Diferència entre les revisions de "Archiu de la Corona d'Aragó"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 7 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Archiu:Arcoar.jpg|thumb|250px|Archiu de la Corona d'Aragó]]
 
[[Archiu:Arcoar.jpg|thumb|250px|Archiu de la Corona d'Aragó]]
  
−
L''''Archiu General de la Corona d’Aragó''' o '''Archiu de la Corona d'Aragó''' (ACA) fon durant sigles l’archiu de la cancelleria del [[rei d’Aragó]] i pertanyia exclusivament al sobirà de la [[Corona d’Aragó|Corona]].<ref name="ACÍ" /> Fon custodiat fins a [[1770]] en el [[Palau Real de Barcelona]].<ref name="ACÍ">{{cita web | títul = Archiu de la Corona d’Aragó | editorial = [[Archiu de la Corona d’Aragó]] | fechaacceso = 16-1-2010 | url = http://www.mcu.es/archivos/MC/ACA/Presentacion/Historia.html }}</ref> La Cancelleria del Rei d’Aragó no discernia territorialment l’archiu, sino que ho fea en funció del titular que ho otorgava, atribuible exclusivament al rei d’Aragó.<ref name=Arxiu>[http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=1209 «Archiu de la Corona d’Aragó»], ''Gran Enciclopèdia Aragonesa'' (en llínea).</ref> Serà en el [[sigle XV]] quan les [[Generalitat|Diputacions del General]] dels estats privatius de la Corona escomencen a generar els seus propis archius territorials. Aixina, els documents no tenien assent en còdexs diferents per als distints territoris patrimonials del rei, sino que s’ordenaven en un mateix còdex en funció de la seua cronologia.
+
L''''Archiu General de la Corona d’Aragó''' o '''Archiu de la Corona d'Aragó''' (ACA) fon durant sigles l'archiu de la cancelleria del [[rei d’Aragó]] i pertanyia exclusivament al sobirà de la [[Corona d’Aragó|Corona]].<ref name="ACÍ" /> Fon custodiat fins a [[1770]] en el [[Palau Real de Barcelona]].<ref name="ACÍ">{{cita web | títul = Archiu de la Corona d’Aragó | editorial = [[Archiu de la Corona d’Aragó]] | fechaacceso = 16-1-2010 | url = http://www.mcu.es/archivos/MC/ACA/Presentacion/Historia.html }}</ref> La Cancelleria del Rei d’Aragó no discernia territorialment l'archiu, sino que ho fea en funció del titular que ho otorgava, atribuible exclusivament al rei d’Aragó.<ref name=Arxiu>[http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=1209 «Archiu de la Corona d’Aragó»], ''Gran Enciclopèdia Aragonesa'' (en llínea).</ref> Serà en el [[sigle XV]] quan les [[Generalitat|Diputacions del General]] dels estats privatius de la Corona escomencen a generar els seus propis archius territorials. Aixina, els documents no tenien assent en còdexs diferents per als distints territoris patrimonials del rei, sino que s’ordenaven en un mateix còdex en funció de la seua cronologia.
  
 
== Evolució històrica ==
 
== Evolució històrica ==
  
−
El primer testimoni de l’existència d’un archiu de la cancelleria del rei d’Aragó data de [[1180]], en que es documenta un archiu real localisat en el [[Monasteri de Sijena]], que en [[1308]] fon traslladat a l’archiu real del [[Monasteri de Sant Joan de Jerusalem]] de [[Barcelona]], junt en variada documentació real procedent dels Templers de [[Saragossa]] i Barcelona i del seu Palau Real.
+
El primer testimoni de l’existència d’un archiu de la cancelleria del rei d’Aragó data de [[1180]], en que es documenta un archiu real localisat en el [[Monasteri de Sijena]], que en [[1308]] fon traslladat a l'archiu real del [[Monasteri de Sant Joan de Jerusalem]] de [[Barcelona]], junt en variada documentació real procedent dels Templers de [[Saragossa]] i Barcelona i del seu Palau Real.
  
