en tamany i coloració. El macho tenia {{convert|390|to|410|mm|in|abbr=on|1}} de llarc, principalment gris en les parts superiors, més clar en les parts inferiors, en [[iridiscent|iridiscents]] plomes bronceadas en el coll, i taques negres en les ales. La femella media 38 a 40 cm, i era més apagada i morena que el macho en general. El jovenil era similar a la femella, pero sense irisaciones. Habitava principalment en els [[boscs caducifolios]] del [[est d'Estats Units|este d'Amèrica del Nort]] i també es va registrar en atres llocs, pero es crie principalment al voltant dels [[Grans Lagos (Amèrica del Nort)|Grans Lagos]]. La coloma migraba en enormes | La coloma migratòria era [[Dimorfisme sexual|sexualment dimórfica]] en tamany i coloració. El macho tenia {{convert|390|to|410|mm|in|abbr=on|1}} de llarc, principalment gris en les parts superiors, més clar en les parts inferiors, en [[iridiscent|iridiscents]] plomes bronceadas en el coll, i taques negres en les ales. La femella media 38 a 40 cm, i era més apagada i morena que el macho en general. El jovenil era similar a la femella, pero sense irisaciones. Habitava principalment en els [[boscs caducifolios]] del [[est d'Estats Units|este d'Amèrica del Nort]] i també es va registrar en atres llocs, pero es crie principalment al voltant dels [[Grans Lagos (Amèrica del Nort)|Grans Lagos]]. La coloma migraba en enormes brandades, en busca constant de menjar, refugi i llocs de reproducció, i una volta va ser l'au més abundant en Amèrica del Nort, en al voltant de 3 mil millons i possiblement fins a 5 mil millons. Un volador molt ràpit, la coloma migratòria podria alcançar una velocitat de {{convert|100|km/h|mph|abbr=on}}. El pardal s'alimentava principalment de llavors, i també de frutes i invertebrats. Practicava el dormitori comunal i la crío comunal, i la seua gregarismo extrem pot estar relacionat en la busca d'aliment i la sacietat dels depredadors. | ||
[[Categoria:Aus d'Amèrica]] | [[Categoria:Aus d'Amèrica]] | ||
Última revisió del 17:49 7 jul 2026
_(14562557107).jpg)
La coloma migratòria, coloma de la Carolina o coloma passagera (Ectopistes migratorius) és una espècie d'au extinta, que pertanyia a l'orde de les Columbiformes, el mateix grup en el que es classifiquen les tórtolas i colomas comunes. Es tracta de l'animal que ha sofrit el decliu poblacional més acusat de l'història recent, puix en un sol sigle va passar de ser l'au més abundant de Norteamérica (i tal volta del món)[1] a engrossar la llista d'espècies extintes. Els seus grans brandades de mils d'individus enfosquien la llum i la calor al seu pas, i el aleteo produïa oraget i soroll.
La coloma migratòria era sexualment dimórfica en tamany i coloració. El macho tenia Plantilla:Convert de llarc, principalment gris en les parts superiors, més clar en les parts inferiors, en iridiscents plomes bronceadas en el coll, i taques negres en les ales. La femella media 38 a 40 cm, i era més apagada i morena que el macho en general. El jovenil era similar a la femella, pero sense irisaciones. Habitava principalment en els boscs caducifolios del este d'Amèrica del Nort i també es va registrar en atres llocs, pero es crie principalment al voltant dels Grans Lagos. La coloma migraba en enormes brandades, en busca constant de menjar, refugi i llocs de reproducció, i una volta va ser l'au més abundant en Amèrica del Nort, en al voltant de 3 mil millons i possiblement fins a 5 mil millons. Un volador molt ràpit, la coloma migratòria podria alcançar una velocitat de Plantilla:Convert. El pardal s'alimentava principalment de llavors, i també de frutes i invertebrats. Practicava el dormitori comunal i la crío comunal, i la seua gregarismo extrem pot estar relacionat en la busca d'aliment i la sacietat dels depredadors.