| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | [[Image:1473-Gratiosus Benincasa-Ancona, Italia-Biblioteca Universitaria di Bologna.jpg|thumb|right|250px|<center> Portolà migeval de Grazioso de Benincasa conservat en Bolonya</center>]] | + | [[Archiu:Gratiosus-benincasa 1473-2.jpg|thumb|right|250px|<center> Portolà migeval de l'any [[1473]], de Grazioso de Benincasa conservat en Bolonya</center>]] |
| | | | |
| | Les '''cartes portolanes''', també conegudes pel nom de '''portolans''' (''Portulano'', en [[Castellà|castellà]]), són mapes o cartes nàutiques que fèren possible l'us de la [[brúixola]]. Aparegueren en la [[Baixa Edat Mija]] i continuaren elaborant-se inclús molt alvançada l'[[Edat Moderna]], sent productes típics del [[sigle XIV]] i [[sigle XV]] principalment. Es caracterisen per tres circumstàncies: | | Les '''cartes portolanes''', també conegudes pel nom de '''portolans''' (''Portulano'', en [[Castellà|castellà]]), són mapes o cartes nàutiques que fèren possible l'us de la [[brúixola]]. Aparegueren en la [[Baixa Edat Mija]] i continuaren elaborant-se inclús molt alvançada l'[[Edat Moderna]], sent productes típics del [[sigle XIV]] i [[sigle XV]] principalment. Es caracterisen per tres circumstàncies: |
| Llínea 9: |
Llínea 9: |
| | * b) Tenen de fondo una retícula formada per les llínies de direcció de la [[rosa dels vents]]; els rajos d'una o dos roses sites en la llínea central de la carta s'intersecten en els d'atres roses equidistants, traçades sobre els rajos de la principal o principals; tal ret es nomenada "aranya", i als punts convergents d'estes roses se'ls diu melics, nucs, o vèrtiçs. | | * b) Tenen de fondo una retícula formada per les llínies de direcció de la [[rosa dels vents]]; els rajos d'una o dos roses sites en la llínea central de la carta s'intersecten en els d'atres roses equidistants, traçades sobre els rajos de la principal o principals; tal ret es nomenada "aranya", i als punts convergents d'estes roses se'ls diu melics, nucs, o vèrtiçs. |
| | | | |
| − | * c) Són mapes en escala gràfica cridada tronc de llegües (''truncum leucae''). | + | * c) Són mapes en escala gràfica nomenada tronc de llegües (''truncum leucae''). |
| | | | |
| | La cartografía aplegà a un gran desenroll gràcies als portolans, cartes marítimes que detallaven les costes i els ports. Innovacions tècniques com el timó, la brúixola i l'astrolabi permetreen als barcos orientar-se en més precissió i facilitat. Finalment, premití l'invenció de la carabela, una nau apropiada per a la navegació d'altura per l'[[oceà Atlàntic]] i permetía el descobriment de noves terres i rutes comercials. | | La cartografía aplegà a un gran desenroll gràcies als portolans, cartes marítimes que detallaven les costes i els ports. Innovacions tècniques com el timó, la brúixola i l'astrolabi permetreen als barcos orientar-se en més precissió i facilitat. Finalment, premití l'invenció de la carabela, una nau apropiada per a la navegació d'altura per l'[[oceà Atlàntic]] i permetía el descobriment de noves terres i rutes comercials. |
| Llínea 43: |
Llínea 43: |
| | === Portolans portuguessos === | | === Portolans portuguessos === |
| | | | |
| − | Els portolans portuguessos de raïl mallorquina, tenen com singularitat el sobrepondre a les llínies nàutiques o "aranya", les llínies astronòmiques de l'equador i dels trópics. Per últim, l'ampliació de l'horisont geográfic pels portuguessos i espanyols feu que els portolans quedaren obsolets en molts aspectes, pero encara continuaren elaborant-se durant el [[sigle XVI]] i el [[sigle XVII]]. | + | Els portolans portuguessos de raïl mallorquina, tenen com singularitat el sobrepondre a les llínies nàutiques o "aranya", les llínies astronòmiques de l'equador i dels trópics. Per últim, l'ampliació de l'horisont geográfic pels portuguessos i espanyols feu que els portolans quedaren obsolets en molts aspectes, pero encara continuaren elaborant-se durant el [[sigle XVI]] i el [[sigle XVII]]. |
| − | | + | |
| | == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| | | | |