Diferència entre les revisions de "Eduardo Mas"
| (No se mostren 3 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | {{Biografia| | ||
| + | | nom = Eduardo Mas del Río | ||
| + | | image = | ||
| + | | peu = | ||
| + | | nacionalitat = [[Espanyols|Espanyola]] | ||
| + | | ocupació = Periodiste | ||
| + | | data_naix = [[16 d'abril]] de [[1947]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Castelló de la Plana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
| + | | data_mort = [[19 de decembre]] de [[2025]] | ||
| + | | lloc_mort = [[Castelló de la Plana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
| + | }} | ||
'''Eduardo Mas del Río''' ([[Castelló de la Plana]], [[16 d'abril]] de [[1947]] - [[19 de decembre]] de [[2025]]), fon un periodiste [[Valencians|valencià]]. | '''Eduardo Mas del Río''' ([[Castelló de la Plana]], [[16 d'abril]] de [[1947]] - [[19 de decembre]] de [[2025]]), fon un periodiste [[Valencians|valencià]]. | ||
| Llínea 5: | Llínea 16: | ||
Eduardo Mas naixqué en la ciutat de Castelló de la Plana, en la comarca de la [[Plana Alta]], el 16 d'abril de l'any 1947. Estudià Magisteri junt ad atres personages de Castelló com el croniste, Antoni Gascó. Abdós fundaren la revista parlada ''Telstar''. Pronte es donà conter Eduardo que li agradava l'ofici de periodiste i treballar en la ràdio i començà lo que seria una dilatada carrera en el món del periodisme. | Eduardo Mas naixqué en la ciutat de Castelló de la Plana, en la comarca de la [[Plana Alta]], el 16 d'abril de l'any 1947. Estudià Magisteri junt ad atres personages de Castelló com el croniste, Antoni Gascó. Abdós fundaren la revista parlada ''Telstar''. Pronte es donà conter Eduardo que li agradava l'ofici de periodiste i treballar en la ràdio i començà lo que seria una dilatada carrera en el món del periodisme. | ||
| − | == Periodisme == | + | === Periodisme === |
Començà a treballar en la ràdio en un temps que hi havien veus molts importants com: Chencho, Paco Pascual, Vicente Escura, Juan Enrique Mas, Manolo Monferrer, Xavier Manzanet, Maruja Oliveras, Emilia López, Mercedes Arcusa, Montse Arribas, Toni Alegre o Catalán Minguez que informaven i entretenien a mils de castellonencs durant vàries generacions. | Començà a treballar en la ràdio en un temps que hi havien veus molts importants com: Chencho, Paco Pascual, Vicente Escura, Juan Enrique Mas, Manolo Monferrer, Xavier Manzanet, Maruja Oliveras, Emilia López, Mercedes Arcusa, Montse Arribas, Toni Alegre o Catalán Minguez que informaven i entretenien a mils de castellonencs durant vàries generacions. | ||
| Llínea 15: | Llínea 26: | ||
Fon amic d'un atre gran periodiste de Castelló, José María Arquimbau. Estigué present en l'homenage que l'[[Universitat Jaume I]] li feu a Arquimbau, companyer de viage en l'història de la ràdio en Castelló, en el seu nomenament com a president honorífic de la Societat d'Amics i Antics Alumnes de l'UJI (SAUJI), junt ad atres periodistes com: Lorena Pardo (Onda Cero), Raúl Puchol (director de la COPE), Jordi García Candau (exdirector general de RTVE), Xavier Latorre (redactor de RTVE) i la periodista Montse Arribas. | Fon amic d'un atre gran periodiste de Castelló, José María Arquimbau. Estigué present en l'homenage que l'[[Universitat Jaume I]] li feu a Arquimbau, companyer de viage en l'història de la ràdio en Castelló, en el seu nomenament com a president honorífic de la Societat d'Amics i Antics Alumnes de l'UJI (SAUJI), junt ad atres periodistes com: Lorena Pardo (Onda Cero), Raúl Puchol (director de la COPE), Jordi García Candau (exdirector general de RTVE), Xavier Latorre (redactor de RTVE) i la periodista Montse Arribas. | ||
| − | == Festes de la Magdalena == | + | === Festes de la Magdalena === |