−
A partir d’esta data, l’Archiu del Patrimoni Real de la Corona d’Aragó «és el resultat de l’evolució de l’Archiu Real de Barcelona, creat per [[Jaume II d’Aragó|Jaume II el Just]] [...], que fon l’archiu únic i central de la Corona des de [[1318]]».<ref name="CERVANTES">{{cita web | títul = Archiu de la Corona d’Aragó | editorial = [[Institut Cervantes|Centre Virtual Cervantes]] | fechaacceso = 16-1-2010 | url = http://cvc.cervantes.es/obref/arnac/aragon/ }}</ref> Posteriorment se varen anar creant, ademés, archius privatius dels distints regnes. Va haver un intent inicial quan les Corts aragoneses varen crear l'[[Archiu del Regne d’Aragó]] en [[1348]], que no va escomençar a funcionar fins despuix de la seua recreació en les [[Corts de Calatayud de 1461]].<ref name="CERVANTES" /> En el [[Regne de Valéncia]] es fundà l'[[Archiu Real de Valéncia|Archiu Real]] d’este regne en [[1419]].<ref name="CERVANTES" /> «La monarquia borbònica li va donar una nova planta ([[1738]]) i un puntual reglament intern (1754), i en ells el nom nou d’Archiu de la Corona d’Aragó». Des del [[sigle XIX]] a l'Archiu de la Corona d’Aragó se li afegiren atres fondos històrics, constituint hui en dia el depòsit documental de la antiga [[Cancelleria Real]] dels monarques de la [[Corona d'Aragó]].
+
A partir d’esta data, l’Archiu del Patrimoni Real de la Corona d’Aragó «és el resultat de l’evolució de l’Archiu Real de Barcelona, creat per [[Jaume II d’Aragó|Jaume II el Just]] [...], que fon l'archiu únic i central de la Corona des de [[1318]]».<ref name="CERVANTES">{{cita web | títul = Archiu de la Corona d’Aragó | editorial = [[Institut Cervantes|Centre Virtual Cervantes]] | fechaacceso = 16-1-2010 | url = http://cvc.cervantes.es/obref/arnac/aragon/ }}</ref> Posteriorment se varen anar creant, ademés, archius privatius dels distints regnes. Va haver un intent inicial quan les Corts aragoneses varen crear l'[[Archiu del Regne d’Aragó]] en [[1348]], que no va escomençar a funcionar fins despuix de la seua recreació en les [[Corts de Calatayud de 1461]].<ref name="CERVANTES" /> En el [[Regne de Valéncia]] es fundà l'[[Archiu Real de Valéncia|Archiu Real]] d’este regne en [[1419]].<ref name="CERVANTES" /> «La monarquia borbònica li va donar una nova planta ([[1738]]) i un puntual reglament intern (1754), i en ells el nom nou d’Archiu de la Corona d’Aragó». Des del [[sigle XIX]] a l'Archiu de la Corona d’Aragó se li afegiren atres fondos històrics, constituint hui en dia el depòsit documental de la antiga [[Cancelleria Real]] dels monarques de la [[Corona d'Aragó]].
  
 
A partir del [[sigle XV]] es crearen també archius dels regnes privatius en les cancelleries de Valéncia i Saragossa, pero l'història ha fet que estos hagen desaparegut (incendis, incúria, etc.) i a soles el de Barcelona s’haja mantengut. Pel fet de contindre les series completes de la cancelleria real té, a més de la documentació pròpia dels [[Comtes de Barcelona]] i relativa al [[Principat de Catalunya]], molts documents relatius al conjunt de la Corona, que en la desaparició dels atres archius, han quedat com a únics originals. Despuix de décades d’oblit, l'archiver cap [[Pròsper de Bofarull]] ([[1814]]-[[1849]]) va dur a terme una gran tasca de reorganisació de l'Archiu General de la Corona d’Aragó.
 
A partir del [[sigle XV]] es crearen també archius dels regnes privatius en les cancelleries de Valéncia i Saragossa, pero l'història ha fet que estos hagen desaparegut (incendis, incúria, etc.) i a soles el de Barcelona s’haja mantengut. Pel fet de contindre les series completes de la cancelleria real té, a més de la documentació pròpia dels [[Comtes de Barcelona]] i relativa al [[Principat de Catalunya]], molts documents relatius al conjunt de la Corona, que en la desaparició dels atres archius, han quedat com a únics originals. Despuix de décades d’oblit, l'archiver cap [[Pròsper de Bofarull]] ([[1814]]-[[1849]]) va dur a terme una gran tasca de reorganisació de l'Archiu General de la Corona d’Aragó.
Llínea 23: Llínea 23:
 
