Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Alguerés"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
m Text reemplaça - 'després' a 'despuix'
Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:'
 
(No es mostren 12 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:CAtalaensardenya.png|thumb|right|300px|<center>Alguerés en Sardenya.</center>]]
[[Archiu:Localització de l'Alguer respecte de Sardenya.svg|thumb|right|300px|<center>Alguerés en Sardenya.</center>]]
El alguerés és la variant del [[català]] que se parla en la ciutat de [[L' Alguer]], al noroest de l'illa de [[Sardenya]]. Ha segut reconegut com a llengua minoritària per la [[Itàlia|República italiana]] i per la [[Regió Autònoma de Sardenya]].
L''''alguerés''' és la variant del [[català]] que se parla en la ciutat de [[L'Alguer]], al noroest de l'illa de [[Sardenya]]. Ha segut reconegut com a llengua minoritària per la [[Itàlia|República italiana]] i per la [[Regió Autònoma de Sardenya]].


Els invasors catalans, procedents de [[Barcelona]], repoblaren [[Alguer]] despuix expulsar la seua població sarda en [[1372]]. El català fon substituït pel castellà com a llengua oficial durant el [[sigle XVII]] i despuix per l'[[italià]]. En la década de [[1990]] aproximadament un 65% de la població d'Alguer entenia el català alguerés i un 30$ el parlava. Aproximadament el 50% dels habitants de L'Alguer també entenen els dialectes del sart logudorés i sasarés.
Els invasors catalans, procedents de [[Barcelona]], repoblaren l'Alguer despuix d'expulsar a la seua població sarda en l'any [[1372]]. El català fon substituït pel castellà com a llengua oficial durant el [[sigle XVII]] i despuix per l'[[italià]]. En la [[Anys 1990|década de 1990]] vora un 65% de la població de L'Alguer entenia el català alguerés i un 30% el parlava. Aproximadament el 50% dels habitants de L'Alguer també entenen els dialectes del sart logudorés i sasarés.
El alguerés pertany al grup de dialectes catalans orientals i té prou influències del italià, sart i [[castellà]]. També es freqüent encontrar arcaismes, conseqüència de el seu aïllament en el continuu llingüístic català.
L'alguerés pertany al grup de dialectes catalans orientals i té prou influències de l'italià, sart i [[castellà]]. També és freqüent trobar arcaismes com a conseqüència del seu aïllament en el continu llingüístic català.


Esta teoria del repoblament té moltes incògnites no soles en el cas de l'Alguer per tant, n'hi ha certa problemàtica i no ha perqué ser l'historia correcta.
Esta teoria del repoblament té moltes incògnites no a soles en el cas de l'Alguer, per tant hi ha certa problemàtica i no té per qué ser l'història correcta.


== Fonètica i fonologia ==
== Fonètica i fonologia ==
*Com la major part del català oriental, neutralisa les "o" i "u" àtones en [u]: "portal">"pultal", "lo">"lu", "los">"lus", "dolor">"durò".
* Com la major part del català oriental, neutralisa les "o" i "u" àtones en [u]: "portal">"pultal", "lo">"lu", "los">"lus", "dolor">"durò".
*Com tot el català oriental, neutralisa les "e" i "a" àtones, pero heu fa en [a] en conte de [ə]: "persona">"palzona", "estar">"astà", "alguerés">"algarès".
* Com tot el català oriental, neutralisa les "e" i "a" àtones, pero ho fa en [a] en conte de [ə]: "persona">"palsona", "estar">"astà", "alguerés">"algarès".
*Preserva la /v/ com a fonema diferenciat de /b/.
* Preserva la /v/ com a fonema diferenciat de /b/.
*La r final enmudix com en el rest del català: "anar">"anà".
* La r final s'emmudix com en el restant del català: "anar">"anà".
*Rotacisme (influència sarda). Mutació de /d/ i /l/ intervocàliques en [r]: "escola">"scora".
* Rotacisme (influència sarda). Mutació de /d/ i /l/ intervocàliques en [r]: "escola">"scora".
*Mutació de /r/ final de sílaba a lateral [l] (influència sarda): "port" > "polt".
* Mutació de /r/ final de sílaba a lateral [l] (influència sarda): "port" > "polt".
*Elisió de e inicial (influència italiana): "escola">"scora".
* Elisió de e inicial (influència italiana): "escola">"scora".
*Mutació en [i] de algunes e àtones en contacte en palatals o seguides de [i] tònica: "estiu">"istiu", "vestir">"vistí", "llegir">"lligí".
* Mutació en [i] d'algunes e àtones en contacte en palatals o seguides de [i] tònica: "estiu">"istiu", "vestir">"vistí", "llegir">"lligí".
 
   
[[Categoria:Llengües]]
[[Categoria:Llengües romàniques]]
[[Categoria:Llengües d'Itàlia]]
[[Categoria:Llengües d'Itàlia]]

Última revisió del 13:57 23 oct 2025

Archiu:Localització de l'Alguer respecte de Sardenya.svg
Alguerés en Sardenya.

L'alguerés és la variant del català que se parla en la ciutat de L'Alguer, al noroest de l'illa de Sardenya. Ha segut reconegut com a llengua minoritària per la República italiana i per la Regió Autònoma de Sardenya.

Els invasors catalans, procedents de Barcelona, repoblaren l'Alguer despuix d'expulsar a la seua població sarda en l'any 1372. El català fon substituït pel castellà com a llengua oficial durant el sigle XVII i despuix per l'italià. En la década de 1990 vora un 65% de la població de L'Alguer entenia el català alguerés i un 30% el parlava. Aproximadament el 50% dels habitants de L'Alguer també entenen els dialectes del sart logudorés i sasarés. L'alguerés pertany al grup de dialectes catalans orientals i té prou influències de l'italià, sart i castellà. També és freqüent trobar arcaismes com a conseqüència del seu aïllament en el continu llingüístic català.

Esta teoria del repoblament té moltes incògnites no a soles en el cas de l'Alguer, per tant hi ha certa problemàtica i no té per qué ser l'història correcta.

Fonètica i fonologia

[editar | editar còdic]
  • Com la major part del català oriental, neutralisa les "o" i "u" àtones en [u]: "portal">"pultal", "lo">"lu", "los">"lus", "dolor">"durò".
  • Com tot el català oriental, neutralisa les "e" i "a" àtones, pero ho fa en [a] en conte de [ə]: "persona">"palsona", "estar">"astà", "alguerés">"algarès".
  • Preserva la /v/ com a fonema diferenciat de /b/.
  • La r final s'emmudix com en el restant del català: "anar">"anà".
  • Rotacisme (influència sarda). Mutació de /d/ i /l/ intervocàliques en [r]: "escola">"scora".
  • Mutació de /r/ final de sílaba a lateral [l] (influència sarda): "port" > "polt".
  • Elisió de e inicial (influència italiana): "escola">"scora".
  • Mutació en [i] d'algunes e àtones en contacte en palatals o seguides de [i] tònica: "estiu">"istiu", "vestir">"vistí", "llegir">"lligí".