Diferència entre les revisions de "Antonio Sacramento"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Image:Antonio Sacramento per Jose Penalba.jpg|thumb|right|250px|<center>L'artiste i mege '''Antonio Sacramento'''</center>]]
 
[[Image:Antonio Sacramento per Jose Penalba.jpg|thumb|right|250px|<center>L'artiste i mege '''Antonio Sacramento'''</center>]]
  
'''Antonio Sacramento''' ([[Valéncia]], [[1915]]), és un reconegut mege otorrinolaringòlec i artiste plàstic [[valencià|Comunitat Valenciana]].
+
'''Antonio Sacramento''' ([[Valéncia]], [[1915]]), és un reconegut mege otorrinolaringòlec i artiste plàstic [[Comunitat Valenciana|valencià]].
  
 
Naixcut en una prestigiosa família dedicada a la medicina com Fernando Antonio Sacramento Antolí-Candela Piquer, continuà la tradició familiar i desenrollà una carrera com a mege. Aixina i tot, des de chiquet contà en una gran inquietut artística, i deprengué a esculpir i dibuixar de forma autodidacta, activitats que ha compaginat en la seua faceta de mege.  
 
Naixcut en una prestigiosa família dedicada a la medicina com Fernando Antonio Sacramento Antolí-Candela Piquer, continuà la tradició familiar i desenrollà una carrera com a mege. Aixina i tot, des de chiquet contà en una gran inquietut artística, i deprengué a esculpir i dibuixar de forma autodidacta, activitats que ha compaginat en la seua faceta de mege.  

Revisió de 21:11 20 març 2010

Archiu:Antonio Sacramento per Jose Penalba.jpg
L'artiste i mege Antonio Sacramento

Antonio Sacramento (Valéncia, 1915), és un reconegut mege otorrinolaringòlec i artiste plàstic valencià.

Naixcut en una prestigiosa família dedicada a la medicina com Fernando Antonio Sacramento Antolí-Candela Piquer, continuà la tradició familiar i desenrollà una carrera com a mege. Aixina i tot, des de chiquet contà en una gran inquietut artística, i deprengué a esculpir i dibuixar de forma autodidacta, activitats que ha compaginat en la seua faceta de mege.

Gaya Nuño definix la seua escultura com “la més intelectual del sigle XX”.


Obres urbanes

  • Creu de terme en la Pista de Silla, 1965, Valéncia.
  • Victòria de Valéncia, 1969, Plaça d'Amèrica, Valéncia.
  • Monument al Rei Jaume I, 1991, Plaça de Saragossa, Valéncia.
  • Monument a Manuel Granero, 1998, Carrer Xàtiva, Valéncia.
  • 9 segons, 9 dècimes, Madrit.


Exposicions

  • Exposició colectiva en l'Octau Saló de Març, Associació de Pintors i Escultors "Arte Actual".
  • Retrospectiva individual en l'Almodí de Valéncia.
  • Exposició de retrats en el Mercat de Colón de Valéncia.
  • El Museu de la Ciutat de Valéncia, guarda sa escultura "La bailaora".


Premis

  • Medalla d'Or de la II Bienal d'Art de Saragossa.
  • Medalla de Plata en el Quint Saló Internacional de Març de Valéncia.
  • 3ª Medalla en la Exposició Nacional de Belles Arts de Madrit.
  • Gran Targa d´Or en la Exposició Internacional de Torino.
  • Premi Ciutat de Cartagena.
  • Medalla d'Or i Premi Nacional Julio Antonio.
  • Primer Premi de Pintura en el Saló d'Autumne de Valéncia.
  • Medalla d'honor en la Segona bienal internacional del Deporte de Madrit.
  • 3ª medalla d'escultura de la 10ª Bienal del deport en les Belles Arts de Barcelona.
  • Premi Cánova 2006 (Itàlia).


Bibliografia

DE LAS HERAS ESTEBAN, Elena. "La escultura pública en Valencia. Estudio y catálogo". Departament d'Història de l'Art. Universitat de Valéncia. Servici de Publicacions, 2003. Text en pdf.


Enllaços externs