L'archiu conté les seccions separades següents:  
 
L'archiu conté les seccions separades següents:  
  
−
* [[Cancelleria|Real Cancelleria]] (antic Archiu Real de Barcelona, en les series més extenses i valioses i a on estan, pròpiament, els documents que poden resultar d’interés per als atres territoris de l’antiga Corona);  
+
* [[Cancelleria|Real Cancelleria]] (antic Archiu Real de Barcelona, en les series més extenses i valioses i a on estan, pròpiament, els documents que poden resultar d’interés per als atres territoris de l'antiga Corona);  
 
* [[Consell d’Aragó]], creat en [[1494]];  
 
* [[Consell d’Aragó]], creat en [[1494]];  
 
* [[Real Audiència de Catalunya]], des del [[sigle XVIII]];
 
* [[Real Audiència de Catalunya]], des del [[sigle XVIII]];
Llínea 32: Llínea 32:
 
* Atres
 
* Atres
  
−
El document més antic és de l’any [[844]]. L'incorporació a l’antic archiu real de numerosos fondos d’atres procedències, especialment despuix de [[1939]], han convertit a l'Archiu General de la Corona d’Aragó en un depòsit general de documentació antiga. En els últims anys, la transferència per compra o donació de nous fondos migevals o contemporàneus ha convertit els 3.000 m llineals de documentació contabilisats en [[1961]] en 15.000.
+
El document més antic és de l'any [[844]]. L'incorporació a l'antic archiu real de numerosos fondos d’atres procedències, especialment despuix de [[1939]], han convertit a l'Archiu General de la Corona d’Aragó en un depòsit general de documentació antiga. En els últims anys, la transferència per compra o donació de nous fondos migevals o contemporàneus ha convertit els 3.000 m llineals de documentació contabilisats en [[1961]] en 15.000.
  
 
== Cites ==
 
== Cites ==
Llínea 47: Llínea 47:
  
 
''El caso es que en la traducción de Bofarull aparecen numerosos nombres tachados u omitidos con respecto al original; casualmente, se trataba de nombres de aragoneses y de navarros. Esto permitió hablar de una repoblación netamente catalana de Valencia.''|''Tradición manipuladora'' (Libertad Digital, 31.12.2004), per [[Juan Ramón Rallo]]}}
 
