Diferència entre les revisions de "Pinus"
| Llínea 113: | Llínea 113: | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
| − | + | * Bracewell, Ronald; Rawlings, John. «Notas sobre Pinus (pino)». Árboles de Stanford | |
* Gernandt, D.S. et al. (2005). ''Phylogeny and classification of Pinus''. Botanical Review | * Gernandt, D.S. et al. (2005). ''Phylogeny and classification of Pinus''. Botanical Review | ||
* Liu, T.S. (1971). ''The Pines of China and the World''. USDA Forest Service | * Liu, T.S. (1971). ''The Pines of China and the World''. USDA Forest Service | ||
Revisió de 16:12 29 jul 2025
| Pinus | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Classe | Pinopsida | ||
| Orde | Pinales | ||
| Família | Pinaceae | ||
| Gènero | Pinus | ||
| Espècie | més de 100 espècies | ||
El gènero Pinus inclou els pins, arbres perennes i resinós, típics de zones temperades i fredes de l'Hemisferi Nort. És un dels gèneros més importants i extensos entre les gimnospermes, tant per la seua biodiversitat com pel seu valor ecològic, forestal i econòmic.
Descripció morfològica
Els membres del gènero Pinus presenten característiques comunes:
- Fulla: acícula simples, agrupats en fascículs de 2 a 5, persistents durant diversos anys.
- Flor: plantes monoics, en flors masculines en aments i femenines en cons solitaris o agrupats.
- Fruit: pinyes llenyoses o coriàcees, en escames que protegixen les llavors en ales.
- Tronc: arbres en soca recta, corfa gruixuda i rugosa, a sovint en resina abundant; algunes espècies poden ser molt longeves.
Hàbitat i distribució
El gènero Pinus s'estén per zones temperades i fredes de l'Hemisferi Nort, abastant:
- Europa, especialment zones montanyoses i mediterrànees.
- Amèrica del Nort i parts d'Àsia.
- Algunes espècies arriben fins a zones subtropicals i de montanya alta.
En la Península Ibèrica, el pi és un arbre forestal molt comú, dominant en molts ecosistemes mediterràneus.
Classificació interna
Les espècies de Pinus es distribuïxen en dos grans subgèneros segons la morfologia de les fulles i les pinyes:
- **Subgènero Pinus (pins de fulla curta)**: acícoles agrupades en fascículs de 2 o 3 fulles; pinyes generalment llenyoses i groses.
- **Subgènero Strobus (pins de fulla llarga)**: acícoles en fascículs de 5; pinyes més toves i llaugeres.
Algunes espècies destacades:
- Pinus sylvestris (pi roig)
- Pinus pinea (pi pinyoner)
- Pinus nigra (pi negre)
- Pinus halepensis (pi blancal)
- Pinus strobus (pi blanc)
Sistemàtica i filogènia
Els estudis moleculars han confirmat la divisió en dos subgèneros principals i han aclarit les relacions evolutives entre les espècies, mostrant adaptacions diverses a diferents ecosistemes.
Citologia
Les espècies del gènero Pinus presenten un número cromosòmic bàsic de **𝑥 = 12**, en cariotip habitual de **2n = 24**. Hi ha certa variabilitat segons l'espècie i la regió.
Taxonomia
Pinus fon descrit per Carles Linneo en l'any 1753 en l'obra Species Plantarum. Forma part de la família Pinaceae, dins de l'orde Pinales.
Etimologia
Pinus: paraula llatina usada antigament per designar els pins.
Importància ecològica
Els pins són espècies clau en molts ecosistemes:
- Refugi i aliment per a fauna variada, com aus i insectes
- Estabilisació de sols i prevenció de l'erosió
- Producció de resina, que protegix l'arbre i és aprofitada per l'home
- Resistència al foc i capacitat de regeneració
Usos
El gènero Pinus té gran valor per a l'home:
- Fusta: molt usada en construcció, mobles i paper
- Resina: per a productes químics, verniços i usos medicinal
- Pinyes i llavors: el pi pinyoner (P. pinea) produïx pinyons comestibles
- Reforestació: espècies resistents per a restaurar boscs degradats
Amenaces i conservació
Els pins es veuen afectats per:
- Incendis forestals, encara que molts s'hi adapten
- Malalties fúngiques i plagues d’insectes
- Canvi climàtic que altera el seu hàbitat
- Desforestació i usos intensius del sol
S'estan fent esforços per conservar espècies autòctones i gestionar els boscs de manera sostenible.
Vore també
Galeria
Pi roig (Pinus sylvestris)
Pi pinyoner (Pinus pinea)
Pi negre (Pinus nigra)
Pi blancal (Pinus halepensis)
Pi blanc (Pinus strobus)
Referències
- Farjon, A. (2010). A Handbook of the World's Conifers. Brill Academic Publishers
- Richardson, D.M. (1998). Ecology and Biogeography of Pinus. Cambridge University Press
Bibliografia
- Bracewell, Ronald; Rawlings, John. «Notas sobre Pinus (pino)». Árboles de Stanford
- Gernandt, D.S. et al. (2005). Phylogeny and classification of Pinus. Botanical Review
- Liu, T.S. (1971). The Pines of China and the World. USDA Forest Service
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pinus.