Ir al contenido

Diferència entre les revisions de "Francisco Diago"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sin resumen de edición
Sin resumen de edición
 
(No es mostren 9 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 10: Llínea 10:
| lloc_mort = [[Viver]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]  
| lloc_mort = [[Viver]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]  
}}
}}
'''Francisco Diago Ceveiro''' ([[Viver]], [[1562]] - 23 de maig de [[1615]]), fon un historiador i religiós dominic [[Regne de Valéncia|valencià]] dels [[Sigle XVI|sigles XVI]]-[[Sigle XVII|XVII]].
'''Francisco Diago Ceveiro''' ([[Viver]], [[1562]] - † [[Valéncia]], [[23 de maig]] de [[1615]]), fon un historiador, filòsof, teòlec i religiós dominic [[Regne de Valéncia|valencià]] dels [[Sigle XVI|sigles XVI]]-[[Sigle XVII|XVII]].  


== Biografia ==
== Biografia ==


Francisco Diago naixqué en la població valenciana de Viver, en la comarca de l'[[L'Alt Palància|Alt Palància]] en l'any 1562. Obtingué el doctorat i la càtedra de [[Teologia|teologia]].
Francisco Diago naixqué en la població valenciana de Viver, en la comarca de l'[[L'Alt Palància|Alt Palància]] en l'any 1562. Obtingué el doctorat i la càtedra de [[Teologia|teologia]]. Impartí classes de Teologia en el Convent de Santa Caterina de Barcelona.
 
En l'any [[1603]] fon elegit prior del convent de [[Museros]] i en fundar-se el convent de [[Sogorp]] en l'any [[1612]] fon nomenat primer vicari de la nova fundació. En l'orde obtiongué el grau de mestre i fon calificador del Santo ofici en els tribunal de Valéncia i [[Barcelona]].


Fon nomenat per [[Felip II]] de Valéncia i III de Castella, Croniste Major de la [[Corona d'Aragó]].
Fon nomenat per [[Felip II]] de Valéncia i III de Castella, Croniste Major de la [[Corona d'Aragó]].


Va fallir el 23 de maig de 1615 a l'edat de 53 anys.
Va fallir el 23 de maig de 1615 a l'edat de 53 anys en el Real Convent de Sant Domenech de Valéncia.


== Obra ==
== Obra ==


Portà a terme diferents estudis de caràcter històric que varen donar lloc a un número important de publicacions, entre les que cal destacar les següents:  
Com a croniste valencià registra archius, escritures públiques, privilegis, còdex, iglésies, monuments i portà a terme diferents estudis de caràcter històric que varen donar lloc a un número important de publicacions, entre les que cal destacar les següents:  


* ''Historia de la vida y milagros, muerte y discípulos de San Vicente Ferrer'' ([[1600]])
* ''Historia de la vida y milagros, muerte y discípulos de San Vicente Ferrer'' ([[1600]])
* ''Anales del Reyno de Valencia'' ([[1613]])
* ''Anales del Reyno de Valencia'' ([[1613]])  


== Vore també ==
== Vore també ==


* [[Viver]]
* [[Viver]]
 
       
== Referències ==
* [https://books.google.es/books?id=lEtN1b_pMWwC&hl=es&source=gbs_book_other_versions Texto de Anales del Reyno de Valencia]
* [https://books.google.es/books?id=XTlky3b-_gQC&printsec=frontcover&hl=es#v=onepage&q&f=false Vista previa de Historia de la vida, milagros, muerte y discípulos del bienauenturado predicador apostólico Valenciano S. Vincente Ferrer]
   
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==



Última revisió del 16:12 21 set 2025

Francisco Diago Ceveiro
Estatua en Viver
Nacionalitat: Valenciana
Ocupació: Historiador i religiós
Naiximent: 1562
Lloc de naiximent: Viver, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 23 de maig de 1615
Lloc de defunció: Viver, Regne de Valéncia, Espanya

Francisco Diago Ceveiro (Viver, 1562 - † Valéncia, 23 de maig de 1615), fon un historiador, filòsof, teòlec i religiós dominic valencià dels sigles XVI-XVII.

Biografia

[editar | editar còdic]

Francisco Diago naixqué en la població valenciana de Viver, en la comarca de l'Alt Palància en l'any 1562. Obtingué el doctorat i la càtedra de teologia. Impartí classes de Teologia en el Convent de Santa Caterina de Barcelona.

En l'any 1603 fon elegit prior del convent de Museros i en fundar-se el convent de Sogorp en l'any 1612 fon nomenat primer vicari de la nova fundació. En l'orde obtiongué el grau de mestre i fon calificador del Santo ofici en els tribunal de Valéncia i Barcelona.

Fon nomenat per Felip II de Valéncia i III de Castella, Croniste Major de la Corona d'Aragó.

Va fallir el 23 de maig de 1615 a l'edat de 53 anys en el Real Convent de Sant Domenech de Valéncia.

Com a croniste valencià registra archius, escritures públiques, privilegis, còdex, iglésies, monuments i portà a terme diferents estudis de caràcter històric que varen donar lloc a un número important de publicacions, entre les que cal destacar les següents:

  • Historia de la vida y milagros, muerte y discípulos de San Vicente Ferrer (1600)
  • Anales del Reyno de Valencia (1613)

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]