''El caso es que en la traducción de Bofarull aparecen numerosos nombres tachados u omitidos con respecto al original; casualmente, se trataba de nombres de aragoneses y de navarros. Esto permitió hablar de una repoblación netamente catalana de Valencia.''|''Tradición manipuladora'' (Libertad Digital, 31.12.2004), per [[Juan Ramón Rallo]]}}
 +
 +
{{Cita|''La semántica ha sido el kaláshnikov del expansionismo catalán. El archivo del rey lo cambian en Archivo de la Corona de Aragón; el condado de Barcelona lo convierten en Principado de Cataluña o Imperio Catalán; el florín de Aragón, en florín catalán; el reino de Valencia, en país; el reino de Mallorca, en islas; la lengua valenciana, en catalana (gracias al amigo de Bofarull, el erudito falsificador Milà i Fontanals, inventor del concepto de valenciano como dialecto del catalán).''|'Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena' (2013), per [[Ricart Garcia Moya]]}}
 +
 +
== Controvèrsia ==
 +
[[Archiu:Pdimun.jpg|thumb|250px|Publicació del Diari El Mundo]]
 +
El que fon director de l'Archiu de la Corona d'Aragó, [[Carlos López Rodríguez]], des de l'any [[1998]] fins a [[2021]], comenta que Pròsper de Bofarull, director del ACA entre els anys [[1814]] i [[1849]], no manipulà cap document i en canvi, es dedicà a ordenar, conservar, restaurar i inventariar tots els documents que estaven en un estat d'abandó, en pols i insectes. Ademés conseguí la cessió d'un edifici adequat, també amplià l'archiu en uns atres documents procedents de monasteris i feu la transcripció dels documents.
 +
 +
* El periòdic ''[[El Mundo]]'' publicà el dumenge, 8.9.2013, un artícul de [[Julio Martín Alarcón]] en un suplement titulat 'Crónica' a on parlava de Pròsper Bofarull, antic archiver del ACA ([[Archiu de la Corona d'Aragó]]) de sèu en la ciutat de [[Barcelona]]. L'artícul és molt interessant, trau a la llum pública la manipulació que est element feu dels principals documents valencians:
 +
 +
{{Cita|''El archivero que manipuló el mito catalán.
 +
La exaltación del nacionalismo catalanista la comenzó Próspero de Bofarull en 1847, el día que eliminó de un libro medieval apellidos aragoneses, navarros y castellanos en la conquista del reino de Valencia.
 +
[...]
 +
Don Próspero TACHÓ nombres aragoneses para que los catalanes no fueran minoría.
 +
[...]
 +
El libro de hechos de armas de Cataluña es otro engaño. Se dató en 1420 pero es de dos siglos después... Su autor, Joan Gaspar Roig i Jalpí (1624-1691), ejecutó un engaño extraordinario al asegurar que la obra, en realidad escrita por él en el siglo XVII, era una copia de un incunable de 1420 firmado por Bernard Boadas. El apócrifo ha sido usado como fuente para narrar la historia de la patria catalana durante siglos, hasta que en 1948 el medievalista y lingüista Miquel Coll y Alentorn descubrió el timo.
 +
[...]
 +
El primer testamento del Rey Jaime I, que sólo consideraba a Cataluña condado feudal, desapareció... A las adulteraciones de Próspero de Bofarull se uniría la conveniente desaparición del testamento de Jaime I -legajo 758, según la antigua numeración- que establecía los límites de los reinos de Aragón, Valencia y Mallorca y del Condado de Barcelona.
 +
[...]
 +
Tras descubrir la manipulación de Bofarull, el historiador Ubieto y sus hijos fueron amenazados.
 +
[...]
 +
Otro mito es el de la Senyera: En realidad era el emblema medieval de la Casa de la Corona de Aragón.''}}
 +
 +
* El periòdic ''[[El Mundo]]'' publicà el 21.9.2015, un atre artícul de [[Julio Martín Alarcón]] titulat ''El archivero catalán que manipuló los documentos de la Edad Media'', ací deixem un extracte:
 +
 +
{{Cita|''Las primeras piedras del nacionalismo se edificaron sobre una invención. La de Próspero de Bofarull i Mascaró, barcelonés y director del Archivo de la Corona de Aragón, que decidió, hacia 1847, reescribir el Llibre del Repartiment del Regne de València de la Edad Media con el objetivo de engrandecer y magnificar el papel que tuvieron los catalanes en la conquista del reino de Valencia de 1238. Próspero suprimió en su edición fácsímil del histórico volumen apellidos aragoneses, navarros y castellanos para darle más importancia numérica a los catalanes.''|''El archivero catalán que manipuló los documentos de la Edad Media'', per [[Julio Martín Alarcón]] (''El Mundo'', 21.9.2015)}}
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
Llínea 60: Llínea 85:
 
* [http://www.mcu.es/archivos/MC/ACA/index.html Web de l'Archiu General de la Corona d’Aragó en el Ministeri de Cultura d’Espanya]
 
* [http://www.mcu.es/archivos/MC/ACA/index.html Web de l'Archiu General de la Corona d’Aragó en el Ministeri de Cultura d’Espanya]
 
* [http://www.elmundo.es/la-aventura-de-la-historia/2015/09/21/56000616ca4741391d8b45ad.html El archivero catalán que manipuló los documentos de la Edad Media - ''El Mundo'']
 
* [http://www.elmundo.es/la-aventura-de-la-historia/2015/09/21/56000616ca4741391d8b45ad.html El archivero catalán que manipuló los documentos de la Edad Media - ''El Mundo'']
 +
* [https://www.elmundo.es/la-aventura-de-la-historia/2015/10/22/5628f646ca47412d568b464f.html El erudito del XIX que engrandeció el Archivo de la Corona de Aragón - ''El Mundo'']
  
 
[[Categoria:Història]]
 
[[Categoria:Història]]

