Diferència entre les revisions de "Ciriaco Sacha"
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
=== Arquebisbe de [[Valéncia]] === | === Arquebisbe de [[Valéncia]] === | ||
| − | El papa [[Lleó XIII]] el nomena arquebisbe de [[ | + | El papa [[Lleó XIII]] el nomena arquebisbe de [[Valéncia]] el 6 d' octubre de [[1892]]. Dos anys després, el 18 de juliol de [[1894]], el Papa el crea cardenal en el títul de [[Sant Pere in Montorio]]. Al llarc de la seua trayectòria, destaca la seua preocupació per la formació dels retors. Igualment, per elevar el nivell dels estudis eclesiàstics crea les facultats de [[Teologia]], [[Filosofia]] i [[Dret]] en l'[[Universitat Pontifícia de Valéncia]] i eleva el Seminari a Universitat Pontificia. Celebra el primer Congres Eucarístic d'[[Espanya]], el Congres Eucarístic Nacional en [[Valéncia]] del 19 al 26 de novembre de [[1893]], i impulsa la creacio d'institucions i associacions religioses, aixina com círculs i corporacions obreres. |
També organisa el Montepío del Clericat [[Valencià]], institució de carácter benéfic cooperatiu, per mig de la qual es crea un fondo de capital permanent i productiu per a ajudar als capellans vells i malats. | També organisa el Montepío del Clericat [[Valencià]], institució de carácter benéfic cooperatiu, per mig de la qual es crea un fondo de capital permanent i productiu per a ajudar als capellans vells i malats. | ||
Revisió de 19:21 23 març 2010
El cardenal Ciriaco María Sancha y Hervás va nàixer en Quintana del Pidio (Burgos) el 18 de juny de 1833.
Estudis i primers anys
Cursa els estudis eclesiástics en Burgo de Osma i Salamanca, a on es gradua en Teología. Ordenat prevere en 1858, se'n anà en 1862 a Santiago de Cuba com a canceller-secretari de Monsenyor Primo Calvo, que había segut nomenat arquebisbe d'aquella diòcesis.
En l'illa caribenya, funda en 1869 la Congregació "Hermanas de los pobres inválidos y niños pobres”, hui conegudes com Germanes de la Caritat del Cardenal Sancha.
En l'any 1876 regressa a Espanya quan es nomenat Bisbe auxiliar de Toledo, en residencia en Madrit.
Arquebisbe de Valéncia
El papa Lleó XIII el nomena arquebisbe de Valéncia el 6 d' octubre de 1892. Dos anys després, el 18 de juliol de 1894, el Papa el crea cardenal en el títul de Sant Pere in Montorio. Al llarc de la seua trayectòria, destaca la seua preocupació per la formació dels retors. Igualment, per elevar el nivell dels estudis eclesiàstics crea les facultats de Teologia, Filosofia i Dret en l'Universitat Pontifícia de Valéncia i eleva el Seminari a Universitat Pontificia. Celebra el primer Congres Eucarístic d'Espanya, el Congres Eucarístic Nacional en Valéncia del 19 al 26 de novembre de 1893, i impulsa la creacio d'institucions i associacions religioses, aixina com círculs i corporacions obreres.
També organisa el Montepío del Clericat Valencià, institució de carácter benéfic cooperatiu, per mig de la qual es crea un fondo de capital permanent i productiu per a ajudar als capellans vells i malats.
En 1897, després d'unes inundacions desastroses en les hortes valencianes, obrí les portes del Palau Arquebisbal de Valéncia i hostajà en ell a les famílies que pergueren els seus bens i pertenencies. A banda, entregà un dels seus pectorals per a ser rifat.
Primat d'Espanya
El 24 de març de 1898 fon nomenat Arquebisbe de Toledo, Primat d'Espanya i Patriarca de les Índies. Va faltar el 25 de febrer de 1909 en Toledo.