Diferència entre les revisions de "Neutròfil"
| (No se mostren 3 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 21: | Llínea 21: | ||
=== Quimiotaxis === | === Quimiotaxis === | ||
Són atrets al lloc de l'infecció per senyals químiques lliberades per | Són atrets al lloc de l'infecció per senyals químiques lliberades per bacteries i per atres cèlules immunes. | ||
== Valors normals == | == Valors normals == | ||
| Llínea 52: | Llínea 52: | ||
* [[Eosinòfil]] | * [[Eosinòfil]] | ||
* Fagocitosis | * Fagocitosis | ||
* [[ | * [[Mastocit]] | ||
* [[Alergia]] | * [[Alergia]] | ||
* [[Histamina]] | * [[Histamina]] | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* Guyton i Hall. ''Tractat de Fisiologia Mèdica''. 14ª ed. | * Guyton i Hall. ''Tractat de Fisiologia Mèdica''. 14ª ed. | ||
Última revisió del 17:35 19 jun 2026
El neutròfil és el tipo de leucocit o glòbul blanc més abundant en la sanc humana. Forma part dels granulòcits i constituïx la primera llínea de defensa del sistema immunitari innat contra infeccions bacterianes i fúngiques. Representa entre el 50% i el 70% del total de leucòcits circulants.
Característiques
[editar | editar còdic]Morfologia
[editar | editar còdic]Tenen un tamany de 12-15 µm. El núcleu és multilobulat, en 2 a 5 lòbuls units per fils fins de cromatina. El citoplasma conté grànuls que no es tinyen en els colorants àcits ni bàsics, d'ahí el nom de "neutre".
Vida mija
[editar | editar còdic]Molt curta. Circulen en sanc entre 6 i 10 hores. Una vegada migren als teixits, viuen 1-2 dies. Són les primeres cèlules en aplegar a un foco d'infecció.
Tipos
[editar | editar còdic]En sanc es distinguixen els segmentats o madurs, en núcleu lobulat, i els cayats o bandes, que són formes més jòvens en núcleu en forma de ferradura.
Funció immunològica
[editar | editar còdic]Fagocitosis
[editar | editar còdic]La seua funció principal. Reconéixen, engullixen i destruïxen bacteris i foncs per mig d'enzims i radicals lliures continguts en els seus grànuls.
Desgranulació
[editar | editar còdic]Lliberen el contingut dels seus grànuls al medi extracelular per a eliminar microbis que són massa grans per a ser fagocitats. Poden expulsar el seu ADN formant "trampes extracelulares de neutròfils" que atrapen i maten patògens.
Quimiotaxis
[editar | editar còdic]Són atrets al lloc de l'infecció per senyals químiques lliberades per bacteries i per atres cèlules immunes.
Valors normals
[editar | editar còdic]En un hemograma, el recompte normal és de 2.500 a 7.500 cèlules/µL. Representen el 50-70% dels leucòcits totals. Un aument de cayats > 6% se denomina desviació a l'esquerra i indica infecció activa.
Alteracions
[editar | editar còdic]Neutrofília
[editar | editar còdic]Aument de neutròfils. És molt freqüent. Les causes son:
- Infeccions bacterianes agudes
- Inflamació
- Estrés llarc
- Necrosis tissular
- Cremades
- Hemorràgies
- Tractament en corticoides
Neutropènia
[editar | editar còdic]Disminució de neutròfils < 1.500/µL. Les causes són:
- Infeccions virals
- Alguns fàrmacs
- Quimioteràpia
- Dèficit de vitamina B12 o àcit fòlic
- Malalties de la medula òssea.
Si és < 500/µL hi ha risc alt d'infeccions greus.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- Guyton i Hall. Tractat de Fisiologia Mèdica. 14ª ed.
- Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Abbas, Abul K.; Lichtman, Andrew H. Immunologia Celular i Molecular. 9ª ed. Elsevier, 2022. Capítuls 2 i 3.
- Guyton, Arthur C.; Hall, John E. Tractat de Fisiologia Mèdica. 14ª ed. Elsevier, 2021. Capítul 34: "Resistència de l'organisme a l'infecció: Els leucocits"
- Junqueira, L.C.; Carneiro, J. Histologia Bàsica. 13ª ed. Editorial Mèdica Panamericana, 2015. Capítul 12: "Sanc"
- Rozman, C.; Cardellach, F. Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19ª ed. Elsevier, 2020. Vol. II, Secció 16: Oncohematologia.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Neutròfil.