Última revisió del 11:38 16 nov 2024

Archiu de la Corona d'Aragó

L'Archiu General de la Corona d’Aragó o Archiu de la Corona d'Aragó (ACA) fon durant sigles l'archiu de la cancelleria del rei d’Aragó i pertanyia exclusivament al sobirà de la Corona.[1] Fon custodiat fins a 1770 en el Palau Real de Barcelona.[1] La Cancelleria del Rei d’Aragó no discernia territorialment l'archiu, sino que ho fea en funció del titular que ho otorgava, atribuible exclusivament al rei d’Aragó.[2] Serà en el sigle XV quan les Diputacions del General dels estats privatius de la Corona escomencen a generar els seus propis archius territorials. Aixina, els documents no tenien assent en còdexs diferents per als distints territoris patrimonials del rei, sino que s’ordenaven en un mateix còdex en funció de la seua cronologia.

Evolució històrica[editar | editar còdic]

El primer testimoni de l’existència d’un archiu de la cancelleria del rei d’Aragó data de 1180, en que es documenta un archiu real localisat en el Monasteri de Sijena, que en 1308 fon traslladat a l'archiu real del Monasteri de Sant Joan de Jerusalem de Barcelona, junt en variada documentació real procedent dels Templers de Saragossa i Barcelona i del seu Palau Real.

A partir d’esta data, l’Archiu del Patrimoni Real de la Corona d’Aragó «és el resultat de l’evolució de l’Archiu Real de Barcelona, creat per Jaume II el Just [...], que fon l'archiu únic i central de la Corona des de 1318».[3] Posteriorment se varen anar creant, ademés, archius privatius dels distints regnes. Va haver un intent inicial quan les Corts aragoneses varen crear l'Archiu del Regne d’Aragó en 1348, que no va escomençar a funcionar fins despuix de la seua recreació en les Corts de Calatayud de 1461.[3] En el Regne de Valéncia es fundà l'Archiu Real d’este regne en 1419.[3] «La monarquia borbònica li va donar una nova planta (1738) i un puntual reglament intern (1754), i en ells el nom nou d’Archiu de la Corona d’Aragó». Des del sigle XIX a l'Archiu de la Corona d’Aragó se li afegiren atres fondos històrics, constituint hui en dia el depòsit documental de la antiga Cancelleria Real dels monarques de la Corona d'Aragó.

A partir del sigle XV es crearen també archius dels regnes privatius en les cancelleries de Valéncia i Saragossa, pero l'història ha fet que estos hagen desaparegut (incendis, incúria, etc.) i a soles el de Barcelona s’haja mantengut. Pel fet de contindre les series completes de la cancelleria real té, a més de la documentació pròpia dels Comtes de Barcelona i relativa al Principat de Catalunya, molts documents relatius al conjunt de la Corona, que en la desaparició dels atres archius, han quedat com a únics originals. Despuix de décades d’oblit, l'archiver cap Pròsper de Bofarull (1814-1849) va dur a terme una gran tasca de reorganisació de l'Archiu General de la Corona d’Aragó.

Titularitat[editar | editar còdic]

L'Archiu de la Corona d’Aragó té com titular al Ministeri d’Educació i Cultura del Govern d’Espanya i està considerat com un dels archius generals (junt en el de Índies i el de Simancas), encara que es va acordar que les comunitats autònomes actuals que hui són hereues del Patrimoni del Rei d’Aragó participen en la seua gestió. El 20 de giner de 2007 es va firmar la creació del Patronat de l'Archiu de la Corona d’Aragó, en el Palau del Lloctinent de Barcelona, pels presidents de Catalunya, José Montilla, Aragó, Marcelino Esglésies, Comunitat Valenciana, Francisco Camps i Balears, Jaume Mates, aixina com la ministra de Cultura, Carmen Calvo.

Emplaçament[editar | editar còdic]

Des de 1318 fins a 1993 va estar situat en el Palau del Lloctinent (Palau del Virrei) del Palau Real Major de Barcelona. En 1993 es va edificar una nova seu situada en el Carrer dels Almogàvers de Barcelona i des de llavors compartix les dos seus: l'històrica del Palau es manté com a espai per a actes protocolaris, exposicions i cursos, mentres que la nova servix com a espai d’investigació i custòdia.

