Diferència entre les revisions de "Vicent Savall Vidal"
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
| ocupació = Cantautor | | ocupació = Cantautor | ||
| data_naix = [[1944]] | | data_naix = [[1944]] | ||
| − | | lloc_naix = [[Bellreguart]], [[La Safor]], [[Comunitat Valenciana]] [[Espanya]] | + | | lloc_naix = [[Bellreguart]], [[La Safor]], [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]] |
| data_mort = | | data_mort = | ||
| lloc_mort = | | lloc_mort = | ||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
==Biografia== | ==Biografia== | ||
| − | Naixqué en [[1944]] en [[Bellreguart]] ([[Província de Valéncia|Valéncia]]). Als sis anys s'inicià en el solfeig i apren [[flautí]] en el Círcul Musical. En els franciscans en [[Benissa]] tingué ocasió de conéixer les modulacions del [[cant gregorià]]. Als 18 anys, a mitat de la década dels 60, fruí en [[París]] d'un gran pero curt èxit eixint en el programa de la TV francesa "''Le Petit Conservatoire de la Chançon''" que s'emetia en directe per a [[França]], [[Bèlgica]], [[Luxemburc]] i la [[Suïssa francòfona]], fet que li va permetre | + | Naixqué en [[1944]] en [[Bellreguart]] ([[Província de Valéncia|Valéncia]]). Als sis anys s'inicià en el solfeig i apren [[flautí]] en el Círcul Musical. En els franciscans en [[Benissa]] tingué ocasió de conéixer les modulacions del [[cant gregorià]]. Als 18 anys, a mitat de la década dels 60, fruí en [[París]] d'un gran pero curt èxit eixint en el programa de la TV francesa "''Le Petit Conservatoire de la Chançon''" que s'emetia en directe per a [[França]], [[Bèlgica]], [[Luxemburc]] i la [[Suïssa francòfona]], fet que li va permetre firmar un contracte discogràfic en [[Eddy Barclay]] i un atre cinematogràfic en el grup Scopitones. Actuà en el prestigiós Teatre [[Olympia (París)]] junt a la llegenda del Soul [[Pétula Clark]], en el Téatre Capuccine, en la Misión Espanyola, en la sala Wagram, en l'emissora Europe n. 1, etc. |
En ple treball de gravació començà a tindre problemes auditius que desencadenaren en una greu malaltia, en aquella época sense solució i que va acabar en un futur musical prometedor, perdent quasi totalment l'audició i havent de tornar a casa. Per culpa d'esta malaltia, deixà de compondre musica durant més de vint anys fins que els avanços en [[microcirurgia]] permeteren guarir-lo, reprenguent l'activitat. Llavors torna a compondre temes i tocar de nou i és a mitat dels anys noranta quan tornà a editar treballs, mantenint-se en actiu fins a l'actualitat. | En ple treball de gravació començà a tindre problemes auditius que desencadenaren en una greu malaltia, en aquella época sense solució i que va acabar en un futur musical prometedor, perdent quasi totalment l'audició i havent de tornar a casa. Per culpa d'esta malaltia, deixà de compondre musica durant més de vint anys fins que els avanços en [[microcirurgia]] permeteren guarir-lo, reprenguent l'activitat. Llavors torna a compondre temes i tocar de nou i és a mitat dels anys noranta quan tornà a editar treballs, mantenint-se en actiu fins a l'actualitat. | ||
| Llínea 36: | Llínea 36: | ||
== ''Yo se qui soc'' == | == ''Yo se qui soc'' == | ||
| − | En l'any [[2000]], Vicent Savall va incloure en el seu disc ''Senzillament... Amor'' el tema ''Yo se qui soc'', adaptació d'un poema d'[[Aureli López Muñoz]], en música del propi Vicent Savall. Aureli López, de la mateixa manera que ya fera en "La pilota valenciana", a la que va rendir un mereixcut homenage, deixa ben palés quins són els seus sentiments; en esta ocasió, els seus cants i lloances van dedicats al [[ | + | En l'any [[2000]], Vicent Savall va incloure en el seu disc ''Senzillament... Amor'' el tema ''Yo se qui soc'', adaptació d'un poema d'[[Aureli López Muñoz]], en música del propi Vicent Savall. Aureli López, de la mateixa manera que ya fera en "La pilota valenciana", a la que va rendir un mereixcut homenage, deixa ben palés quins són els seus sentiments; en esta ocasió, els seus cants i lloances van dedicats al [[Valencians|poble valencià]], les seues gents, la seua cultura, la seua [[Llengua Valenciana]], ad eixa raó de ser que no és una atra que la de ser valencià, aixina de senzill i aixina de contundent. |
'''YO SE QUI SOC''' | '''YO SE QUI SOC''' | ||
| + | [[Archiu:Savall3.jpg|thumb|250px|Vicent Savall]] | ||
Yo se qui soc | Yo se qui soc | ||
| Llínea 253: | Llínea 254: | ||
<references/> | <references/> | ||
| − | == | + | == Enllaços externs == |
*[http://www.vicentsavall.com/ Pàgina Oficial de Vicent Savall] | *[http://www.vicentsavall.com/ Pàgina Oficial de Vicent Savall] | ||
Última revisió del 22:09 20 nov 2024
| Vicent Savall Vidal | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Vicent Savall en una actuació | |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Cantautor | ||
| Naiximent: | 1944 | ||
| Lloc de naiximent: | Bellreguart, La Safor, Comunitat Valenciana, Espanya | ||
Vicent Savall Vidal (Bellreguart, La Safor, 1944) és un cantautor valencià en llengua valenciana. Ha rebut el primer premi del Certamen de Música Llaugera d'Almàssera (2001) i el segon premi del Certamen de Música Llaugera d'Almàssera (2000).
