Diferència entre les revisions de "Idioma bosni"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 23: Llínea 23:
 
|mapa=
 
|mapa=
 
}}
 
}}
El '''idioma bosni''' (''Bosanski jezik'') és una variant del ans dit serbocroata. Se bassa en la variant occidental del dialecte štokavian i gasta el alfabet [[llatí]] i el alfabet [[cirílic]]. Hui dia se considrea una llengua diferenciada del [[serbi]], el [[montenegrí]] i el [[croata]] formant un continuum dialectal.
+
El '''idioma bosni''' (''Bosanski jezik'') és una variant del ans dit serbocroata. Se bassa en la variant occidental del dialecte štokavian i gasta el alfabet [[llatí]] i el alfabet [[cirílic]]. Hui dia se considrea una llengua diferenciada del [[idioma serbi|serbi]], el [[idioma montenegri|montenegrí]] i el [[idioma croata|croata]] formant un continuum dialectal.
  
El parlen gran part dels habitants de [[Bòsnia-Herzegovina]]. Tras la independència d'este país se trià sustituir el [[serbocroata]] com a llengua oficial pel serbi, croata i [[bosni]], que són tres varietats del mencionat serbocroata.
+
El parlen gran part dels habitants de [[Bòsnia-Herzegovina]]. Tras la independència d'este país se trià sustituir el [[idioma serbocroata|serbocroata]] com a llengua oficial pel serbi, croata i bosni, que són tres varietats del mencionat serbocroata.
  
 
{{Llengües eslaves}}
 
{{Llengües eslaves}}
 
[[Categoria:Llengües]]
 
[[Categoria:Llengües]]
 
[[Categoria:Llengües eslaves]]
 
[[Categoria:Llengües eslaves]]

Revisió de 11:07 7 gin 2011

Bosni
Bosanski
Pronunciació: AFI:
Atres denominacions:
Parlat en: Bòsnia-Herzegovina
Regió: Balcans
Parlants: 2,5 millons
Rànquing: No està entre els cent primers
Família: Indoeuropea

  Eslava
   Eslau meridional
    Bosni

estatus oficial
Llengua oficial de: Bòsnia-Herzegovina, Sèrbia i Montnegre
Regulat per: No està regulat
còdics de la llengua
ISO 639-1
ISO 639-2
ISO/FDIS 639-3 [1]
SIL
vore també: llengua

El idioma bosni (Bosanski jezik) és una variant del ans dit serbocroata. Se bassa en la variant occidental del dialecte štokavian i gasta el alfabet llatí i el alfabet cirílic. Hui dia se considrea una llengua diferenciada del serbi, el montenegrí i el croata formant un continuum dialectal.

El parlen gran part dels habitants de Bòsnia-Herzegovina. Tras la independència d'este país se trià sustituir el serbocroata com a llengua oficial pel serbi, croata i bosni, que són tres varietats del mencionat serbocroata.

Llengües eslaves
Rus · Ucranià · Bielorrús · Chec · Eslovac · Serbocroata · Croata · Serbi · Bosni · Eslové · Búlgar · Macedoni · Antic eslau · Montenegrí · Polac · Sòrap · Casubi