Diferència entre les revisions de "Pi roig"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «{{CaixaTaxons | nom = Pi roig | image = Borovice pod Kunětickou Horou.jpg | llegenda = | status = LC | regnum = Plantae | divisio = Pinophyta | classi…»)
 
 
(No es mostren 7 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 12: Llínea 12:
 
| species = Pinus sylvestris
 
| species = Pinus sylvestris
 
| species_authority = [[Carles Linneo|L.]]
 
| species_authority = [[Carles Linneo|L.]]
| mapa = Pinus sylvestris range map 3.png
+
| mapa =
 
| llegenda_mapa = Distribució natural
 
| llegenda_mapa = Distribució natural
 
}}
 
}}
  
El '''pi roig''' ('''''Pinus sylvestris'''''), és un [[arbre]] [[perennifoli]] de la família de les [[Pinaceae|pinàcees]], propi de zones montanyoses i continentals d’[[Europa]] i [[Àsia]]. És una de les espècies de pi més àmpliament distribuïdes del món.
+
El '''pi roig''' ('''''Pinus sylvestris'''''), és un [[arbre]] [[perennifoli]] de la família de les [[Pinaceae|pinàcees]], propi de zones montanyoses i continentals d'[[Europa]] i [[Àsia]]. És una de les espècies de pi més àmpliament distribuïdes del món.
  
 
== Descripció ==
 
== Descripció ==
 
Arbre recte, que pot arribar fins als 40 metros d’altura, d’aspecte esvelt i copa relativament chicoteta en forma de paraigües irregular.
 
Arbre recte, que pot arribar fins als 40 metros d’altura, d’aspecte esvelt i copa relativament chicoteta en forma de paraigües irregular.
  
* [[Morfologia foliar|Fulla]]: acícoles rígides, agrupades de dos en dos, de 4 a 7 cm de llargària, de color vert blavenc.
+
* [[Morfologia foliar|Fulla]]: acícoles rígides, agrupades de dos en dos, de 4 a 7 cm de llargària, de color [[vert]] [[Blau|blavenc]].
* [[Flor|Flor]]: [[monoic]], florix entre [[abril]] i [[maig]]. Les flors masculines són grogues i agrupades; les femenines, chicotetes i de color roig violeta.
+
* [[Flor|Flor]]: [[monoic]], florix entre [[abril]] i [[maig]]. Les flors masculines són grogues i agrupades; les femenines, chicotetes i de color [[roig]] violeta.
 
* [[Fruit|Fruit]]: pinya ovoide-coniforme, de 3 a 7 cm, de maduració bienal. Escames fines i planes. El fruit madura a finals de [[autumne]].
 
* [[Fruit|Fruit]]: pinya ovoide-coniforme, de 3 a 7 cm, de maduració bienal. Escames fines i planes. El fruit madura a finals de [[autumne]].
 
* [[Tronc|Tronc]]: escorça rogenca en la part superior i més grisa en la inferior, llisa de jove i després clavillada en plaques.
 
* [[Tronc|Tronc]]: escorça rogenca en la part superior i més grisa en la inferior, llisa de jove i després clavillada en plaques.
  
 
== Hàbitat ==
 
== Hàbitat ==
Viu en terres silícees, àcides o pobres, entre 800 i 2.000 metros d’altitut, en climes frets o temperat-continentals. En terres valencianes es troba de forma relíctica i escassa en altiplans i muntanyes interiors com la [[Tinença de Benifassà]] o [[Gúdar-Javalambre]].
+
Viu en terres silícees, àcides o pobres, entre 800 i 2.000 metros d'altitut, en climes frets o temperat-continentals. En [[Comunitat valenciana|terres valencianes]] es troba de forma relíctica i escassa en altiplans i muntanyes interiors com la [[Tinença de Benifassà]] o [[Gúdar-Javalambre]].
  
 
== Taxonomia ==
 
== Taxonomia ==
''Pinus sylvestris'' fon descrit per [[Carles Linneo]] en l’any 1753.
+
''Pinus sylvestris'' fon descrit per [[Carles Linneo]] en l'any [[1753]].
  
 
== Etimologia ==
 
== Etimologia ==
* '''Pinus''': nom llatí genèric per a pi.
+
* '''Pinus''': nom [[llatí]] genèric per a pi
* '''sylvestris''': vol dir ‘salvage’ o ‘dels boscs’, fent referència al seu hàbitat.
+
* '''sylvestris''': vol dir ‘salvage’ o ‘dels boscs’, fent referència al seu hàbitat
  
 
== Usos ==
 
== Usos ==
La seua fusta és molt utilisada en la indústria: construcció, mobles, paper i caixes. També s’usa en repoblacions per la seua resistència al fret i el creiximent ràpit. La resina s’ha usat per a obtindre trementina.
+
La seua [[fusta]] és molt utilisada en la indústria: construcció, mobles, [[paper]] i caixes. També s'usa en repoblacions per la seua resistència al fret i el creiximent ràpit. La resina s’ha usat per a obtindre trementina.
  
