Llínea 1:
Llínea 1:
−
La '''Bíblia''' és el conjunt de textos religiosos del [[cristianisme]]. La paraula Bíblia prové del [[Grec antic|grec]] (τα) βιβλια, ''(ta) biblia'', "(els) llibres", plural de βιβλιον, ''biblion'', "llibre", originalment el diminutiu de βιβλος, ''biblos'', el qual prové de βυβλος—''byblos'', que significa "papir", de l'antiga ciutat [[fenícia]] de [[Byblos]], la qual exportava este material.
+
La '''Bíblia''' és el conjunt de texts religiosos del [[cristianisme]]. La paraula Bíblia prové del [[Grec antic|grec]] (τα) βιβλια, ''(ta) biblia'', "(els) llibres", plural de βιβλιον, ''biblion'', "llibre", originalment el diminutiu de βιβλος, ''biblos'', el qual prové de βυβλος—''byblos'', que significa "papir", de l'antiga ciutat [[fenícia]] de [[Byblos]], la qual exportava este material.
La '''Bíblia''' és el conjunt de llibres sagrats de la religió [[cristianisme|cristiana]] i de l'[[Iglésia Catòlica]] i que formen l'[[Antic Testament|antic]] i el nou [[Nou Testament|testament]].
La '''Bíblia''' és el conjunt de llibres sagrats de la religió [[cristianisme|cristiana]] i de l'[[Iglésia Catòlica]] i que formen l'[[Antic Testament|antic]] i el nou [[Nou Testament|testament]].
Llínea 15:
Llínea 15:
== Contingut ==
== Contingut ==
−
El contingut de la Bíblia, conegut com a ''[[Cànon (Bíblia)|Cànon]]'', fon establit per les autoritats de l'Iglésia el [[sigle IV]] i es compon de dos parts:
+
El contingut de la Bíblia, conegut com a ''[[Cànon (Bíblia)|Cànon]]'', fon establit per les autoritats de l'Iglésia en el [[sigle IV]] i es compon de dos parts:
=== Antic Testament ===
=== Antic Testament ===
−
Les autoritats varen acceptar el [[Tanakh]] judeu, que és lo que van nomenar [[Antic Testament]], en referència a l'antic pacte entre Deu i l'humanitat, principalment en la nació d'Israel, de la que vindria el Salvador de l'Humanitat. L'Antic Testament està format per 39 llibres que corresponen als 24 llibres del [[Tanakh]]. Este fon escrit sobretot en [[hebreu]], pero hi ha certes seccions en [[arameu]]. Els estudiosos nomenats masoretes varen intentar establir un text definitiu comparant les versions existents a partir de l'any 800, traent moltes adicions que la versió dels Setanta havia afegit (provablement per interpretar que els comentaris al marge eren llínees de text).
+
Les autoritats varen acceptar el [[Tanakh]] judeu, que és lo que varen nomenar [[Antic Testament]], en referència a l'antic pacte entre Deu i l'humanitat, principalment en la nació d'Israel, de la que vindria el Salvador de l'Humanitat. L'Antic Testament està format per 39 llibres que corresponen als 24 llibres del [[Tanakh]]. Este fon escrit sobretot en [[hebreu]], pero hi ha certes seccions en [[arameu]]. Els estudiosos nomenats masoretes varen intentar establir un text definitiu comparant les versions existents a partir de l'any [[800]], traent moltes adicions que la versió dels Setanta havia afegit (provablement per interpretar que els comentaris al marge eren llínees de text).
−
Despuix de la [[Reforma Protestant]] del sigle XVI, els catòlics i els ortodoxos ademés d'estos 39 llibres afegiren atres llibres coneguts com a [[deuterocanònics]], paraula grega que vol dir "Segon Canon".
+
Despuix de la [[Reforma Protestant]] del [[sigle XVI]], els catòlics i els ortodoxos ademés d'estos 39 llibres afegiren atres llibres coneguts com a [[deuterocanònics]], paraula grega que vol dir "Segon Canon".
=== Nou Testament ===
=== Nou Testament ===
Les autoritats varen acceptar alguns escrits judeocristians que feren referència a [[Jesucrist]], a qui consideraven el Salvador profetisat en l'[[Antic Testament]]. Estos escrits foren nomenats [[Nou Testament]], fent referència al nou pacte entre Deu i l'humanitat, per mig del sacrifici de Jesucrist per a redimir a l'humanitat dels seus pecats.
