Diferència entre les revisions de "Protoevangeli de Jaume"
m |
|||
| (No es mostren 11 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:GaudenzioFerrari JoachimAnna Brera.jpg|right|thumb|200px|''Joaquim i Anna''.]] | [[Image:GaudenzioFerrari JoachimAnna Brera.jpg|right|thumb|200px|''Joaquim i Anna''.]] | ||
| − | El '''protoevangeli de Jaume''' | + | El '''protoevangeli de Jaume''' és un [[evangeli apòcrif]], escrit provablement cap a l'any [[150]]. A pesar de que mai fon inclós entre els evangelis [[Cànon (Bíblia)|canònics]], recull llegendes que han estat admeses com ortodoxes per les iglésies cristianes, entre atres com la nativitat miraculosa de [[Maria (mare de Jesús)|Maria]], la localisació del naiximent de [[Jesucrist|Jesús]] en una cova o el martiri de [[Zacaries]], pare de [[Joan Batiste]]. |
Se nomena protoevangeli per que narra fets anteriors al naiximent de Jesús. El humanista i jesuïta francés Guillem Postel, qui el traduí al [[llatí]] i el donà a conéixer a Occident, el prengué pel pròlec a l'[[Evangeli segons Marc]]. | Se nomena protoevangeli per que narra fets anteriors al naiximent de Jesús. El humanista i jesuïta francés Guillem Postel, qui el traduí al [[llatí]] i el donà a conéixer a Occident, el prengué pel pròlec a l'[[Evangeli segons Marc]]. | ||
== Data i autoria == | == Data i autoria == | ||
| − | El text té un epílec, en qué, declara la seua autoria: "I yo, Jaume, que he escrit esta | + | El text té un epílec, en qué, declara la seua autoria: "I yo, Jaume, que he escrit esta història [...]" El personage nomenat ací és, segons la tradició, [[Jaume el Just (sant)|Jaume]], el germà de Jesús, identificat per alguns com [[Sant Jaume el Menor apòstol]]. |
| − | Els estudiosos actuals, creuen que el text fon escrit molt més tart, durant el | + | Els estudiosos actuals, creuen que el text fon escrit molt més tart, durant el [[sigle II]], per un cristià procedent del paganisme (desconeix els costums dels judeus) i ademés ignorava l'[[hebreu]], puix va fer servir com a font la Bíblia grega dels Setanta. És molt provable també que usara com a fonts els evangelis de [[Evangeli segons Mateu|Mateu]] i [[Evangeli segons Lluc|Lluc]]. |
== Transmissió == | == Transmissió == | ||
| − | El text del protoevangeli de Jaume ha arribat fins els nostres dies en més de cent quaranta manuscrits diferents en [[grec]]. Esta abundància de [[manuscrit]]s implica un gran interés pel text. Ademés, hi han traduccions al [[siríac]], a l'[[etíop]], a la [[llengua copta]], al [[georgià]], a l'[[llengües eslaves|eslau]] antic, a l'[[armeni]], a l'[[àrap]], a l'[[irlandés]] i al [[llatí]]. Semblant a lo que passa en el restant dels evangelis, incloent-hi els canònics, la major part dels manuscrits són del [[ | + | El text del protoevangeli de Jaume ha arribat fins els nostres dies en més de cent quaranta manuscrits diferents en [[grec]]. Esta abundància de [[manuscrit]]s implica un gran interés pel text. Ademés, hi han traduccions al [[siríac]], a l'[[etíop]], a la [[llengua copta]], al [[georgià]], a l'[[llengües eslaves|eslau]] antic, a l'[[armeni]], a l'[[àrap]], a l'[[irlandés]] i al [[llatí]]. Semblant a lo que passa en el restant dels evangelis, incloent-hi els canònics, la major part dels manuscrits són del [[sigle X]] o posteriors. |
| − | El manuscrit més antic es un papir de finals del [[ | + | El manuscrit més antic es un papir de finals del [[sigle III]] o inicis del [[sigle IV]] trobat en l'any [[1958]], conegut com [[Papir Bodmer V]] perqué es conserva en la Biblioteca Bodmer, a [[Gènova]]. |
