Diferència entre les revisions de "Mar Mediterràneu"
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
La salinitat mija es de 38% pero aumenta d’est a oest de 37% a 39% la cantitat de sal. Una barrera subterránea des de [[Tuniç]] a [[Sicilia]] dividix el Mediterràneu en dos conques, l’oriental i l’occidental. Hi ha una atra barrera subterránea entre [[Espanya]] i [[Marroc]] a l’eixida del Mediterràneu; con sól 300 m de profunditat, restringix la circulació a través del prim estret de Gibraltar, reduint, per tant, les diferencies de nivell de les marees lo que, junt en el alt nivell d’evaporació, fa que el Mediterráneu siga molt mes sali que l'[[oceà Atlántic]]. | La salinitat mija es de 38% pero aumenta d’est a oest de 37% a 39% la cantitat de sal. Una barrera subterránea des de [[Tuniç]] a [[Sicilia]] dividix el Mediterràneu en dos conques, l’oriental i l’occidental. Hi ha una atra barrera subterránea entre [[Espanya]] i [[Marroc]] a l’eixida del Mediterràneu; con sól 300 m de profunditat, restringix la circulació a través del prim estret de Gibraltar, reduint, per tant, les diferencies de nivell de les marees lo que, junt en el alt nivell d’evaporació, fa que el Mediterráneu siga molt mes sali que l'[[oceà Atlántic]]. | ||
El Mediterràneu es un mar cálit, en un clima plujós en [[autumne]], en hiverns dolços, primaveres plujoses i estius secs i calorosos. La mija de precipitacions del mar Mediterràneu es de 630 milímetros per any. | El Mediterràneu es un mar cálit, en un clima plujós en [[autumne]], en hiverns dolços, primaveres plujoses i estius secs i calorosos. La mija de precipitacions del mar Mediterràneu es de 630 milímetros per any. | ||
| + | |||
| + | |||
| + | == Principals Illes. == | ||
| + | |||
| + | · Chipre, Creta, i Rodes cap a l’est | ||
| + | |||
| + | · Sardenya, Córciga, Sicilia, i Malta en el centre, i | ||
| + | |||
| + | · Mallorca i Menorca cap a l’oest. | ||
| + | |||
Revisió de 18:59 17 feb 2011
El Mar Mediterràneu (del llatí Mar Medi Terraneum, que vol dir "mar en el mig de les terres", també nomenat per l'Imperi Romà Mare Nostrum, el nostre mar), es un mar continental situat entre Europa, Àfrica i Àsia. Te una superfície aproximada de 2.500.000 quilómetros quadrats. Es el breçol de la majoria de civilisacions de l'Edat antiga.
L'única conexió natural en l'Oceà Atlàntic es a través de l'estret de Gibraltar, i artificialment en el Mar Roig i l’Oceà Índic a través del Canal de Suez. Açò fa que les marees en el Mar Mediterràneu siguen apenes imperceptibles.
Característiques Biológiques
El Mar Mediterràneu representa el 1% de la superfície dels océans, te una superfície 2,51 millons de Km2 (5,4 vegades la superfície d’Espanya). La mija de les marees es de 0,40. La temperatura de la superficie de l’aigua varia segons l’estació de l’any, entre 21 i 30º en estiu i entre 10 i 15 graus en hivern, a partir dels 100 als 200 m la temperatura es mante constant (+13 o -13). La salinitat mija es de 38% pero aumenta d’est a oest de 37% a 39% la cantitat de sal. Una barrera subterránea des de Tuniç a Sicilia dividix el Mediterràneu en dos conques, l’oriental i l’occidental. Hi ha una atra barrera subterránea entre Espanya i Marroc a l’eixida del Mediterràneu; con sól 300 m de profunditat, restringix la circulació a través del prim estret de Gibraltar, reduint, per tant, les diferencies de nivell de les marees lo que, junt en el alt nivell d’evaporació, fa que el Mediterráneu siga molt mes sali que l'oceà Atlántic. El Mediterràneu es un mar cálit, en un clima plujós en autumne, en hiverns dolços, primaveres plujoses i estius secs i calorosos. La mija de precipitacions del mar Mediterràneu es de 630 milímetros per any.
Principals Illes.
· Chipre, Creta, i Rodes cap a l’est
· Sardenya, Córciga, Sicilia, i Malta en el centre, i
· Mallorca i Menorca cap a l’oest.