Diferència entre les revisions de "Pablo Milanés"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Pablo Milanés Arias''' (Bayamo, Cuba, 24 de febrer de 1943 ‑ Madrit, 22 de novembre de 2022), fon un cantant, cantautor i mús…») |
|||
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
En l'any [[1964]] s'incorporà com a intérpret al quartet ''Los Bucaneros'', en els qui colaborà en els seus primers treballs. També provà sòrt com a soliste ocasional, diversificant d'esta manera les seues experiències que més tart li durien a treballar en solitari. En [[1965]] publicà ''Els meus 22 anys'', considerada per molts el nexe d'unió entre el filin i la Nova Troba Cubana, incloent nous elements musicals i vocals que serien precursors de la música cubana que vindria despuix. | En l'any [[1964]] s'incorporà com a intérpret al quartet ''Los Bucaneros'', en els qui colaborà en els seus primers treballs. També provà sòrt com a soliste ocasional, diversificant d'esta manera les seues experiències que més tart li durien a treballar en solitari. En [[1965]] publicà ''Els meus 22 anys'', considerada per molts el nexe d'unió entre el filin i la Nova Troba Cubana, incloent nous elements musicals i vocals que serien precursors de la música cubana que vindria despuix. | ||
| + | |||
| + | Cap a [[1966]] fon enviat per les autoritats a un camp de treball forçós de l'[[Unitat Militar d'Ajuda a la Producció]] (UMAP) en la zona de [[Camagüey]], en el centre de l'illa. Despuix de fugir-se a L'Havana per a denunciar les injustícies comeses en lo que en [[2015]] va nomenar “un camp de concentració estaliniste” fon empresonat per dos mesos en La Cabanya i despuix manat a un campament de castic, a on permaneixqué fins a la dissolució de la UMAP, a finals de [[1967]]. En una entrevista en 2015, comentà que encara esperava que el govern cubà li demane perdó per lo sofrit en eixa época. | ||
| + | |||
| + | Baix l'influix de la Primera Trobada Internacional de la Cançó de Protesta, celebrat en [[Varadero]] en [[1967]], escomençà a crear cançons de contingut polític. En [[1968]] oferí el seu primer concert en Silvio Rodríguez en la Casa de les Amèriques. Esta seria la primera mostra de lo que més tart, en [[1972]], sorgiria com el moviment musical popular de la Nova Troba. En eixe mateix lloc coneixeria als membres de l'èlit cultural i musical d'atres països americans en els que compartia les seues preocupacions socials. [[Violeta Parra]], [[Mercedes Sosa]], [[Daniel Viglietti]], [[Chico Buarque]], [[Simone]], [[Vinícius de Moraes]], [[Milton Nascimento]], [[Víctor Jara]] entre molts atres, varen passar per la Casa de les Amèriques en aquella época. | ||
(Secció per completar) | (Secció per completar) | ||
Revisió de 18:42 2 gin 2026
Pablo Milanés Arias (Bayamo, Cuba, 24 de febrer de 1943 ‑ Madrit, 22 de novembre de 2022), fon un cantant, cantautor i músic cubà, un dels fundadors —junt a Silvio Rodríguez i Noel Nicola— de la Nova Troba Cubana.
Biografia
Pablo Milanés naixqué en Bayamo, província de Oriente (actual província de Granma), en Cuba. Estudià música en el Conservatori Municipal de L'Havana.
En els seus començos estigué molt influït per la música tradicional cubana i pel filin (feeling o ‘sentiment’, en anglés). El filin és un estil musical que es va iniciar en Cuba en els anys 1940 i suponia una nova manera d'afrontar la cançó, a on el sentiment definia l'interpretació i estava influït per les corrents nortamericanes de la cançó romàntica i del jazz. El filin s'acompanyava d'una guitarra, a l'estil dels vells trobadors pero enriquit per harmonisacions jazzístiques. Aixina s'establia esta nova forma de comunicació, sentiment o feeling en el públic.
En l'any 1964 s'incorporà com a intérpret al quartet Los Bucaneros, en els qui colaborà en els seus primers treballs. També provà sòrt com a soliste ocasional, diversificant d'esta manera les seues experiències que més tart li durien a treballar en solitari. En 1965 publicà Els meus 22 anys, considerada per molts el nexe d'unió entre el filin i la Nova Troba Cubana, incloent nous elements musicals i vocals que serien precursors de la música cubana que vindria despuix.
Cap a 1966 fon enviat per les autoritats a un camp de treball forçós de l'Unitat Militar d'Ajuda a la Producció (UMAP) en la zona de Camagüey, en el centre de l'illa. Despuix de fugir-se a L'Havana per a denunciar les injustícies comeses en lo que en 2015 va nomenar “un camp de concentració estaliniste” fon empresonat per dos mesos en La Cabanya i despuix manat a un campament de castic, a on permaneixqué fins a la dissolució de la UMAP, a finals de 1967. En una entrevista en 2015, comentà que encara esperava que el govern cubà li demane perdó per lo sofrit en eixa época.
Baix l'influix de la Primera Trobada Internacional de la Cançó de Protesta, celebrat en Varadero en 1967, escomençà a crear cançons de contingut polític. En 1968 oferí el seu primer concert en Silvio Rodríguez en la Casa de les Amèriques. Esta seria la primera mostra de lo que més tart, en 1972, sorgiria com el moviment musical popular de la Nova Troba. En eixe mateix lloc coneixeria als membres de l'èlit cultural i musical d'atres països americans en els que compartia les seues preocupacions socials. Violeta Parra, Mercedes Sosa, Daniel Viglietti, Chico Buarque, Simone, Vinícius de Moraes, Milton Nascimento, Víctor Jara entre molts atres, varen passar per la Casa de les Amèriques en aquella época.
(Secció per completar)