Diferència entre les revisions de "Migeria"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | La '''Migeria''' és un [[contracte]] històric i tradicional agrícola d’associació en el qual el propietari d’un terreny rural (nomenat ''concedent'') i un agricultor (''miger''), es dividixen, generalment en parts iguals, el producte i les utilitats d’un [[mas]] o finca agrícola. La direcció de la facenda correspon al concedent. | + | La '''Migeria''' (en [[castellà]] ''medieria'') és un [[contracte]] històric i tradicional agrícola d’associació en el qual el propietari d’un terreny rural (nomenat ''concedent'') i un agricultor (''miger''), es dividixen, generalment en parts iguals, el producte i les utilitats d’un [[mas]] o finca agrícola. La direcció de la facenda correspon al concedent. |
Era un sistema molt usual, per eixemple, en les comarques centrals valencianes ([[L'Alcoyà]], [[El Comtat]], [[La Vall d'Albaida]], etc.) a on els masos estaven ocupats per '''migers''' en els que el maser habitava el mas i treballava la terra de bades pero obtenia la mitat de les collites a canvi, sense tindre que pagar res pel lloguer de les terres al propietari. Este vell sistema encara està viu i es conserva en estes comarques. | Era un sistema molt usual, per eixemple, en les comarques centrals valencianes ([[L'Alcoyà]], [[El Comtat]], [[La Vall d'Albaida]], etc.) a on els masos estaven ocupats per '''migers''' en els que el maser habitava el mas i treballava la terra de bades pero obtenia la mitat de les collites a canvi, sense tindre que pagar res pel lloguer de les terres al propietari. Este vell sistema encara està viu i es conserva en estes comarques. | ||
Revisió de 15:09 23 set 2010
La Migeria (en castellà medieria) és un contracte històric i tradicional agrícola d’associació en el qual el propietari d’un terreny rural (nomenat concedent) i un agricultor (miger), es dividixen, generalment en parts iguals, el producte i les utilitats d’un mas o finca agrícola. La direcció de la facenda correspon al concedent.
Era un sistema molt usual, per eixemple, en les comarques centrals valencianes (L'Alcoyà, El Comtat, La Vall d'Albaida, etc.) a on els masos estaven ocupats per migers en els que el maser habitava el mas i treballava la terra de bades pero obtenia la mitat de les collites a canvi, sense tindre que pagar res pel lloguer de les terres al propietari. Este vell sistema encara està viu i es conserva en estes comarques.