Diferència entre les revisions de "Tomás de Iriarte"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No es mostren 12 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | {{Biografia| | ||
| nom = Tomás de Iriarte | | nom = Tomás de Iriarte | ||
| − | | image = [[Archiu:Tomas de Iriarte Joaquin Inza.jpg| | + | | image = [[Archiu:Tomas de Iriarte Joaquin Inza.jpg|250px]] |
| peu = Retrat de Tomás de Iriarte per [[Joaquín Inza]], [[Museu del Prado]] | | peu = Retrat de Tomás de Iriarte per [[Joaquín Inza]], [[Museu del Prado]] | ||
| nacionalitat = [[Espanyols|Espanyol]] | | nacionalitat = [[Espanyols|Espanyol]] | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Tomás de Iriarte y Nieves Ravelo''' ([[Puerto de la Cruz]], [[Tenerife]], [[18 de setembre]] de [[1750]] - † [[Madrit]], [[17 de setembre]] de [[1791]]), [[poeta]] [[Espanya|espanyol]] de l'[[Ilustració]] i el [[Neoclassicisme]] i també músic aficionat, germà dels diplomàtics [[Bernardo de Iriarte]] i [[Domingo de Iriarte]] i nebot de l'humaniste, bibliógraf i poeta [[Juan de Iriarte]]. | + | '''Tomás de Iriarte y Nieves Ravelo''' ([[Puerto de la Cruz]], [[Tenerife]], [[18 de setembre]] de [[1750]] - † [[Madrit]], [[17 de setembre]] de [[1791]]), [[poeta]] [[Espanya|espanyol]] de l'[[Ilustració]] i el [[Neoclassicisme]] i també músic aficionat, germà dels diplomàtics [[Bernardo de Iriarte]] i [[Domingo de Iriarte]] i nebot de l'humaniste, bibliógraf i poeta [[Juan de Iriarte]]. |
| + | Les seues ''Faules lliteràries'' ([[1782]]) varen ser traduïdes a tots els idiomes europeus i considerades com un manual lliterari neoclàssic. | ||
| + | |||
| + | La lliteratura no era l'únic art que Iriarte dominava. També va aplegar a inclinar-se cap a l'àmbit musical, especialisant-se en tocar el [[violí]] i la viola. Va ser també compositor de simfonies (hui perdudes) i de la música del seu monòlec ''Guzmán el Bo''. Com a conseqüència d'esta afició va escriure el seu poema didàctic ''La música'' ([[1779]]) en cinc vores de silves, traduït a varis idiomes i elogiat pel mateix Pietro Metastasio. | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * Alborg, Juan Luis: op. cit., pp. 531-532 | ||
| + | * [https://www.cervantesvirtual.com/portales/tomas_de_iriarte/ Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. «Tomás de Iriarte»] | ||
| + | * [https://musicaantigua.com/los-doce-musicos-de-iriarte/ «Los doce músicos de Iriarte « MusicaAntigua.com». www.musicaantigua.com] | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * [https://books.google.fr/books?id=RnqM8nnoaYAC&pg=RA1-PA437&dq=Fabulas+literarias+tomas+iriarte&hl=fr&newbks=1&newbks_redir=0&source=gb_mobile_search&ovdme=1&sa=X&ved=2ahUKEwjy4cmKttWPAxWmfqQEHQ42Ijs4ChDoAXoECAYQAw#v=onepage&q=Fabulas%20literarias%20tomas%20iriarte&f=false Jong, M. J. G. De (1994). Le Présent du passé: Essais de littérature comparée (en francés). Presses universitaires de Namur. p. 437. ISBN 978-2-87037-195-4] | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Tomás de Iriarte}} | ||
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||
Última revisió del 18:39 16 gin 2026
| Tomás de Iriarte | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Retrat de Tomás de Iriarte per Joaquín Inza, Museu del Prado | |||
| Nacionalitat: | Espanyol | ||
| Ocupació: | Poeta i escritor | ||
| Naiximent: | 18 de setembre de 1750 | ||
| Lloc de naiximent: | Puerto de la Cruz, Tenerife, Espanya | ||
| Defunció: | 30 d'octubre de 1791 | ||
| Lloc de defunció: | Madrit, Espanya | ||
Tomás de Iriarte y Nieves Ravelo (Puerto de la Cruz, Tenerife, 18 de setembre de 1750 - † Madrit, 17 de setembre de 1791), poeta espanyol de l'Ilustració i el Neoclassicisme i també músic aficionat, germà dels diplomàtics Bernardo de Iriarte i Domingo de Iriarte i nebot de l'humaniste, bibliógraf i poeta Juan de Iriarte.
Les seues Faules lliteràries (1782) varen ser traduïdes a tots els idiomes europeus i considerades com un manual lliterari neoclàssic.
La lliteratura no era l'únic art que Iriarte dominava. També va aplegar a inclinar-se cap a l'àmbit musical, especialisant-se en tocar el violí i la viola. Va ser també compositor de simfonies (hui perdudes) i de la música del seu monòlec Guzmán el Bo. Com a conseqüència d'esta afició va escriure el seu poema didàctic La música (1779) en cinc vores de silves, traduït a varis idiomes i elogiat pel mateix Pietro Metastasio.
Referències[editar | editar còdic]
- Alborg, Juan Luis: op. cit., pp. 531-532
- Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. «Tomás de Iriarte»
- «Los doce músicos de Iriarte « MusicaAntigua.com». www.musicaantigua.com
Bibliografia[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tomás de Iriarte.