Diferència entre les revisions de "Espido Freire"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
Llínea 1: Llínea 1:
 +
{{Biografia|
 +
| nom = María Laura Espido Freire
 +
| image =
 +
| peu =
 +
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
 +
| ocupació = Escritora
 +
| data_naix = [[16 de juliol]] de [[1974]] 
 +
| lloc_naix = [[Bilbao]], [[País Vasc]], [[Espanya]]
 +
| data_mort = 
 +
| lloc_mort = 
 +
}}
 
'''María Laura Espido Freire''' coneguda com '''Espido Freire''' ([[Bilbao]], [[16 de juliol]] de [[1974]]), és una escritora espanyola. En l'any [[1999]] guanyà el [[Premis Planeta|Premi Planeta]] en la seua novela titulada ''Melocotones helados'' (''Bresquilles gelades''). Tenia 25 anys, en lo que es va convertir en l'autora més jove en guanyar-ho fins a llavors.
 
'''María Laura Espido Freire''' coneguda com '''Espido Freire''' ([[Bilbao]], [[16 de juliol]] de [[1974]]), és una escritora espanyola. En l'any [[1999]] guanyà el [[Premis Planeta|Premi Planeta]] en la seua novela titulada ''Melocotones helados'' (''Bresquilles gelades''). Tenia 25 anys, en lo que es va convertir en l'autora més jove en guanyar-ho fins a llavors.
  

Última revisió del 19:03 23 dec 2024

María Laura Espido Freire
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Escritora
Naiximent: 16 de juliol de 1974
Lloc de naiximent: Bilbao, País Vasc, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

María Laura Espido Freire coneguda com Espido Freire (Bilbao, 16 de juliol de 1974), és una escritora espanyola. En l'any 1999 guanyà el Premi Planeta en la seua novela titulada Melocotones helados (Bresquilles gelades). Tenia 25 anys, en lo que es va convertir en l'autora més jove en guanyar-ho fins a llavors.

Biografia[editar | editar còdic]

Espido Freire naixqué en Bilbao i va créixer en Llodio (Àlaba). Estudià cant durant la seua adolescència i va viajar en la companyia de José Carreras per tota Europa. Durant eixa época diverses circumstàncies la varen dur a patir un trastorn de l'alimentació. Finalment deixà la música i es va llicenciar en Filologia Anglesa per l'Universitat de Deusto, a on també va cursar un Diplomat en Edició i Publicació de Texts.

En l'any 1998 publicà la seua primera novela, Irlanda (Ed. Planeta). En 1999 eixa mateixa obra va rebre el premi francés Millepages, que els llibrers concedixen a la novela revelació estrangera. Irlanda es va publicar en anglés en FTR Press. Ad eixa novela li va seguir Donde siempre es octubre (Seix Barral, 1999).

En octubre de 1999, als 25 anys, va conseguir el Premi Planeta en l'obra Bresquilles gelades i es va convertir en l'autora més jove en guanyar-ho fins a llavors, en la mateixa edat que Antonio Prieto, pero uns mesos menor. En maig de 2000 va rebre el premi Qué Leer a la millor novela espanyola editada durant l'any anterior també per Bresquilles gelades.

Li seguiren:

  • Diabolus in Musica (Planeta, 2001).
  • Nos espera la noche (Alfaguara, 2003).
  • La diosa del pubis azul (Planeta, 2005).
  • Soria Moria (Algaida, Premi Ateneu de Sevilla, 2007).
  • La flor del Norte (Planeta, 2011).
  • Llamadme Alejandra (Planeta, 2017 Premi Azorín).
  • De la Melancolía (Planeta, 2019).

Autora polifacètica, destaca en la seua llabor narrativa, i ha publicat un bon número de llibres de relats i d'ensaig. Ademés han aparegut en antologies de relats com:

  • Vidas de mujer (Madrid, Alianza Editorial, 1999).
  • Lo del amor es un cuento (Madrid, Ópera Prima, 2000).
  • Ser mujer (Madrid, Temas de hoy, 2000).
  • Fobias (Madrid, La Esfera de los Libros, 2003).
  • Ni Ariadnas ni Penélopes (Madrid, Castalia, 2002).
  • Orosia: mujeres de sol a sol (Jaca, Pirineum, 2002).
  • Sobre raíles (Madrid, Imagine, 2003).
  • Todo un placer (Córdoba, Berenice, 2005).
  • Como tú (Anaya, 2019).
  • El mago de Oz (Notorius, 2019).
  • Heroínas 7​ (2020), entre atres.

