Diferència entre les revisions de "El Vilar"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Image:Iglesia Villar.jpg|right|250px|thumb|Frontera principal de l'iglésia de El Vilar]] | + | [[Image:Iglesia Villar.jpg|right|250px|thumb|<center>Frontera principal de l'iglésia de El Vilar</center>]] |
| − | [[Image:Cupula Villar.jpg |right|250px|thumb|Interior de l'iglésia]] | + | [[Image:Cupula Villar.jpg |right|250px|thumb|<center>Interior de l'iglésia</center>]] |
| − | [[Image:Virgen de la PAz.jpg|right|250px|thumb|Mare de Deu de la Paz]] | + | [[Image:Virgen de la PAz.jpg|right|250px|thumb|<center>Mare de Deu de la Paz</center>]] |
'''El Vilar''' (en [[castellà]] ''Villar del Arzobispo'') nomenat en temps dels moros Benaduf. | '''El Vilar''' (en [[castellà]] ''Villar del Arzobispo'') nomenat en temps dels moros Benaduf. | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
| − | El Vilar es troba situat a 16 graus 4 minuts de llongitut i a 39 graus 46 minuts de latitut, assentat sobre un tossal que domina el camp dels nous regadius del [[Túria]], és l'entrada cap a la zona serrana d'[[Andilla]] i centre comarcal activíssim, pertanyent a la comarca de Els Serrans de [[Valéncia]]. | + | El Vilar es troba situat a 16 graus 4 minuts de llongitut i a 39 graus 46 minuts de latitut, assentat sobre un tossal que domina el camp dels nous regadius del [[Túria]], és l'entrada cap a la zona serrana d'[[Andilla]] i centre comarcal activíssim, pertanyent a la comarca de [[Els Serrans]] de [[Valéncia]]. Els Serrans és una comarca dura i austera, agrest i bella al mateix temps, croada per un amagatall de rambles i barrancs i ariçonada de cimes rocoses que ronden els mil metros d'altitut, coberta de tant en tant per ombriues pinades o chicotetes [[raïmvinyes]]. |
La fisonomia de El Vilar és una mescla de montanyes i planes, les seues montanyes són riques en materials argilosos i les seues planes són utilisades per a l'agricultura. | La fisonomia de El Vilar és una mescla de montanyes i planes, les seues montanyes són riques en materials argilosos i les seues planes són utilisades per a l'agricultura. | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | La seua història es remonta als [[romans]] i [[ibers]], començant a tindre el seu floriment en els àraps en el [[711]], la seua primera ubicació va ser a 5 quilómetros de l'actual El Vilar, en la partida de ''La Torre'', pertanyent així la població al [[Regne Moro de Valéncia]], conquistat este per D. [[Jaume I]] d'Aragó, la població és donada al [[Bisbe de Valéncia]], que al seu torn la ven a D. Hurtado de Lihori (Un dels 380 Cavallers que van acompanyar el Rei Jaume I en la conquista de Valéncia), passant després cap al 1.300 a D. [[Eximix Perez de Arenós]], baró d'Andilla, fent este ultime entrega de la Població al Bisbe i capítul de Valéncia, sent D. Raimundo Gaston qui governava la Mitra de Valéncia, va ser autorisat en | + | La seua història es remonta als [[romans]] i [[ibers]], començant a tindre el seu floriment en els àraps en el [[711]], la seua primera ubicació va ser a 5 quilómetros de l'actual El Vilar, en la partida de ''La Torre'', pertanyent així la població al [[Regne Moro de Valéncia]], conquistat este per D. [[Jaume I]] d'Aragó, la població és donada al [[Bisbe de Valéncia]], que al seu torn la ven a D. Hurtado de Lihori (Un dels 380 Cavallers que van acompanyar el Rei Jaume I en la conquista de Valéncia), passant després cap al 1.300 a D. [[Eximix Perez de Arenós]], baró d'Andilla, fent este ultime entrega de la Població al Bisbe i capítul de Valéncia, sent D. Raimundo Gaston qui governava la Mitra de Valéncia, va ser autorisat en [[1323]] pel Rei, per a expulsar els pocs moros de El Vilar, sent repoblat este per quinze Cristians Vells i fent-los donació per sempre als nous pobladors, a condició de residir en el. |
== Economia == | == Economia == | ||
