Diferència entre les revisions de "Martin Scorsese"
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
Despuix de repetides nominacions, Scorsese guanyà l'Òscar al millor director gràcies al seu treball en ''The Departed'' ([[2006]]). En dèu candidatures a l'Òscar com a millor director, és el director viu en més nominacions en eixa categoria i el segon en l'història. Ademés de l'Òscar, s'ha fet acreedor de múltiples guardons, entre ells els premis Globo d'Or, BAFTA, Primetime Emmy, SAG, Palma d'Or, el premi del [[Festival de Cannes]] al millor director i el Lleó d'Argent a la millor direcció. L'impacte del seu cine en la cultura l'ha dut a transformar-se en un dels directors més influents i és, en opinió del crític de cine [[Roger Ebert]], el «millor director nortamericà en activitat». Vàries de les seues películes han segut seleccionades entre les millors de tots els temps per organisacions com el American Film Institute o les revistes ''Sight and Sound'' i ''Empire''. | Despuix de repetides nominacions, Scorsese guanyà l'Òscar al millor director gràcies al seu treball en ''The Departed'' ([[2006]]). En dèu candidatures a l'Òscar com a millor director, és el director viu en més nominacions en eixa categoria i el segon en l'història. Ademés de l'Òscar, s'ha fet acreedor de múltiples guardons, entre ells els premis Globo d'Or, BAFTA, Primetime Emmy, SAG, Palma d'Or, el premi del [[Festival de Cannes]] al millor director i el Lleó d'Argent a la millor direcció. L'impacte del seu cine en la cultura l'ha dut a transformar-se en un dels directors més influents i és, en opinió del crític de cine [[Roger Ebert]], el «millor director nortamericà en activitat». Vàries de les seues películes han segut seleccionades entre les millors de tots els temps per organisacions com el American Film Institute o les revistes ''Sight and Sound'' i ''Empire''. | ||
| − | ( | + | La seua llabor no està llimitada a la direcció de llarcmetrages de ficció. En els seus inicis conseguí treballs com a montador, participant en la realisació del documental ''Woodstock'' ([[1970]]), i resultà seleccionat pel seu mentor [[John Cassavetes]] per a treballar com a assistent d'edició de sò en ''Minnie and Moskowitz'' ([[1971]]). Treballant per a la televisió, fon director eixecutiu i dirigí els episodis pilot de les séries de [[HBO]] ''Boardwalk Empire'' ([[2010]]) i ''Vinyl'' ([[2016]]). Com a aficionat a la música, ha dirigit una àmplia gama de documentals relacionats en el tema, incloent ''The Last Waltz'' ([[1978]]), considerat per alguns crítics com un dels millors documentals de música de tots els temps. També dirigí ''No Direction Home'' ([[2005]]), ''Shine a Light'' ([[2008]]), ''George Harrison: Living in the Material World'' ([[2011]]) i ''Rolling Thunder Revue: A Bob Dylan Story by Martin Scorsese'' ([[2019]]). Aixina mateix, part dels seus esforços estan dedicats a la preservació de películes per mig de [[The Film Foundation]], una organisació fundada en dits fins en [[1990]]. |
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | |||
| + | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Martin_Scorsese Martin Scorsese en Wikipedia] | ||
Revisió de 18:22 1 gin 2026
Martin Charles Scorsese (Nova York, Estats Units, 17 de novembre de 1942), és un director, guioniste, actor i productor de cine nortamericà. En una trayectòria que comprén més de cinquanta anys, les películes de Scorsese aborden temàtiques relacionades en el catolicisme, l'identitat italiana i estatunidenca o la criminalitat, caracterisant-se per la seua violència, us del llenguage vulgar, estar ambientades en la ciutat de Nova York i l'inclusió de cançons pop, roc i clàssiques en la banda sonora. L'orige italià i catòlic de la seua família, la seua infància en Little Italy i la seua afició pel cine italià i nortamericà de les décades de 1940 i 1950 varen influir en la seua obra com a cineaste.