També ha publicat novela infantil i jovenil. Com a ensagista ha tractat temes diversos com l'interpretació dels contes infantils o biografies lliteràries.

Colabora o ha colaborat en varis mijos de prensa nacional, com El País, La Razón, El Mundo o Público i en revistes com Mujer Hoy, Harper's Bazaar, o Influencers. Treballa també com a traductora lliterària i com a colaboradora en ràdio (actualment en "A vivir Madrid", en la Cadena Ser, en Macarena Berlín) i en televisió "A partir de hoy" (RTVE).

Interessada en la pedagogia de la creació des dels seus anys universitaris, més tart, ha impartit cursos de Creació Lliterària en diverses universitats espanyoles i internacionals. Dirigix el Màster de Creació Lliterària de l'Universitat Internacional de Valéncia (VIU).

Ha segut traduïda a l'anglés, francés, alemà, portugués, grec, polac, neerlandés, turc, italià... entre uns atres.

Forma part del colectiu artístic Hijos de Mary Shelley, fundat per Fernando Marías Amondo. En ell va participar en les sessions d'homenage a la pionera feminista Mary Wollstonecraft i en el llibre titulat Wollstonecraft. Hijas del horizonte, a on també figuren atres importants escritores com Cristina Fallarás, Paloma Pedrero, Nuria Varela, Cristina Cerrada, Eva Díaz Riobello, María Zaragoza, Raquel Lanseros i Vanessa Montfort.

Molt activa en rets socials, en l'any 2017 va rebre el premi Influencers per la seua llabor de difusió cultural en eixos mijos digitals. En 2018 va obtindre el Premi Letras del Mediterráneo en la categoria de Novela Històrica en el llibre El misterio del arca: una aventura en el Mare Nostrum (Anaya, 2018). També en eixe any, en motiu de la celebració del seu 20⁰ aniversari en el món lliterari va publicar un relat acompanyat d'un perfum, Floral.

A mitan de 2006 va decidir fundar la seua pròpia empresa, part de la qual era una escola lliterària en sèu en Madrit. El proyecte va rebre el nom de 'E+F', les seues inicials i va finalisar en 2016.

Obra[editar | editar còdic]

Novela[editar | editar còdic]

  • Irlanda (Barcelona, Planeta, 1998). 185 pàgines, ISBN 84-08-02896-0.
  • Donde siempre es octubre (Barcelona, Seix Barral, 1999). 224 pàgines, ISBN 84-322-0769-1.
  • Melocotones helados (Premio Planeta 1999; Barcelona, Planeta, 1999). 352 pàgines, ISBN 84-08-46415-9.
  • Diabulus in Musica (Barcelona, Planeta, 2001). 190 pàgines, ISBN 84-08-03833-8.
  • Nos espera la noche (Madrid, Alfaguara, 2003). 304 pàgines, ISBN 84-204-0018-1.
  • La diosa del pubis azul (Barcelona, Planeta, 2005). Coautora junt a Raúl del Pozo. 216 pàgines, ISBN 84-08-05906-8.
  • Soria Moria (XXXIX Premio Ateneo de Sevilla); Sevilla, Algaida Editores, 2007. ISBN 978-84-206-6889-5.
  • La flor del Norte (Barcelona, Planeta, 2011). 361 pàgines, ISBN 978-84-08-09951-2.
  • Llamadme Alejandra (Barcelona, Planeta, 2017). Premio Azorín 2017. 368 pàgines, ISBN 978-84-08-16940-6
  • De la melancolía (Barcelona, Planeta, 2019).

Relats[editar | editar còdic]

  • El tiempo huye (Premio NH, 2001).
  • Cuentos malvados (Madrid, Punto de Lectura, 2003). 128 pàgines, ISBN 84-663-1095-9.
  • Juegos míos (Madrid, Alfaguara, 2004). 256 pàgines, ISBN 84-204-0125-0.
  • El tiempo huye (Madrid, Miniletras, 2006). 64 pàgines, ISBN 84-96592-49-9.
  • El trabajo os hará libres (Madrid, Páginas de Espuma, 2008). 128 pàgines, ISBN 84-8393-018-8.
  • Cartas de amor y desamor, (Editorial 451, 2009).