| − | A mijans del [[ | + | A mijans del [[sigle XIX]], el text actual fon definitivament fichat per [[Konstantin von Tischendorf]], qui utilisà díhuit manuscrits diferents, ademés de testimonis indirectes. |
== Influencia posterior == | == Influencia posterior == | ||
| − | Del protoevangeli de Jaume procedixen moltes creences tradicionals sobre la vida de la Verge Maria, començant pels noms dels seus pares, Joaquim i Anna, o escenes de la seua vida | + | Del protoevangeli de Jaume procedixen moltes creences tradicionals sobre la vida de la Verge Maria, començant pels noms dels seus pares, Joaquim i Anna, o escenes de la seua vida despuix ilustrades per l'art cristià, com la presentació en el templa (cap. VI). La Nativitat de Crist és també situada a sovint en una cova en les representacions de l'art occidental, siguen una tradició que prové del protoevangeli de Jaume. |
| + | [[Categoria:Religió]] | ||
[[Categoria:Evangelis apòcrifs]] | [[Categoria:Evangelis apòcrifs]] | ||
Última revisió del 12:20 2 dec 2024
El protoevangeli de Jaume és un evangeli apòcrif, escrit provablement cap a l'any 150. A pesar de que mai fon inclós entre els evangelis canònics, recull llegendes que han estat admeses com ortodoxes per les iglésies cristianes, entre atres com la nativitat miraculosa de Maria, la localisació del naiximent de Jesús en una cova o el martiri de Zacaries, pare de Joan Batiste.
Se nomena protoevangeli per que narra fets anteriors al naiximent de Jesús. El humanista i jesuïta francés Guillem Postel, qui el traduí al llatí i el donà a conéixer a Occident, el prengué pel pròlec a l'Evangeli segons Marc.
Data i autoria[editar | editar còdic]
El text té un epílec, en qué, declara la seua autoria: "I yo, Jaume, que he escrit esta història [...]" El personage nomenat ací és, segons la tradició, Jaume, el germà de Jesús, identificat per alguns com Sant Jaume el Menor apòstol.
Els estudiosos actuals, creuen que el text fon escrit molt més tart, durant el sigle II, per un cristià procedent del paganisme (desconeix els costums dels judeus) i ademés ignorava l'hebreu, puix va fer servir com a font la Bíblia grega dels Setanta. És molt provable també que usara com a fonts els evangelis de Mateu i Lluc.
Transmissió[editar | editar còdic]
El text del protoevangeli de Jaume ha arribat fins els nostres dies en més de cent quaranta manuscrits diferents en grec. Esta abundància de manuscrits implica un gran interés pel text. Ademés, hi han traduccions al siríac, a l'etíop, a la llengua copta, al georgià, a l'eslau antic, a l'armeni, a l'àrap, a l'irlandés i al llatí. Semblant a lo que passa en el restant dels evangelis, incloent-hi els canònics, la major part dels manuscrits són del sigle X o posteriors.
El manuscrit més antic es un papir de finals del sigle III o inicis del sigle IV trobat en l'any 1958, conegut com Papir Bodmer V perqué es conserva en la Biblioteca Bodmer, a Gènova.
A mijans del sigle XIX, el text actual fon definitivament fichat per Konstantin von Tischendorf, qui utilisà díhuit manuscrits diferents, ademés de testimonis indirectes.
Influencia posterior[editar | editar còdic]
Del protoevangeli de Jaume procedixen moltes creences tradicionals sobre la vida de la Verge Maria, començant pels noms dels seus pares, Joaquim i Anna, o escenes de la seua vida despuix ilustrades per l'art cristià, com la presentació en el templa (cap. VI). La Nativitat de Crist és també situada a sovint en una cova en les representacions de l'art occidental, siguen una tradició que prové del protoevangeli de Jaume.