Diferència entre les revisions de "Palau Marqués de Dosaigües"
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
[[Image:Pamar2.jpg|thumb|right|<center>Palau del Marqués de Dosaigües</center>]] | [[Image:Pamar2.jpg|thumb|right|<center>Palau del Marqués de Dosaigües</center>]] | ||
| − | El Museu Nacional de | + | El Museu Nacional de Ceràmica i arts suntuàries "Gonzales Martí", está situat en el edifici del '''Palau del Marqués de Dosaigües''' en el carrer Rinconada Federico Garcia Sanchiz nº 6 de [[Valéncia]] i té també entrada pel carrer Poeta Querol nº 2. |
| − | El palau del Marqués de Dosaigües és producte d'una radical reforma duta a terme sobre l'antiga casa pairal de la Rabassa de Perellós, titulars del marquesat de Dosaigües, en la | + | El palau del Marqués de Dosaigües és producte d'una radical reforma duta a terme sobre l'antiga casa pairal de la Rabassa de Perellós, titulars del marquesat de Dosaigües, en la década de [[1740]] en un pronunciat estil rococó. De planta quadrangular irregular, organisat entorn d'un pati i en torres en els cantons, les seues façanes s'alcen en planta baixa i dos altures, i en un lateral es situa la porta principal, feta en alabastre per Ignaci Vergara sobre disseny de Hipólit Rovira. |
Presidida per la image de la [[Mare de Deu]], des d'ella descendixen dos cabals d'[[aigua]] en alusió al títul dels marquesos, en dos atlants als costats que simbolisen dos [[riu|rius]], tot en un aspecte de desbordant voluptuositat. | Presidida per la image de la [[Mare de Deu]], des d'ella descendixen dos cabals d'[[aigua]] en alusió al títul dels marquesos, en dos atlants als costats que simbolisen dos [[riu|rius]], tot en un aspecte de desbordant voluptuositat. | ||
| − | + | En eixa época tota la façana estava decorada en frescs de Rovira, pero en [[1867]] el palau va patir una nova remodelació -obra de José Ferrer-, i en ella varen desaparéixer les pintures, que estaven en mal estat per la humitat, sent substituïdes per estucs en tons de color gris i rosa, imitant marbres, i ademés es varen realisar també els balcons de sabor francés, en baranes ondulants. | |
| − | En eixa | ||
En el seu interior encara podem observar hui les carrosses del [[segle XVIII]] i els salons huitcentistes en la seua decoració original, recentment restaurada, mentres que en la segona planta es situa el Museu Nacional de Ceràmica González Martí, en una important colecció de peces des de l'Antiguetat als més moderns dissenys. | En el seu interior encara podem observar hui les carrosses del [[segle XVIII]] i els salons huitcentistes en la seua decoració original, recentment restaurada, mentres que en la segona planta es situa el Museu Nacional de Ceràmica González Martí, en una important colecció de peces des de l'Antiguetat als més moderns dissenys. | ||
[[Categoria:Museus de la ciutat de Valéncia]] | [[Categoria:Museus de la ciutat de Valéncia]] | ||
Revisió de 17:01 4 oct 2010
El Museu Nacional de Ceràmica i arts suntuàries "Gonzales Martí", está situat en el edifici del Palau del Marqués de Dosaigües en el carrer Rinconada Federico Garcia Sanchiz nº 6 de Valéncia i té també entrada pel carrer Poeta Querol nº 2.
El palau del Marqués de Dosaigües és producte d'una radical reforma duta a terme sobre l'antiga casa pairal de la Rabassa de Perellós, titulars del marquesat de Dosaigües, en la década de 1740 en un pronunciat estil rococó. De planta quadrangular irregular, organisat entorn d'un pati i en torres en els cantons, les seues façanes s'alcen en planta baixa i dos altures, i en un lateral es situa la porta principal, feta en alabastre per Ignaci Vergara sobre disseny de Hipólit Rovira.
Presidida per la image de la Mare de Deu, des d'ella descendixen dos cabals d'aigua en alusió al títul dels marquesos, en dos atlants als costats que simbolisen dos rius, tot en un aspecte de desbordant voluptuositat. En eixa época tota la façana estava decorada en frescs de Rovira, pero en 1867 el palau va patir una nova remodelació -obra de José Ferrer-, i en ella varen desaparéixer les pintures, que estaven en mal estat per la humitat, sent substituïdes per estucs en tons de color gris i rosa, imitant marbres, i ademés es varen realisar també els balcons de sabor francés, en baranes ondulants.
En el seu interior encara podem observar hui les carrosses del segle XVIII i els salons huitcentistes en la seua decoració original, recentment restaurada, mentres que en la segona planta es situa el Museu Nacional de Ceràmica González Martí, en una important colecció de peces des de l'Antiguetat als més moderns dissenys.