Les autoritats varen acceptar alguns escrits judeocristians que feren referència a [[Jesucrist]], a qui consideraven el Salvador profetisat en l'[[Antic Testament]]. Estos escrits foren nomenats [[Nou Testament]], fent referència al nou pacte entre Deu i l'humanitat, per mig del sacrifici de Jesucrist per a redimir a l'humanitat dels seus pecats.
−
El Nou Testament està format per 27 llibres que foren escrits en grec, llavors la ''[[lingua franca]]'' del continent europeu i de l'[[Orient Mitjà]]. No es conserven els textos originals, sinó els derivats, que els estudiosos han agrupat en tres grans famílies: l'alexandrina (la més minimalista), la bizantia (maximalista) i l'occidental. Les primeres edicions que tenien en conte est aparell crític daten del Renaiximent.
+
El Nou Testament està format per 27 llibres que foren escrits en grec, llavors la ''[[lingua franca]]'' del continent europeu i de l'[[Orient Mitjà]]. No es conserven els texts originals, sinó els derivats, que els estudiosos han agrupat en tres grans famílies: l'alexandrina (la més minimalista), la bizantia (maximalista) i l'occidental. Les primeres edicions que tenien en conte est aparell crític daten del Renaiximent.
== Atres llibres ==
== Atres llibres ==
Llínea 45:
Llínea 45:
== Traduccions ==
== Traduccions ==
−
La primera traducció de la Bíblia (a soles de l'Antic Testament) se realisà l'any [[250]] aC, per als judeus de la [[Diàspora]] que varen viure en diferents llocs d'Europa i Àsia, i que a soles parlaven la ''[[lingua franca]]'' de llavors, el grec. Esta traducció és coneguda com la ''Versió dels Setanta'' o [[Septuaginta]] (en grec) i és la versió que més ha sigu usada com a referència per a atres traduccions i per a fer comparacions en la versió hebrea, puix se considera la més fidel. La segona traducció, i potser la més important perque va conformar la versió de referència del text durant més de mil cinc-cents anys, fon la versió en llatí que el papa [[Damas I]] encarregà a [[Sant Jeroni]] en el sigle VI, coneguda com la [[Vulgata|Vulgata Latina]]. Esta és la traducció oficial de l'[[Isglésia Catòlica Romana]] des del [[concili de Trento]]<ref>''Sacrosanto, Ecuménico y General Concilio de Trento'' [http://multimedios.org/docs/d000436/p000001.htm#0-p0.3.1.1 en línia ]</ref> ([[1546]]), on fon reconeguda com a tal degut als llarcs anys de tradició i reconeiximent institucional i al fet que estiguera escrita en llatí, llengua culta de l'época.
+
La primera traducció de la Bíblia (a soles de l'Antic Testament) se realisà en l'any [[250 a. C.]], per als judeus de la [[Diàspora]] que varen viure en diferents llocs d'Europa i Àsia, i que a soles parlaven la ''[[lingua franca]]'' de llavors, el grec. Esta traducció és coneguda com la ''Versió dels Setanta'' o [[Septuaginta]] (en grec) i és la versió que més ha segut usada com a referència per a atres traduccions i per a fer comparacions en la versió hebrea, puix se considera la més fidel. La segona traducció, i potser la més important perque va conformar la versió de referència del text durant més de mil cinc-cents anys, fon la versió en llatí que el [[Papa]] [[Damas I]] encarregà a [[Sant Jeroni]] en el [[sigle VI]], coneguda com la [[Vulgata|Vulgata Latina]]. Esta és la traducció oficial de l'[[Iglésia Catòlica Romana]] des del [[concili de Trento]]<ref>''Sacrosanto, Ecuménico y General Concilio de Trento'' [http://multimedios.org/docs/d000436/p000001.htm#0-p0.3.1.1 en línia ]</ref> ([[1546]]), on fon reconeguda com a tal degut als llarcs anys de tradició i reconeiximent institucional i al fet que estiguera escrita en llatí, llengua culta de l'época.
−
Durant l'[[edat mija]] es feren algunes traduccions a diverses llengües europees; no obstant això varen ser prohibides pel [[Vaticà]], que solament en permetia la versió en llatí, raó per la qual van tindre una relativa difusió.
+
Durant l'[[edat mija]] es feren algunes traduccions a diverses llengües europees; no obstant això varen ser prohibides pel [[Vaticà]], que solament en permetia la versió en llatí, raó per la qual varen tindre una relativa difusió.
