Ir al contenido

Diferència entre les revisions de "Rudolf Hess"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
mSin resumen de edición
Sin resumen de edición
 
(No es mostren 10 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Bundesarchiv Bild 183-1987-0313-507, Rudolf Hess.jpg|thumb|250px|Rudolf Hess en [[1933]]]]
{{Biografia|
'''Rudolf Walter Richard Heß''', habitualment escrit '''Hess''', ([[Aleixandria]], [[26 d'abril]] de [[1894]] [[Spandau]], [[Berlin Oest]]; [[17 d'agost]] de [[1987]]) fon un [[militar]] i [[polític]] [[Alemanya|alemà]], figura clau de l'[[Alemanya nazi]].
|nom = Rudolf Hess
|image = [[Archiu:Bundesarchiv Bild 183-1987-0313-507, Rudolf Hess.jpg|miniaturadeimagen]]
|peu = Rudolf Hess en [[1933]]
|data_naix = {{Data naiximent|1894|4|26}} 
|lloc_naix = [[Aleixandria]], [[Egipte]]
|data_mort = {{Data defunció i edat|1987|8|17|1894|4|26}}
|lloc_mort = [[Spandau]], [[Berlin Oest]]
|nacionalitat = [[Alemanya|Alemà]]
|ocupació = [[Polític]] i [[militar]]
|firma = Rudolf Hess Signature.svg
}}
'''Rudolf Walter Richard Heß''', habitualment escrit '''Hess''', ([[Aleixandria]], [[26 d'abril]] de [[1894]] - † [[Spandau]], [[Berlin Oest]]; [[17 d'agost]] de [[1987]]) fon un [[militar]] i [[polític]] [[Alemanya|alemà]], figura clau de l'[[Alemanya nazi]].


En [[1933]], fon elegit parlamentari del [[Reichstag|parlament alemà]] i, en ascendir [[Hitler]] al poder com [[Führer|''Führer'']], fon designat cap del [[Partit Nazi]] i [[Ministre|Ministre d'Estat]]. Es va ocupar de casi totes les carteres, excepte de guerra i política exterior, i es convertí en segon en la jerarquia nazi, abans inclús que [[Joseph Goebbels]]; a pesar d'estos càrrecs, mai presentà un perfil de líder. Fon considerat com la «cara amable» del règim nazi. Organisà els [[Jocs Olímpics de Berlin 1936|Jocs Olímpics de Berlin]] en [[1936]] i va mantindre una estreta amistat en [[Leni Riefenstahl]], la documentalista d'Hitler.
En l'any [[1933]], fon elegit parlamentari del [[Reichstag|parlament alemà]] i, en ascendir [[Hitler]] al poder com [[Führer|''Führer'']], fon designat cap del [[Partit Nazi]] i [[Ministre|Ministre d'Estat]]. Es va ocupar de casi totes les carteres, excepte de guerra i política exterior, i es convertí en segon en la jerarquia nazi, abans inclús que [[Joseph Goebbels]]; a pesar d'estos càrrecs, mai presentà un perfil de líder. Fon considerat com la «cara amable» del règim nazi. Organisà els [[Jocs Olímpics de Berlin 1936|Jocs Olímpics de Berlin]] en [[1936]] i va mantindre una estreta amistat en [[Leni Riefenstahl]], la documentalista d'Hitler.


Despuix de la [[segona guerra mundial]] fon jujat en [[Juïns de Núremberg|Núremberg]], sent condenat a cadena perpetua i reclós en la [[presó de Spandau]], en la zona aliada de [[Berlin]].
Posteriorment a la [[segona guerra mundial]] fon jujat en [[Juïns de Nuremberg|Nuremberg]], sent condenat a cadena perpetua i reclòs en la [[presó de Spandau]], en la zona aliada de [[Berlin]].    


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
Llínea 12: Llínea 23:
[[Categoria:Polítics]]
[[Categoria:Polítics]]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Polítics de la Segona Guerra Mundial]]

Última revisió del 10:49 6 març 2025

Rudolf Hess
Archiu:Bundesarchiv Bild 183-1987-0313-507, Rudolf Hess.jpg
Rudolf Hess en 1933
Nacionalitat: Alemà
Ocupació: Polític i militar
Naiximent: 26 d'abril de 1894
Lloc de naiximent: Aleixandria, Egipte
Defunció: 17 d'agost de 1987 (als 93 anys)
Lloc de defunció: Spandau, Berlin Oest

Rudolf Walter Richard Heß, habitualment escrit Hess, (Aleixandria, 26 d'abril de 1894 - † Spandau, Berlin Oest; 17 d'agost de 1987) fon un militar i polític alemà, figura clau de l'Alemanya nazi.

En l'any 1933, fon elegit parlamentari del parlament alemà i, en ascendir Hitler al poder com Führer, fon designat cap del Partit Nazi i Ministre d'Estat. Es va ocupar de casi totes les carteres, excepte de guerra i política exterior, i es convertí en segon en la jerarquia nazi, abans inclús que Joseph Goebbels; a pesar d'estos càrrecs, mai presentà un perfil de líder. Fon considerat com la «cara amable» del règim nazi. Organisà els Jocs Olímpics de Berlin en 1936 i va mantindre una estreta amistat en Leni Riefenstahl, la documentalista d'Hitler.

Posteriorment a la segona guerra mundial fon jujat en Nuremberg, sent condenat a cadena perpetua i reclòs en la presó de Spandau, en la zona aliada de Berlin.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons