Diferència entre les revisions de "Cucala (pardal)"
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
| species = | | species = | ||
}} | }} | ||
| − | La '''cucala''' o '''cornella''', en castellà ''corneja'', també se li denomina '''corp''' pero la cucala es diferència del [[corp]] pel seu tamany i per tindre les ales més curtes i redondejades. És negra en plomes de reflexos metàlics al coll i esquena, en el bec encorbat i de color negre. | + | La '''cucala''' o '''cornella''', en [[castellà]] ''corneja'', també se li denomina '''corp''' pero la cucala es diferència del [[corp]] pel seu tamany i per tindre les ales més curtes i redondejades. És [[Negre|negra]] en plomes de reflexos metàlics al coll i esquena, en el [[bec]] encorbat i de color negre. |
La cucala és un au de la família dels còrvits, és una espècie d'au passeriforme de la família Corvidae. | La cucala és un au de la família dels còrvits, és una espècie d'au passeriforme de la família Corvidae. | ||
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
Se la confon a voltes en el corp gran (Corvus corax), encara que este és de major tamany i de poblacions menys numeroses. La cucala negra posseïx un cap ample i aplanat, un cos negre lluent i un plomall molt dens. | Se la confon a voltes en el corp gran (Corvus corax), encara que este és de major tamany i de poblacions menys numeroses. La cucala negra posseïx un cap ample i aplanat, un cos negre lluent i un plomall molt dens. | ||
| − | El seu niu, que construïx en arbres o abruixells, està compost de pals i és més llauger que el de la [[gralla]]. Posa de quatre a sis ous de color verdenc en esguits en una niuada, de març a juliol. | + | El seu niu, que construïx en arbres o abruixells, està compost de pals i és més llauger que el de la [[gralla]]. Posa de quatre a sis [[ous]] de color verdenc en esguits en una niuada, de [[març]] a [[juliol]]. |
S'alimenta d'invertebrats, ous i grans del sol; en freqüència, s'agrupa en sorrats en prats en femta o en camps recent collits. | S'alimenta d'invertebrats, ous i grans del sol; en freqüència, s'agrupa en sorrats en prats en femta o en camps recent collits. | ||
| Llínea 34: | Llínea 34: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{DGLV|Cucala}} | {{DGLV|Cucala}} | ||
| + | |||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Corvus_corone Cucala negra en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Corvus_corone Cucala negra en Wikipedia] | ||
| − | + | ||
| + | |||
[[Categoria:Biologia]] | [[Categoria:Biologia]] | ||
Revisió de 11:50 1 feb 2025
| Cucala | |||
|---|---|---|---|
| Classificació científica | |||
| Regne | Animalia | ||
| Filo | Chordata | ||
| Classe | Aus | ||
| Orde | Passeriformes | ||
| Família | Corvidae | ||
| Gènero | Corvus | ||
La cucala o cornella, en castellà corneja, també se li denomina corp pero la cucala es diferència del corp pel seu tamany i per tindre les ales més curtes i redondejades. És negra en plomes de reflexos metàlics al coll i esquena, en el bec encorbat i de color negre.
La cucala és un au de la família dels còrvits, és una espècie d'au passeriforme de la família Corvidae.
Se la confon a voltes en el corp gran (Corvus corax), encara que este és de major tamany i de poblacions menys numeroses. La cucala negra posseïx un cap ample i aplanat, un cos negre lluent i un plomall molt dens.
El seu niu, que construïx en arbres o abruixells, està compost de pals i és més llauger que el de la gralla. Posa de quatre a sis ous de color verdenc en esguits en una niuada, de març a juliol.
S'alimenta d'invertebrats, ous i grans del sol; en freqüència, s'agrupa en sorrats en prats en femta o en camps recent collits.
Viu en l'oest i sur d'Europa i Àsia.
Espècies
- Cucala negra (Corvus corone)
- Cucala grisa (Corvus cornix)
- Cucala blanca (Corvus monedula)
