| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | {{En desenroll}}
| |
| − |
| |
| | [[Archiu:Fénytörés.jpg|250px|thumb|Refracció]] | | [[Archiu:Fénytörés.jpg|250px|thumb|Refracció]] |
| − | La '''llei de Snell''' (també cridada '''llei de Snell-Descartes''') és una fòrmula utilisada per a calcular l'àngul de [[refracció]] de la [[llum]] en travessar la superfície de separació entre dos mijos de propagació de la llum (o qualsevol [[ona electromagnètica]]) en índex de refracció distint. El nom prové del seu descobridor, el matemàtic holandés [[Willebrord Snel van Royen]] ([[1580]]-[[1626]]). La varen denominar "Snell" pel seu llinage pero li varen posar dos "l" pel seu nom Willebrord el qual porta dos "l". | + | La '''llei de Snell''' (també nomenada '''llei de Snell-Descartes''') és una fòrmula utilisada per a calcular l'àngul de [[refracció]] de la [[llum]] en travessar la superfície de separació entre dos mijos de propagació de la llum (o qualsevol [[ona electromagnètica]]) en índex de refracció distint. |
| − | | |
| − | La mateixa afirma que la multiplicació del [[índex de refracció]] pel sen de l'àngul d'incidència respecte a la normal és constant per a qualsevol raig de llum incidint sobre la superfície separatris de dos mijos. És dir, el component de l'índex de refracció paralel a la superfície és constant. Encara que la llei de Snell va ser formulada per a explicar els fenomens de refracció de la llum es pot aplicar a tot tipo d'ones travessant una superfície de separació entre dos mijos en els que la velocitat de propagació de l'ona varie.
| |
| − | | |
| − | | |
| | | | |
| | + | == Història == |
| | + | La llei de Snell va ser descoberta primer per Ibn Sahl en el [[sigle X]], que la va utilisar per a resoldre les formes de les lents anaclastiques (lent) (les lents que enfoquen la llum en aberracions geomètriques). Va ser descoberta una atra volta en el [[sigle XVI]], per Thomas Harriot; i enunciada novament en el [[sigle XVII]], per Willebrord Snel van Royen. En els països francòfons, la llei de Snell es coneix com segona llei de contracció o llei de Descartes. |
| | | | |
| | + | El nom prové del seu redescobridor, el matemàtic holandés [[Willebrord Snel van Royen]] ([[1580]]-[[1626]]). La varen denominar "Snell" pel seu llinage pero li varen posar dos "l" pel seu nom Willebrord el qual porta dos "l". |
| | | | |
| | + | == Definició == |
| | + | La mateixa afirma que la multiplicació del [[índex de refracció]] pel sen de l'àngul d'incidència respecte a la normal és constant per a qualsevol raig de llum incidint sobre la superfície separatris de dos mijos. És dir, el component de l'índex de refracció paralel a la superfície és constant. Encara que la llei de Snell va ser formulada per a explicar els fenomens de refracció de la llum es pot aplicar a tot tipo d'ones travessant una superfície de separació entre dos mijos en els que la velocitat de propagació de l'ona varie. |
| | | | |
| | + | == Referències == |
| | + | * [https://imamagnets.com/blog/ley-de-snell/ Ley de Snell] |
| | + | * [http://aserrano.es/portafolio/fisica-con-processing/ley-de-snell-refraccion-de-la-luz/ Ley de Snell. A. Serrano] |
| | | | |
| | + | == Enllaços externs == |
| | + | {{Commonscat|Snell's law}} |
| | | | |
| | [[Categoria:Física]] | | [[Categoria:Física]] |
| Llínea 17: |
Llínea 21: |
| | [[Categoria:Magnituts físiques]] | | [[Categoria:Magnituts físiques]] |
| | [[Categoria:Lleis de conservació]] | | [[Categoria:Lleis de conservació]] |
| − |
| |
| − | {{Traduït de|es|Ley de Snell}}
| |