| Llínea 26: |
Llínea 26: |
| | El '''serbocroata o croatoserbi''' (srpskohrvatski o hrvatskospski) és el conjunt de llengües de l'eslau meridional, parlats en la península dels [[Península Balcànica|Balcans]], en especial en els països de [[Sèrbia]], [[Montenegro]], [[Croàcia]] i [[Bòsnia i Herzegovina]]. El terme serbocroata s'utilisà durant la major part del [[sigle XX]] per a referir-se a l'idioma comú de croates i serbis. | | El '''serbocroata o croatoserbi''' (srpskohrvatski o hrvatskospski) és el conjunt de llengües de l'eslau meridional, parlats en la península dels [[Península Balcànica|Balcans]], en especial en els països de [[Sèrbia]], [[Montenegro]], [[Croàcia]] i [[Bòsnia i Herzegovina]]. El terme serbocroata s'utilisà durant la major part del [[sigle XX]] per a referir-se a l'idioma comú de croates i serbis. |
| | | | |
| − | Fon una de les llengües oficials (junt a l'esloveny i el macedoni) de l'antiga federació de [[Yugoslàvia]]. Dita denominació s'usà des de l'any [[1921]] fins a la guerra dels Balcans a principis dels anys noranta, a modo de genèric dels dialectes parlats per serbis, croates, bosnis i montenegrins. | + | Fon una de les llengües oficials (junt a l'eslové i el macedoni) de l'antiga federació de [[Yugoslàvia]]. Dita denominació s'usà des de l'any [[1921]] fins a la guerra dels Balcans a principis dels anys noranta, a modo de genèric dels dialectes parlats per serbis, croates, bosnis i montenegrins. |
| | | | |
| | La forma estàndart es basava en la coneguda varietat štokavski, per l'us del pronom interrogatiu ''sto'' ("qué"), que s'usa en la zona est de Bòsnia i en l'oest de Sèrbia. Atres dialectes eren el ''jakkavski'' (parlat en Croàcia) i el čakavski (parlat en Croàcia). | | La forma estàndart es basava en la coneguda varietat štokavski, per l'us del pronom interrogatiu ''sto'' ("qué"), que s'usa en la zona est de Bòsnia i en l'oest de Sèrbia. Atres dialectes eren el ''jakkavski'' (parlat en Croàcia) i el čakavski (parlat en Croàcia). |
| | | | |
| − | En la separació de Yugoslàvia i l'aparició de nous estats, el terme "serbocroata" caigué en desus, a excepció de la llingüística. Hui en dia, la denominació de dit idioma és una qüestió polèmica, en la que tenen molt que vore l'història i la política. | + | En la separació de Yugoslàvia i l'aparició de nous estats, el terme "serbocroata" caigué en desus, a excepció de la llingüística. Hui en dia, la denominació de dit idioma és una qüestió polèmica, en la que tenen molt que vore l'història i la política. |
| − | | + | |
| | == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| | {{Commonscat|Serbo-Croatian language}} | | {{Commonscat|Serbo-Croatian language}} |