−
Després de la [[Reforma Protestant]], i en l'invenció de l'[[imprenta]], es varen fer moltes més traduccions en ràpida difusió; una de les més importants fon la de [[Luter]], que va estandardisar la llengua [[aleman]]a i va fomentar que tots els membres de la societat (i no només els sacerdots) llegiren els textos bíblics.
+
DPosteriorment a la [[Reforma Protestant]], i en l'invenció de l'[[imprenta]], es varen fer moltes més traduccions en ràpida difusió; una de les més importants fon la de [[Luter]], que va estandardisar la llengua [[aleman]]a i va fomentar que tots els membres de la societat (i no solament els sacerdots) llegiren els texts bíblics.
−
La Bíblia fon impresa en [[valencià]] (la ''[[Bíblia Valenciana]]'') per primera volta l'any [[1478]]. Esta versió fon perseguida i prohibida.<ref>{{ref-llibre|llinage=Ventura|nom=Jordi|títul=La Bíblia Valenciana| editorial=Curial|any=1993|lloc=Barcelona|enllaçautor=Jordi Ventura}}</ref>
+
La Bíblia fon impresa en [[valencià]] (la ''[[Bíblia Valenciana]]'') per primera volta en l'any [[1478]]. Esta versió fon perseguida i prohibida.<ref>{{ref-llibre|llinage=Ventura|nom=Jordi|títul=La Bíblia Valenciana| editorial=Curial|any=1993|lloc=Barcelona|enllaçautor=Jordi Ventura}}</ref>
== Criticisme textual ==
== Criticisme textual ==
−
Diversos corrents dels estudis bíblics s'han acostat al text amprant les aïnes de la filologia, és dir, analisant-lo des del punt de vista lliterari i llingüístic i no religiós. Esta visió va sorgir en el sigle XVII pero va desenrollar-se plenament en els sigles XIX i XX.
+
Diverses corrents dels estudis bíblics s'han acostat al text amprant les aïnes de la filologia, és dir, analisant-lo des del punt de vista lliterari i llingüístic i no religiós. Esta visió va sorgir en el [[sigle XVII]] pero va desenrollar-se plenament en els [[sigle XIX|sigles XIX]] i [[Sigle XX|XX]].
Este criticisme pot tindre diverses variants: la que ampra les fonts del mateix text i compara passages de diferents llibres bíblics per a traçar l'història dels autors i dels escrits (criticisme baix) o la que analisa l'història de la transmissió dels documents i variants llingüístiques per a reconstruir els discursos originals i datar-los, usant els métodos de la [[crítica textual]] clàssica (alt criticisme).
Este criticisme pot tindre diverses variants: la que ampra les fonts del mateix text i compara passages de diferents llibres bíblics per a traçar l'història dels autors i dels escrits (criticisme baix) o la que analisa l'història de la transmissió dels documents i variants llingüístiques per a reconstruir els discursos originals i datar-los, usant els métodos de la [[crítica textual]] clàssica (alt criticisme).
−
En paralel, els estudiosos busquen textos de la mateixa época o que tracten temes similars (com els diferents mits de la [[Creació]]) per a estudiar si pot hi haure influència entre ells, és dir, per a determinar quines són les fonts de la Bíblia, tant orals com escrites.
+
En paralel, els estudiosos busquen texts de la mateixa época o que tracten temes similars (com els diferents mits de la [[Creació]]) per a estudiar si pot hi haure influència entre ells, és dir, per a determinar quines són les fonts de la Bíblia, tant orals com escrites.
−
+
== Referències ==
== Referències ==
{{referències}}
{{referències}}
Llínea 70:
Llínea 70:
* [[La ciència i la Bíblia]]
* [[La ciència i la Bíblia]]
* [[Easton's Bible Dictionary]], diccionari especialisat en temes bíblics.
* [[Easton's Bible Dictionary]], diccionari especialisat en temes bíblics.
−
* [[La Bíblia (película)|La Bíblia]], película de [[John Huston]], de 1966
+
* [[La Bíblia (película)|La Bíblia]], película de [[John Huston]], de l'any [[1966]]
[[Categoria:Religió]]
[[Categoria:Religió]]
[[Categoria:Cristianisme]]
[[Categoria:Cristianisme]]
[[Categoria:Catolicisme]]
[[Categoria:Catolicisme]]