Península del Sinaí

El Sinaí (en àrap Shibh Yazirat Sina' , شبه جزيرة سيناء) és una península de forma triangular, situada en la regió asiàtica del Pròxim Orient. Llimita pel nort en el Mar Mediterràneu; en l'oest, en l'istme de Sues, que l'unix en Àfrica i pel qual passa el Canal de Sues; a l'est, en la frontera entre Egipte i Israel, que la separa del desert del Nègueb, i en la Franja de Gassa al Nort-est; i al sur, en el mar Roig. El seu vèrtiç meridional s'introduix en este mar definint dos golfs: en l'oest el Golf de Sues, i en l'est el Aqaba o golf d'Eilat.

Políticament la península pertany a Egipte i administrativament està dividida en dos governacions: Sinaí del Nort (Shamal Sina' ) i Sinaí del Sur (Janub Sina' ).

La seua superfície és de 58.842 quilómetros quadrats, i la seua població és aproximadament de 65.000 habitants en Janub Sina' , i 314.000 en Shamal Sina' . La majoria de la població està formada per beduïns, encara que també hi ha alguns núcleus de població, sent els més importants la capital El-Arish, situada en la costa mediterrànea; Taba, situada al sur, prop d'Eilat i per tant junt a la frontera en Israel, i Sharm El-Sheij, un important centre turístic en la costa del mar Roig.

Podem diferenciar dos parts ben clares en la península: el desert arenós al nort, i les montanyes del sur, en cims que superen els 2.000 metros. Les montanyes més importants són el Djebel Katarina, en 2.642 m i el Mont Sinaí, en 2.285 m., la montanya a on, segons l'Antic Testament, Moisés va rebre les Taules de la Llei en els Deu Manaments. Als seus peus trobem el Monasteri de Santa Caterina.