Diferència entre les revisions de "Chincha"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
Llínea 12: Llínea 12:
  
 
* [[Caparra]]
 
* [[Caparra]]
 +
 +
== Referències ==
 +
* Journal of Medical Entomology, 45 (6), 2008, pp. 1092–1101
 +
* Masetti, Massimo and Bruschi, Fab hell rizio "Bedbug Infestations recorded in Central Italy" Parasitology International Volume 56, Issue 1, March 2007, p81–83
 +
* Sulzberger, M. B., et al. Dermatology: Diagnosis and Treatment. Chicago: Yearbook, 1961; p. 94
  
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==

Última revisió del 18:28 17 set 2025

Chincha

Una chincha (del llatí cīmĭce, en canvi de c- a ch- per via mossàrap), chinche en castellà, segons el Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), és un insecte hemípter de l'espècie Cimex lectularius, és de color roig obscur i forma plana i elíptica, cap cacho i antenes curtes. Viu en clavills i entre les robes, és pudent i chupla la sanc de les persones provocant picadures irritants. També actua en atres animals de sanc calenta. El seu nom vulgar prové de l'hàbitat freqüentment usat: matalafs, sofans i un atre mobiliari. Encara que no és estrictament nocturn la seua major activitat la desenrolla de nit.

Biologia[editar | editar còdic]

Cimex lectularius és l'espècie de chincha que millor s'ha adaptat a l'entorn humà. Es troba en climes templats de tot lo món i s'alimenta de sanc. Existixen atres espècies com són Cimex hemipterus que es troba en les regions tropicals, que també infecta a pollastres i rats penats, i Leptocimex boueti, es troba en els tròpics d'Àfrica occidental i Suramèrica, que infecta a rats penats i humans. Cimex pilosellus i Cimex pipistrella infecten principalment a rats penats, mentres que Haematosiphon inodora, una espècie de Nortamèrica, afecta preferentment a pollastres.

Els adults d'esta chincha són de color entre roig i marró, són esclafats, de forma oval, i sense ales, en uns pèls microscòpics que li donen una apariència de tindre franges. Un error freqüent és creure que no es poden vore a simple vista. Els adults medixen de 4 a 5 mm de llongitut i no es mouen lo suficientment ràpits per a escapar de la vista d'un observador atent. Les nimfes són traslúcides, de color clar que van adquirint color obscur segons realisen les successives mudes fins a alcançar la madurea.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  • Journal of Medical Entomology, 45 (6), 2008, pp. 1092–1101
  • Masetti, Massimo and Bruschi, Fab hell rizio "Bedbug Infestations recorded in Central Italy" Parasitology International Volume 56, Issue 1, March 2007, p81–83
  • Sulzberger, M. B., et al. Dermatology: Diagnosis and Treatment. Chicago: Yearbook, 1961; p. 94

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Goddard, Jerome A. The Physician’s Guide to Arthropods of Medical Importance (second edition). Boca Ratón, Florida: CRC Press, 1993. ISBN 0-8493-5160-X
  • Larry Pinto, Richard Cooper, Sandy Kraft. Bed Bug Handbook: The Complete Guide to Bed Bugs and Their Control. Mechanicsville, Maryland: Pinto & Associates, December 2007. ISBN 978-0-9788878-1-0
  • Martin Leverkus, Ryan C. Jochim, Susanne Schad et al. Bullous allergic hypersensitivity to bed bug bites mediated by IgE against salivary nitrophorin. J. Invest. Dermatol. (2006) 126, 91–96

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons