Diferència entre les revisions de "Bellota"
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
Segons [[Estrabó]] els habitants d'Hispània feen un tipo de [[pa]] de bellota. | Segons [[Estrabó]] els habitants d'Hispània feen un tipo de [[pa]] de bellota. | ||
| − | {{cita|"Els montanyencs, durant dos terços de l'any, s'alimenten de bellotes de carrasca deixant-les secar, triturant-les i fabricant en elles un [[pa]] que es conserva un temps."}} | + | {{cita|"Els montanyencs, durant dos terços de l'any, s'alimenten de bellotes de carrasca deixant-les secar, triturant-les i fabricant en elles un [[pa]] que es conserva un temps."}} |
| − | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{Referències}} | {{Referències}} | ||
Última revisió del 19:33 14 dec 2024
La bellota (de l'àrap ballūta, carrasca) és un frut característic de les plantes del gènero Quercus (família Fagaceae).
Dins d'este gènero hi ha espècies arbòrees que fan bellotes: la carrasca, la surera i totes les espècies de roures.
Dins les espècies de Quercus arbustives el coscoll fa les bellotes més grosses que les carrasques i els roures.
Les bellotes de carrasques i roures que combinades es poden aprofitar durant tres o quatre mesos, s'han destinat des de l'antiguetat per a ser pasturades per ramats de porcs, ovelles i cabres que s'engreixen molt en elles inclús millor si estan corcades (la majoria ho estan).
En Espanya la devesa es manté en Extremadura i Andalusia.
Segons Estrabó els habitants d'Hispània feen un tipo de pa de bellota.