| − | El Vilar és una població la principal font d'ingressos de la qual és l'[[agricultura de secà]], des de fa algun temps es transforma l'[[agricultura]], passant esta a ser de regadiu gràcies al [[pantà de Benaixeve]], una menor influència té la Indústria i el transport, hi ha una indústria minera d'extracció d'argila, els materials de la qual s'usen en les fabriques de taulellets de la província de Castelló. | + | El Vilar és una població la principal font d'ingressos de la qual és l'[[agricultura de secà]], des de fa algun temps es transforma l'[[agricultura]], passant esta a ser de regadiu gràcies al [[pantà de Benaixeve]], una menor influència té la Indústria i el transport, hi ha una indústria minera d'extracció d'argila, els materials de la qual s'usen en les fabriques de taulellets de la [[província de Castelló]]. |
== Festes == | == Festes == | ||
| − | Les Festes Patronals de El Vilar se celebren els dies 24 de giner ([[Mare de Deu de la Paz]]) i 16 d'agost ([[Sant Roc]]), la festa que mes gent atrau a la població són els carnavals, que comencen el dijous anterior al dimecres de cendra. | + | Les Festes Patronals de El Vilar se celebren els dies [[24 de giner]] ([[Mare de Deu de la Paz]]) i [[16 d'agost]] ([[Sant Roc]]), la festa que mes gent atrau a la població són els carnavals, que comencen el [[dijous]] anterior al [[dimecres]] de cendra. |
==Bibliografía== | ==Bibliografía== | ||
Revisió de 09:40 28 abr 2010
El Vilar (en castellà Villar del Arzobispo) nomenat en temps dels moros Benaduf.
Geografia
El Vilar es troba situat a 16 graus 4 minuts de llongitut i a 39 graus 46 minuts de latitut, assentat sobre un tossal que domina el camp dels nous regadius del Túria, és l'entrada cap a la zona serrana d'Andilla i centre comarcal activíssim, pertanyent a la comarca de Els Serrans de Valéncia. Els Serrans és una comarca dura i austera, agrest i bella al mateix temps, croada per un amagatall de rambles i barrancs i ariçonada de cimes rocoses que ronden els mil metros d'altitut, coberta de tant en tant per ombriues pinades o chicotetes raïmvinyes.
La fisonomia de El Vilar és una mescla de montanyes i planes, les seues montanyes són riques en materials argilosos i les seues planes són utilisades per a l'agricultura.
Història
La seua història es remonta als romans i ibers, començant a tindre el seu floriment en els àraps en el 711, la seua primera ubicació va ser a 5 quilómetros de l'actual El Vilar, en la partida de La Torre, pertanyent així la població al Regne Moro de Valéncia, conquistat este per D. Jaume I d'Aragó, la població és donada al Bisbe de Valéncia, que al seu torn la ven a D. Hurtado de Lihori (Un dels 380 Cavallers que van acompanyar el Rei Jaume I en la conquista de Valéncia), passant després cap al 1.300 a D. Eximix Perez de Arenós, baró d'Andilla, fent este ultime entrega de la Població al Bisbe i capítul de Valéncia, sent D. Raimundo Gaston qui governava la Mitra de Valéncia, va ser autorisat en 1323 pel Rei, per a expulsar els pocs moros de El Vilar, sent repoblat este per quinze Cristians Vells i fent-los donació per sempre als nous pobladors, a condició de residir en el.
Economia
El Vilar és una població la principal font d'ingressos de la qual és l'agricultura de secà, des de fa algun temps es transforma l'agricultura, passant esta a ser de regadiu gràcies al pantà de Benaixeve, una menor influència té la Indústria i el transport, hi ha una indústria minera d'extracció d'argila, els materials de la qual s'usen en les fabriques de taulellets de la província de Castelló.
Festes
Les Festes Patronals de El Vilar se celebren els dies 24 de giner (Mare de Deu de la Paz) i 16 d'agost (Sant Roc), la festa que mes gent atrau a la població són els carnavals, que comencen el dijous anterior al dimecres de cendra.
Bibliografía
- Llibres D. Vicente LLatas Burgos, El Vilar.
Enllaços externs
| Municipis de Els Serrans | |
|---|---|
| Les Alcubles • Alpont • Andilla • Ares dels Olms • Benaixeve • Bugarra • Calles • Chelva • Chestalgar • Chulilla • Domenyo • Figueroles dels Serrans • La Llosa del Bisbe • Pedralba • Sot de Chera • Titagües • Toixa • El Vilar • La Yesa | |