69 156
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − {{En desenroll}} − − + − − La mateixa afirma que la multiplicació del [[índex de refracció]] pel sen de l'àngul d'incidència respecte a la normal és constant per a qualsevol raig de llum incidint sobre la superfície separatris de dos mijos. És dir, el component de l'índex de refracció paralel a la superfície és constant. Encara que la llei de Snell va ser formulada per a explicar els fenomens de refracció de la llum es pot aplicar a tot tipo d'ones travessant una superfície de separació entre dos mijos en els que la velocitat de propagació de l'ona varie. − − + + + + + + + + + + Llínea 17:
Llínea 21: − − {{Traduït de|es|Ley de Snell}}
sense resum d'edició
[[Archiu:Fénytörés.jpg|250px|thumb|Refracció]]
[[Archiu:Fénytörés.jpg|250px|thumb|Refracció]]
La '''llei de Snell''' (també cridada '''llei de Snell-Descartes''') és una fòrmula utilisada per a calcular l'àngul de [[refracció]] de la [[llum]] en travessar la superfície de separació entre dos mijos de propagació de la llum (o qualsevol [[ona electromagnètica]]) en índex de refracció distint. El nom prové del seu descobridor, el matemàtic holandés [[Willebrord Snel van Royen]] ([[1580]]-[[1626]]). La varen denominar "Snell" pel seu llinage pero li varen posar dos "l" pel seu nom Willebrord el qual porta dos "l".
La '''llei de Snell''' (també nomenada '''llei de Snell-Descartes''') és una fòrmula utilisada per a calcular l'àngul de [[refracció]] de la [[llum]] en travessar la superfície de separació entre dos mijos de propagació de la llum (o qualsevol [[ona electromagnètica]]) en índex de refracció distint.
== Història ==
La llei de Snell va ser descoberta primer per Ibn Sahl en el [[sigle X]], que la va utilisar per a resoldre les formes de les lents anaclastiques (lent) (les lents que enfoquen la llum en aberracions geomètriques). Va ser descoberta una atra volta en el [[sigle XVI]], per Thomas Harriot; i enunciada novament en el [[sigle XVII]], per Willebrord Snel van Royen. En els països francòfons, la llei de Snell es coneix com segona llei de contracció o llei de Descartes.
El nom prové del seu redescobridor, el matemàtic holandés [[Willebrord Snel van Royen]] ([[1580]]-[[1626]]). La varen denominar "Snell" pel seu llinage pero li varen posar dos "l" pel seu nom Willebrord el qual porta dos "l".
== Definició ==
La mateixa afirma que la multiplicació del [[índex de refracció]] pel sen de l'àngul d'incidència respecte a la normal és constant per a qualsevol raig de llum incidint sobre la superfície separatris de dos mijos. És dir, el component de l'índex de refracció paralel a la superfície és constant. Encara que la llei de Snell va ser formulada per a explicar els fenomens de refracció de la llum es pot aplicar a tot tipo d'ones travessant una superfície de separació entre dos mijos en els que la velocitat de propagació de l'ona varie.
== Referències ==
* [https://imamagnets.com/blog/ley-de-snell/ Ley de Snell]
* [http://aserrano.es/portafolio/fisica-con-processing/ley-de-snell-refraccion-de-la-luz/ Ley de Snell. A. Serrano]
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Snell's law}}
[[Categoria:Física]]
[[Categoria:Física]]
[[Categoria:Magnituts físiques]]
[[Categoria:Magnituts físiques]]
[[Categoria:Lleis de conservació]]
[[Categoria:Lleis de conservació]]