Fon una figura clau per a les [[Festes de la Magdalena]], fon president de la gayata 1 "Brancal de la Ciutat" (1970-1975). Fon un puntal en la creació de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, de la que fon nou anys Prohom de la Germandat (1976-1983), i també membre del Consell Permanent. Durant dèsset anys fon membre de la Junta de Festes a on fon vicepresident. També fon president del Colege Apostòlic de Castelló, càrrec que ocupava des de [[1977]]. | Fon una figura clau per a les [[Festes de la Magdalena]], fon president de la gayata 1 "Brancal de la Ciutat" (1970-1975). Fon un puntal en la creació de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, de la que fon nou anys Prohom de la Germandat (1976-1983), i també membre del Consell Permanent. Durant dèsset anys fon membre de la Junta de Festes a on fon vicepresident. També fon president del Colege Apostòlic de Castelló, càrrec que ocupava des de [[1977]]. | ||
| + | |||
| + | === Vida privada === | ||
| + | |||
| + | Estava casat en la dòna del seu amor, Irene, que desgraciadament, havia faltat. El matrimoni tingué tres fills: Ruth, Edu i Chimo. | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | |||
| + | |||
| + | [[Categoria:Biografies]] | ||
| + | [[Categoria:Valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Periodistes]] | ||
| + | [[Categoria:Periodistes valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Locutors de ràdio]] | ||
| + | [[Categoria:Prensa]] | ||
| + | [[Categoria:Ràdio]] | ||
Revisió de 18:29 26 dec 2025
| Eduardo Mas del Río | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Periodiste | ||
| Naiximent: | 16 d'abril de 1947 | ||
| Lloc de naiximent: | Castelló de la Plana, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 19 de decembre de 2025 | ||
| Lloc de defunció: | Castelló de la Plana, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Eduardo Mas del Río (Castelló de la Plana, 16 d'abril de 1947 - 19 de decembre de 2025), fon un periodiste valencià.
Biografia
Eduardo Mas naixqué en la ciutat de Castelló de la Plana, en la comarca de la Plana Alta, el 16 d'abril de l'any 1947. Estudià Magisteri junt ad atres personages de Castelló com el croniste, Antoni Gascó. Abdós fundaren la revista parlada Telstar. Pronte es donà conter Eduardo que li agradava l'ofici de periodiste i treballar en la ràdio i començà lo que seria una dilatada carrera en el món del periodisme.
Periodisme
Començà a treballar en la ràdio en un temps que hi havien veus molts importants com: Chencho, Paco Pascual, Vicente Escura, Juan Enrique Mas, Manolo Monferrer, Xavier Manzanet, Maruja Oliveras, Emilia López, Mercedes Arcusa, Montse Arribas, Toni Alegre o Catalán Minguez que informaven i entretenien a mils de castellonencs durant vàries generacions.
També treballà en el periòdic local Mediterráneo a on seria redactor cap de Deports, colaborador i columniste. Despuix, el periodiste Paco Pascual, Eduardo Mas i Antoni Gascó fundaren el periòdic Castellón Diario. Li oferiren la direcció del periòdic Levante de Castellón, una secció local del periòdic regional Levante-EMV.
Guanyà la plaça de locutor i redactor en la Cadena COPE de Castelló, en eixa ràdio fon redactor jefe (1969-1990) i locutor de deports del CD Castelló, posteriorment passà a Onda Cero. En total, Eduardo Mas, retransmití 815 partits del club dels seus amors, el CD Castelló. Confesava ell, que eixos partits els tenia tots contats.
Fon amic d'un atre gran periodiste de Castelló, José María Arquimbau. Estigué present en l'homenage que l'Universitat Jaume I li feu a Arquimbau, companyer de viage en l'història de la ràdio en Castelló, en el seu nomenament com a president honorífic de la Societat d'Amics i Antics Alumnes de l'UJI (SAUJI), junt ad atres periodistes com: Lorena Pardo (Onda Cero), Raúl Puchol (director de la COPE), Jordi García Candau (exdirector general de RTVE), Xavier Latorre (redactor de RTVE) i la periodista Montse Arribas.
Festes de la Magdalena
Fon una figura clau per a les Festes de la Magdalena, fon president de la gayata 1 "Brancal de la Ciutat" (1970-1975). Fon un puntal en la creació de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, de la que fon nou anys Prohom de la Germandat (1976-1983), i també membre del Consell Permanent. Durant dèsset anys fon membre de la Junta de Festes a on fon vicepresident. També fon president del Colege Apostòlic de Castelló, càrrec que ocupava des de 1977.
Vida privada
Estava casat en la dòna del seu amor, Irene, que desgraciadament, havia faltat. El matrimoni tingué tres fills: Ruth, Edu i Chimo.