Llibres colectius[editar | editar còdic]

  • "Pájaros" en Todo un placer. Antología de relatos eróticos femeninos (Córdoba, Berenice, 2005)
  • "La piel y el animal" en Lo que los hombres no saben (Madrid, Martínez Roca, 2009)
  • Rusia imaginada, edición de Care Santos, Nevsky Prospects, 2011
  • "El cuarto dedo" en Hombres (y algunas mujeres) (Madrid, Zenda, 2019)

Lliteratura infantil i jovenil[editar | editar còdic]

  • La última batalla de Vincavec el bandido ([Madrid, SM, 2003). 128 pàgines, ISBN 84-348-7438-5.
  • El chico de la flecha, (Editorial Anaya, 2016). 240 pàgines, ISBN 978-84-698-0907-5
  • El misterio del Arca, (Editorial Anaya), 2018, 240 pàgines.
  • La suerte está echada, (Editorial Anaya), 2018, 240 pàgines
  • Pioneras: mujeres que abrieron camino, (Editorial Anaya, 2019). 48 pàgines, ISBN 978-84-698-4821-0

Poesia[editar | editar còdic]

  • Aland la blanca (Barcelona, DeBolsillo, 2001). 80 pàgines, ISBN 84-8450-501-4.

Ensaig[editar | editar còdic]

  • Primer amor (Madrid, Temas de Hoy, 2000). 216 pàgines, ISBN 84-8460-049-1.
  • Cuando comer es un infierno. (Madrid, El País-Aguilar, 2002. 250 pàgines, ISBN 84-03-09289-X.
  • Querida Jane, querida Charlotte (Madrid, El País-Aguilar, 2004). 250 pàgines, ISBN 84-03-09371-3.
  • Mileuristas: cuerpo, alma y mente de la generación de los 1000 euros (Barcelona, Editorial Ariel, 2006). 256 pàgines, ISBN 84-344-4498-4.
  • Mileuristas II: la generación de las mil emociones (Barcelona, Editorial Ariel, 2008). 228 pàgines, ISBN 84-344-5325-8.
  • Hijos del fin del mundo: De Roncesvalles a Finisterre (IV Premio Llanes de Viajes); (Madrid, Imagine Ediciones, 2009). 220 pàgines, ISBN 978-84-96715-28-8
  • Los malos del cuento. Cómo sobrevivir entre personas tóxicas (Barcelona, Editorial Ariel, 2013. 223 pàgines, ISBN 9788434406483.
  • Quería volar (Madrid, Ariel, 2014). 328 pàgines, ISBN 978-84-34-41851-6.
  • Para vos nací (Madrid, Ariel, 2015). 326 pàgines, ISBN 978-84-34-41926-1.
  • La historia de la mujer en 100 objetos (Madrid, La Esfera de los Libros, S.L., 2023). 440 pàgines, ISBN 978-8413845227.
  • Grandes amores. Veinte parejas inolvidables de la literatura (Editorial Edelvives, 2024). 89 pàgines, ISBN 978-8414059296.

Traducció[editar | editar còdic]

  • Al mando de una corbeta, de Alexander Kent (Barcelona, Noray, 1999). 432 pàgines, ISBN 84-7486-106-3. De l'anglés.
  • Misión en ultramar, de Alexander Kent (Barcelona, Noray, 2000). 432 pàgines, ISBN 84-7486-109-8. De l'anglés.
  • Libertad de acción, de Alexander Kent (Barcelona, Noray, 2001). 368 pàgines, ISBN 84-7486-115-2. De l'anglés.
  • Latitudes extremas: doce poetas chilenas y noruegas (Madrid, Tabla Rasa, 2003). En colaboració en Kirsti Baggethun Kristensen i Tove Bakke. 256 pàgines, ISBN 84-933190-2-3. Del noruec.

Audiollibres[editar | editar còdic]

  • Las crónicas de Villa Diodati (Storytel Original, 2022)

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Espido_Freire&oldid=372993»