Rei del Roure

En la mitologia celta, el Rei del Roure és una antiga deitat europea, el qual regnava sobre la mitat lluminosa de l'any, és dir, des del solstici hivernal fins al solstici d'estiu, estant en contrapunt en el Rei de l'Acebo (Agrévol en valencià).

Sol representar-se en aspecte d'un home més jove que el Rei de l'Agrévol, que sol vestir de roig i va adornat en fulls de roure, sent una deitat de la lluminositat i de la renaixença. Els neopagans han recuperat el seu cult i honren a abdós deus en les festivitats nomenades Litha i Yule.

Història

La lluita entre el Rei de l'Agrévol i el Rei del Roure simbolisa el choc entre l'estació freda (el periodo d'hivern) i l'estació càlida (el periodo d'estiu). Els celtes dividien l'any en dos periodos, sent el Rei de l'Acebo i el Rei del Roure els representants d'estes dos estacions. Els celtes distinguixen també entre una temporada clara i una temporada obscura, marcant aixina la Roda de l'Any. Els dos germans competixen per a determinar quí tindrà dret a regnar per més temps. La baralla entre els dos té lloc en el moment del Yule, quan el Rei del Roure li talla el cap al Rei de l'Acebo i pren el seu lloc en el tro fins a mitat d'estació.

No obstant, hi ha variacions en esta història de la seua lluita. De fet, en ocasions descriuen indulgència cap al seu oponent, qui, despuix de la seua derrota, espera pacientment fins a la següent mitat d'estació per a recuperar el seu lloc en el tro. També pot referir-se a la qüestió de celebrar la llum que s'impon a les tenebres per mig de la lluita de dos germans al final de cada temporada.

Igualment, pot referir-se a una associació del deu cornut en l'aspecte d'un deu solar. De fet, els reis de l'agrévol i el roure també poden comparar-se en el cicle solar que aumenta en la nova estació i que inicia en el final de l'atra estació. En qualsevol cas, es tracta d'un cicle que alterna el poder del Rei del Roure i el de l'Acebo.

Referències

• Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
• Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
• Christian-J. Guyonvarc'h y Françoise Le Roux, La civilisation celtique, Éditions Ouest-France, col. «De mémoire d’homme: l’histoire», Rennes, 1990, ISBN 2-7373-0297-8
• Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
• «Moritix Londiniensium: A Recent Epigraphic Find in London». The British Epigraphy Society Newsletter (8): 10-13. Autumn 2002. via University College London

Bibliografia

• Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
• D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
• Delamarre, Xavier (2003). Dictionnaire de la langue gauloise : une approche linguistique du vieux-celtique continental [Diccionario de la lengua gala: un enfoque lingüístico del celta antiguo continental] (en francés) (2e éd. rev. et augm edición). Errance. pp. 55-56. ISBN 2-87772-237-6. OCLC 354152038
• Green, Miranda. Symbol and image in celtic religious art. Routledge. Nueva York: 2004. pp. 88 - 89
• John Williamson (1986). The oak king, the holly king, and the unicorn: the myths and symbolism of the unicorn tapestries
• Renée Grimaud, Nos ancêtres les Gaulois, Éditions Édilarge, Rennes, 2001, ISBN 2-7028-4542-8
• Rosaspini Reynolds, Roberto (1999). Mitos y Leyendas Celtas. Buenos Aires:Ediciones Continente. ISBN 950-754-069-5
• Venceslas Kruta, Les Celtes, Histoire et dictionnaire, Éditions Robert Laffont, col. «Bouquins», París, 2000, ISBN 2-7028-6261-6