Seccions[editar | editar còdic]

L'archiu conté les seccions separades següents:

El document més antic és de l'any 844. L'incorporació a l'antic archiu real de numerosos fondos d’atres procedències, especialment despuix de 1939, han convertit a l'Archiu General de la Corona d’Aragó en un depòsit general de documentació antiga. En els últims anys, la transferència per compra o donació de nous fondos migevals o contemporàneus ha convertit els 3.000 m llineals de documentació contabilisats en 1961 en 15.000.

Cites[editar | editar còdic]

Siempre me había inquietado una duda, ¿A qué se debía la presencia de abundante documentación valenciana en el Archivo de la Corona de Aragón en Barcelona? Eran, muchos de ellos, legajos de los siglos XVI y XVII, escritos la mayoría en castellano y algunos en valenciano, dirigidos al rey y autoridades que residían en Madrid y Valladolid; es decir, nada que ver con Cataluña ¿Por qué estaban allí? Este fondo documental -de incalculable valor- permanece retenido ilegalmente en Cataluña desde 1852; no existiendo base legal alguna para -si las autoridades valencianas lo reclaman- impedir su devolución. Los temas de los legajos son muy variados: conflictos bélicos, disputas entre virreyes y jurados de Valencia, problemas sanitarios, protocolo, etc...
Los documentos del Reino de Valencia, retenidos en Barcelona (Las Provincias, 9 de decembre de 1991), per Ricart Garcia Moya
La historia de cómo llegaron a Barcelona estos documentos es la siguiente: en 1809, las tropas de Napoleón saquearon el archivo de Simancas, siendo transportados a Francia parte de sus fondos; entre ellos, los valencianos. Quinientas galeras (similares a las carretas del Oeste) recorrieron el camino hacia Irún con los papeles pertenecientes a la Secretaría del Reino de Valencia. Los documentos abarcan desde mensajes del duque de Feria (no el amigo de las niñas, sino su antepasado virrey de Valencia) avisando del peligro turco al Consell de Alicante, o los memoriales de Valencia a Felipe II, recordando que "el marqués de Denia podría traducir al rey los escritos en lengua valenciana".
En Francia permanecieron hasta 1852, cuando permitieron su devolución. En el regreso, sin causa justificada, los legajos valencianos se quedaron en la ciudad condal. Los Bofarull -que controlaban el Archivo de la Corona de Aragón en 1852 deseaban Ilevar a cabo el proyecto ideado por Xavier de Garma en el siglo XVIII, que pretendía "reunir" documentación de Aragón, Valencia y Mallorca en Barcelona. Hay que aclarar que este rimbombante título era impropio, pues comenzó a usarse a fines del siglo XVIII, cuando ya no existía la Corona de Aragón; anteriormente era un archivo del rey, igual que los de Zaragoza y Valencia. Todo indica que el círculo barcelonés de Xavier de Garma pensó legitimar la retención de documentos pertenecientes a otros territorios con el aparatoso título de Archivo de la Corona de Aragón. Fue una operación maquiavélica e innoble.
Los documentos perdidos del Reino de Valencia (Las Provincias, 24 d'abril de 1995), per Ricart Garcia Moya
El Archivo de la Corona de Aragón estuvo controlado durante todo el siglo XIX por la familia Bofarull. Uno de sus más insignes miembros, Próspero de Bofarull, publicó a mediados de siglo una serie de documentos inéditos entre los que figuraban una nueva versión del Llibre dels Repartiments.

Durante la reconquista del Reino de Valencia, Jaime I prometió una porción de tierra y una casa a todo aquel que le ayudase en la guerra; en este Llibre dels Repartiments figuran las promesas que efectuó Jaime I a los distintos soldados. En teoría, este documento acreditaría la repoblación catalana de Valencia (si bien este extremo ya fue refutado por el propio Ubieto al demostrar que el Llibre dels Repartiments sólo contiene las promesas efectuadas por el Rey, pero no el nombre de quienes realmente se quedaron en Valencia).