Durant la seua formació com a cineaste i poc despuix de graduar-se en l'Universitat de Nova York, realisà els seus primers curtmetrages i el llarcmetrage Who's That Knocking at My Door (1967). Posteriorment, captà l'atenció de la crítica en la película de gànsters Pixen Streets (1973), a on l'estil que l'anava a caracterisar com a director es feu evident. Conseguí catapultar-se com a part del Nou Hollywood dirigint els films dramàtics Taxi Driver (1976) i Bou salvage (1980), que varen consolidar la seua posició de prestigi gràcies el seu èxit crític i les candidatures a diversos guardons, incloent l'Òscar. Durant eixa época ademés, Robert De Niro començà a actuar baix la seua direcció, una associació que s'anava a repetir en dèu llarcmetrages. Despuix d'una década de resultats desiguals, retornà al seu millor nivell com a realisador en Goodfellas (1990).
Encara que és conegut per dirigir cintes de gànsters gràcies a la popularitat de Goodfellas, Cassino (1995) o L'irlandés (2019), Scorsese ha demostrat versatilitat explorant diversos gèneros. La seua filmografia també comprén el musical New York, New York (1977), les comèdies negres El rei de la comèdia (1983) i After Hours (1985), el thriller sicològic Cape Fear (1991) i el drama romàntic L'edat de l'inocència (1993).
La seua carrera tampoc estigué exenta de controvèrsia, com el seu retrat de Jesús en L'última tentació de Crist (1988) o la censura sofrida per Kundun (1997) de part del govern comuniste chinenc. Cap al començ del nou mileni les seues produccions varen començar a contar en majors presuposts, acompanyats en alguns casos d'èxits comercials sense precedents en la seua carrera. El drama històric Gangs of New York (2002) marcà el començ de la seua colaboració en Leonardo DiCaprio, qui actuà en sis dels seus llarcmetrages, incloent la película biogràfica L'aviador (2004), el thriller policiac The Departed (2006), el thriller sicològic Shutter Island (2010) i la sàtira d'humor negre El llop de Wall Street (2013). Ademés dirigí el drama d'aventures Hugo (2011) i el drama històric Silenci (2016).
Despuix de repetides nominacions, Scorsese guanyà l'Òscar al millor director gràcies al seu treball en The Departed (2006). En dèu candidatures a l'Òscar com a millor director, és el director viu en més nominacions en eixa categoria i el segon en l'història. Ademés de l'Òscar, s'ha fet acreedor de múltiples guardons, entre ells els premis Globo d'Or, BAFTA, Primetime Emmy, SAG, Palma d'Or, el premi del Festival de Cannes al millor director i el Lleó d'Argent a la millor direcció. L'impacte del seu cine en la cultura l'ha dut a transformar-se en un dels directors més influents i és, en opinió del crític de cine Roger Ebert, el «millor director nortamericà en activitat». Vàries de les seues películes han segut seleccionades entre les millors de tots els temps per organisacions com el American Film Institute o les revistes Sight and Sound i Empire.
La seua llabor no està llimitada a la direcció de llarcmetrages de ficció. En els seus inicis conseguí treballs com a montador, participant en la realisació del documental Woodstock (1970), i resultà seleccionat pel seu mentor John Cassavetes per a treballar com a assistent d'edició de sò en Minnie and Moskowitz (1971). Treballant per a la televisió, fon director eixecutiu i dirigí els episodis pilot de les séries de HBO Boardwalk Empire (2010) i Vinyl (2016). Com a aficionat a la música, ha dirigit una àmplia gama de documentals relacionats en el tema, incloent The Last Waltz (1978), considerat per alguns crítics com un dels millors documentals de música de tots els temps. També dirigí No Direction Home (2005), Shine a Light (2008), George Harrison: Living in the Material World (2011) i Rolling Thunder Revue: A Bob Dylan Story by Martin Scorsese (2019). Aixina mateix, part dels seus esforços estan dedicats a la preservació de películes per mig de The Film Foundation, una organisació fundada en dits fins en 1990.