Biografia[editar | editar còdic]
Naixqué en 1944 en Bellreguart (Valéncia). Als sis anys s'inicià en el solfeig i apren flautí en el Círcul Musical. En els franciscans en Benissa tingué ocasió de conéixer les modulacions del cant gregorià. Als 18 anys, a mitat de la década dels 60, fruí en París d'un gran pero curt èxit eixint en el programa de la TV francesa "Le Petit Conservatoire de la Chançon" que s'emetia en directe per a França, Bèlgica, Luxemburc i la Suïssa francòfona, fet que li va permetre firmar un contracte discogràfic en Eddy Barclay i un atre cinematogràfic en el grup Scopitones. Actuà en el prestigiós Teatre Olympia (París) junt a la llegenda del Soul Pétula Clark, en el Téatre Capuccine, en la Misión Espanyola, en la sala Wagram, en l'emissora Europe n. 1, etc.
En ple treball de gravació començà a tindre problemes auditius que desencadenaren en una greu malaltia, en aquella época sense solució i que va acabar en un futur musical prometedor, perdent quasi totalment l'audició i havent de tornar a casa. Per culpa d'esta malaltia, deixà de compondre musica durant més de vint anys fins que els avanços en microcirurgia permeteren guarir-lo, reprenguent l'activitat. Llavors torna a compondre temes i tocar de nou i és a mitat dels anys noranta quan tornà a editar treballs, mantenint-se en actiu fins a l'actualitat.
En l'any 2012 va editar un disc en homenage al botànic Joan Pellicer.[1]
Discografia[editar | editar còdic]
- "De les serres a la mar" (1995), presentat en el Palau de la Música de Valéncia.
- "Sentiments" (1996), presentat en el Palau de la Música de Valéncia.
- "Ausias March" (1997). Musical presentat en el Palau de la Música de Valéncia.
- "Els Borja" (2000). Musical representat en la Casa de la Cultura Marqués González de Quirós, en Gandia (Valéncia).
- "Senzillament...Amor" (2000), presentat en el Teatre Antoni Ferrandis de Paterna (Valéncia).
- “A ritme de cor” (2002).
- "Al-Azraq" (2004). Musical.
- "La Casa Vella" (2005). Recopilatori de la seua discografia.
- "Homenage a Joan Pellicer" (2013).
Yo se qui soc[editar | editar còdic]
En l'any 2000, Vicent Savall va incloure en el seu disc Senzillament... Amor el tema Yo se qui soc, adaptació d'un poema d'Aureli López Muñoz, en música del propi Vicent Savall. Aureli López, de la mateixa manera que ya fera en "La pilota valenciana", a la que va rendir un mereixcut homenage, deixa ben palés quins són els seus sentiments; en esta ocasió, els seus cants i lloances van dedicats al poble valencià, les seues gents, la seua cultura, la seua Llengua Valenciana, ad eixa raó de ser que no és una atra que la de ser valencià, aixina de senzill i aixina de contundent.
YO SE QUI SOC
Yo se qui soc
d'a on soc i qui vullc ser
i tinc ben clar
qué es lo que dec de fer.
Porte en el cor
perfums de serra i mar.
Soc valenciá ben certament
i vaig pel mon
cantantli a tota veu
a un poble gran...
al poble meu.
Li cante a March,
a Joanot Martorell,
i a aquell Azraq
que fora El Blau primer.
A Joan Roïç,
de dones valedor,
a Jaume Roig i al Duc Anfons.
A Lluïs Vives
que un dia vaig trobar
anant per Bruixes
junt a un canal.
La meua terra
te groc d'espiga,
la mar amiga
i el roig de sanc.
La meua patria
feliç coloma
a tots empoma
com mare gran.
La meua patria
com brau poema
no mai es crema
renaix en pau.
La meua llengua
no sap de treua
si me dius meua
tots valencians.
Sabem qui som
com som i qui volem ser,
oberts al mon
pero en desig sincer
de ser com som
donant la ma primer
i el franc abraç
d'homens sancers.
Units farem un poble
cult i fort.
Units serem
un poble gran.
Vingau germans
Valencia es mare i vol
sentirmos junts de cor,
de cap i mans.
Anem construint
creant riquea al sol
¡Vingau, germans!
¡Valents, vingau!
Tenim llacor de regne secular,
sembrant el blat
tindrem el pa.
La nostra terra
te groc d'espiga,
la mar amiga
i el roig de sanc.
La nostra patria
feliç coloma
a tots empoma
com mare gran.
La nostra patria
com brau poema
no mai es crema
renaix en pau.
La nostra llengua
no sap de treua
si me dius meua
tots valencians.
La nostra terra
te groc d'espiga,
la mar amiga
i el roig de sanc.
La nostra patria
feliç coloma
a tots empoma
com mare gran.
La nostra patria
com brau poema
no mai es crema
renaix en pau.
La nostra llengua
no sap de treua
si me dius meua
tots valencians.
Premis[editar | editar còdic]
- Primer premi del Certamen de Música Llaugera d'Almàssera (any 2001).
- Segon premi en el Certamen de Música Llaugera d'Almàssera (any 2000).
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Un disco para quien lo merece Cantar a la tierra y a personajes de la història de la C. Valenciana se ha convertido en la pasión de este jubilado de Bellreguard - notícia en Levante-EMV del 3 de giner de 2013 (espanyol)