El caso es que en la traducción de Bofarull aparecen numerosos nombres tachados u omitidos con respecto al original; casualmente, se trataba de nombres de aragoneses y de navarros. Esto permitió hablar de una repoblación netamente catalana de Valencia.
Tradición manipuladora (Libertad Digital, 31.12.2004), per Juan Ramón Rallo
La semántica ha sido el kaláshnikov del expansionismo catalán. El archivo del rey lo cambian en Archivo de la Corona de Aragón; el condado de Barcelona lo convierten en Principado de Cataluña o Imperio Catalán; el florín de Aragón, en florín catalán; el reino de Valencia, en país; el reino de Mallorca, en islas; la lengua valenciana, en catalana (gracias al amigo de Bofarull, el erudito falsificador Milà i Fontanals, inventor del concepto de valenciano como dialecto del catalán).
'Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena' (2013), per Ricart Garcia Moya

Controvèrsia[editar | editar còdic]

Publicació del Diari El Mundo

El que fon director de l'Archiu de la Corona d'Aragó, Carlos López Rodríguez, des de l'any 1998 fins a 2021, comenta que Pròsper de Bofarull, director del ACA entre els anys 1814 i 1849, no manipulà cap document i en canvi, es dedicà a ordenar, conservar, restaurar i inventariar tots els documents que estaven en un estat d'abandó, en pols i insectes. Ademés conseguí la cessió d'un edifici adequat, també amplià l'archiu en uns atres documents procedents de monasteris i feu la transcripció dels documents.

  • El periòdic El Mundo publicà el dumenge, 8.9.2013, un artícul de Julio Martín Alarcón en un suplement titulat 'Crónica' a on parlava de Pròsper Bofarull, antic archiver del ACA (Archiu de la Corona d'Aragó) de sèu en la ciutat de Barcelona. L'artícul és molt interessant, trau a la llum pública la manipulació que est element feu dels principals documents valencians:
El archivero que manipuló el mito catalán.

La exaltación del nacionalismo catalanista la comenzó Próspero de Bofarull en 1847, el día que eliminó de un libro medieval apellidos aragoneses, navarros y castellanos en la conquista del reino de Valencia. [...] Don Próspero TACHÓ nombres aragoneses para que los catalanes no fueran minoría. [...] El libro de hechos de armas de Cataluña es otro engaño. Se dató en 1420 pero es de dos siglos después... Su autor, Joan Gaspar Roig i Jalpí (1624-1691), ejecutó un engaño extraordinario al asegurar que la obra, en realidad escrita por él en el siglo XVII, era una copia de un incunable de 1420 firmado por Bernard Boadas. El apócrifo ha sido usado como fuente para narrar la historia de la patria catalana durante siglos, hasta que en 1948 el medievalista y lingüista Miquel Coll y Alentorn descubrió el timo. [...] El primer testamento del Rey Jaime I, que sólo consideraba a Cataluña condado feudal, desapareció... A las adulteraciones de Próspero de Bofarull se uniría la conveniente desaparición del testamento de Jaime I -legajo 758, según la antigua numeración- que establecía los límites de los reinos de Aragón, Valencia y Mallorca y del Condado de Barcelona. [...] Tras descubrir la manipulación de Bofarull, el historiador Ubieto y sus hijos fueron amenazados. [...]

Otro mito es el de la Senyera: En realidad era el emblema medieval de la Casa de la Corona de Aragón.
  • El periòdic El Mundo publicà el 21.9.2015, un atre artícul de Julio Martín Alarcón titulat El archivero catalán que manipuló los documentos de la Edad Media, ací deixem un extracte:
Las primeras piedras del nacionalismo se edificaron sobre una invención. La de Próspero de Bofarull i Mascaró, barcelonés y director del Archivo de la Corona de Aragón, que decidió, hacia 1847, reescribir el Llibre del Repartiment del Regne de València de la Edad Media con el objetivo de engrandecer y magnificar el papel que tuvieron los catalanes en la conquista del reino de Valencia de 1238. Próspero suprimió en su edición fácsímil del histórico volumen apellidos aragoneses, navarros y castellanos para darle más importancia numérica a los catalanes.
El archivero catalán que manipuló los documentos de la Edad Media, per Julio Martín Alarcón (El Mundo, 21.9.2015)

Referències[editar | editar còdic]

  1. ↑ 1,0 1,1 . Archiu de la Corona d’Aragó. Consultat el 16-1-2010.
  2. ↑ «Archiu de la Corona d’Aragó», Gran Enciclopèdia Aragonesa (en llínea).
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 . Centre Virtual Cervantes. Consultat el 16-1-2010.

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Archiu_de_la_Corona_d%27Aragó&oldid=365740»