 
== Conservació ==
 
== Conservació ==
És una espècie comí i àmpliament estesa, sense risc general. Encara aixina, en zones del sud peninsular les poblacions naturals estan molt fragmentades.
+
És una espècie comú i àmpliament estesa, sense risc general. Encara aixina, en zones del sur peninsular les poblacions naturals estan molt fragmentades.
 +
 
 +
== Refranys valencians ==
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
* [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:262499-1 Pinus sylvestris – Plants of the World Online – Kew]
 
* [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:262499-1 Pinus sylvestris – Plants of the World Online – Kew]
* Castroviejo, S. (coord.) (1986–2023). *Flora Ibérica*. Real Jardín Botánico, CSIC.
+
* Castroviejo, S. (coord.) (1986–2023). ''Flora Ibérica''. Real Jardín Botánico, CSIC
 +
* [http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-2562297 Pinus sylvestris en PlantList]
 +
* [https://www.tropicos.org/Name/24900220 Pinus sylvestris en Tropicor.org]
 +
* [http://www.anthos.es/ «Pinus sylvestris». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos]
  
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
* Tutin, T.G. et al. (eds.) (1964–1980). *Flora Europaea*. Cambridge University Press.
+
* Langlet, O. 1959. A cline or not a cline - a question of Scots Pine. Silvae Genetica 8: 13-22
 +
* Prus-Glowacki, W. & B. R. Stephan 1994. Genetic variation of Pinus sylvestris from Spain in relation to other European populations. Silvae Genetica 43: 7-14
 +
* Tutin, T.G. et al. (eds.) (1964–1980). ''Flora Europaea''. Cambridge University Press
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
* [https://herbariovirtual.uib.es/cas-med/especie/13182.html Ficha a l’Herbari Virtual del Mediterrani Occidental]
+
{{Commonscat|Pinus sylvestris}}
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Pinus_sylvestris Pinus sylvestris en Wikipedia (castellà)]
+
 
 +
* [https://herbariovirtual.uib.es/cas-med/especie/13182.html Ficha en l'Herbari Virtual del Mediterràneu Occidental]
 +
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Pinus_sylvestris Pinus sylvestris en Wikipedia ([[castellà]])]
  
== Dits valencians ==
 
  
 +
[[Categoria:Biologia]]
 +
[[Categoria:Botànica]]
 
[[Categoria:Arbres]]
 
[[Categoria:Arbres]]
 
[[Categoria:Pinaceae]]
 
[[Categoria:Pinaceae]]

Última revisió del 13:32 23 oct 2025

Pi roig

Borovice pod Kunětickou Horou.jpg

Classificació científica
Regne Plantae
Divisió Pinophyta
Classe Pinopsida
Orde Pinales
Família Pinaceae
Gènero Pinus
Espècie Pinus sylvestris
Autoritat L.
Estat de conservació
Estat LC
Distribució geogràfica
Distribució natural


El pi roig (Pinus sylvestris), és un arbre perennifoli de la família de les pinàcees, propi de zones montanyoses i continentals d'Europa i Àsia. És una de les espècies de pi més àmpliament distribuïdes del món.

Descripció[editar | editar còdic]

Arbre recte, que pot arribar fins als 40 metros d’altura, d’aspecte esvelt i copa relativament chicoteta en forma de paraigües irregular.

  • Fulla: acícoles rígides, agrupades de dos en dos, de 4 a 7 cm de llargària, de color vert blavenc.
  • Flor: monoic, florix entre abril i maig. Les flors masculines són grogues i agrupades; les femenines, chicotetes i de color roig violeta.
  • Fruit: pinya ovoide-coniforme, de 3 a 7 cm, de maduració bienal. Escames fines i planes. El fruit madura a finals de autumne.
  • Tronc: escorça rogenca en la part superior i més grisa en la inferior, llisa de jove i després clavillada en plaques.

Hàbitat[editar | editar còdic]

Viu en terres silícees, àcides o pobres, entre 800 i 2.000 metros d'altitut, en climes frets o temperat-continentals. En terres valencianes es troba de forma relíctica i escassa en altiplans i muntanyes interiors com la Tinença de Benifassà o Gúdar-Javalambre.

Taxonomia[editar | editar còdic]

Pinus sylvestris fon descrit per Carles Linneo en l'any 1753.

Etimologia[editar | editar còdic]

  • Pinus: nom llatí genèric per a pi
  • sylvestris: vol dir ‘salvage’ o ‘dels boscs’, fent referència al seu hàbitat

Usos[editar | editar còdic]

La seua fusta és molt utilisada en la indústria: construcció, mobles, paper i caixes. També s'usa en repoblacions per la seua resistència al fret i el creiximent ràpit. La resina s’ha usat per a obtindre trementina.

Conservació[editar | editar còdic]

És una espècie comú i àmpliament estesa, sense risc general. Encara aixina, en zones del sur peninsular les poblacions naturals estan molt fragmentades.

Refranys valencians[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Langlet, O. 1959. A cline or not a cline - a question of Scots Pine. Silvae Genetica 8: 13-22
  • Prus-Glowacki, W. & B. R. Stephan 1994. Genetic variation of Pinus sylvestris from Spain in relation to other European populations. Silvae Genetica 43: 7-14
  • Tutin, T.G. et al. (eds.) (1964–1980). Flora Europaea. Cambridge University Press

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons