Diferència entre les revisions de "Juan Eslava Galán"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Juan Eslava Galán''' (Arjona, Jaén, 7 de març de 1948), és un escritor espanyol del gènero històric, tant de ficció com de no ficció.…»)
 
Llínea 3: Llínea 3:
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
  
(Secció per completar)
+
Fill d'olivarers, estudià en els coleges d'[[Arjona]] fins que, en complir els dèu anys, la seua família es va traslladar a [[Jaén]], a on va proseguir el bachillerat. Estos primers anys d'estudis varen quedar plasmats en la seua novela ''Escuela y prisiones de Vicentito González''.
 +
 
 +
Estudià Filosofia i Lletres en l'Universitat de Granada, llicenciant-se en Filologia Anglesa, i despuix va realisar un viage al [[Regne Unit]] en l'objectiu d'ampliar els seus estudis. Allí estigué vivint en [[Bristol]] i [[Lichfield]], i fon alumne i professor assistent en l'Universitat d'Aston, [[Birmingham]].
 +
 
 +
A la seua tornada obtingué una càtedra d'Institut de Bachillerat i, posteriorment, es doctorà en l'Universitat de Granada en una tesis sobre ''Poliorcética y fortificación bajomedieval en el reino de Jaén''. És membre del [[Instituto de Estudios Giennenses]].
 +
 
 +
La seua novela més coneguda és ''En busca de l'unicorn'', que guanyà el [[Premis Planeta|Premi Planeta en 1987]] (2.ª ed. corregida i ampliada en [[2007]]), impulsant notablement la seua carrera lliterària.
 +
 
 +
Es declara un apassionat de l'[[Edat Mija]], com pot verificar-se fàcilment per la temàtica de la seua obra. La seua bibliografia comprén casi un centenar de llibres, de narrativa, divulgació històrica, biografia i ensajos, entre les que destaquen les seues molt iròniques ''Història d'Espanya contada per a escèptics'' i ''El catolicisme explicat a les ovelles'', entre atres títuls.
 +
 
 +
Juan Eslava és un autor prolífic, pot publicar a l'any dos noveles ademés de llibres d'atres gèneros. Tant noveliste com a ensagiste, fa gala d'un particular sentit de l'humor, a voltes satíric.
 +
 
 +
Com a narrador, opta pels gèneros de la novela històrica, la fantasia i el misteri. Entre les primeres destaquen especialment ''En busca de l'unicorn'', ambientada en el regnat d'[[Enrique IV l'Impotent]], valent-se d'una prosa de regust medieval; ''El comedit fidalc'', que reflectix en resons cervantins l'Espanya de fins del [[sigle XVI]], o ''La mula i Senyoreta'', les trames de la qual es desenrollen durant la [[guerra civil espanyola]]. Ademés, baix el seudònim de ''Nicholas Wilcox'', que és més be un heterònim en fotografia falsa inclús, ha escrit vàries noveles que ell mateixa no dubta en calificar com d'estil best-seller. Fon creat en un principi per la por a defraudar als seus llectors, puix l'estil i la narració de les noveles de ''Wilcox'' són realment molt diferents a les d'Eslava Galán.
 +
 
 +
El seu llibre recent de major èxit és ''Una història de la guerra civil'' que no va a agradar a ningú, que narra els successos més rellevants del conflicte fratricida espanyol d'un modo a mig camí entre la crònica periodística i la novela històrica; també destaca ''La conquista d'Amèrica contada per a escèptics'', en la que tracta de clarificar un tema plagat de fanatismes i de miges veritats.

Revisió de 18:07 12 nov 2024

Juan Eslava Galán (Arjona, Jaén, 7 de març de 1948), és un escritor espanyol del gènero històric, tant de ficció com de no ficció. Saltà a la popularitat en l'obtenció del Premi Planeta en 1987. Ha publicat algunes noveles baix el seudònim de Nicholas Wilcox.

Biografia

Fill d'olivarers, estudià en els coleges d'Arjona fins que, en complir els dèu anys, la seua família es va traslladar a Jaén, a on va proseguir el bachillerat. Estos primers anys d'estudis varen quedar plasmats en la seua novela Escuela y prisiones de Vicentito González.

Estudià Filosofia i Lletres en l'Universitat de Granada, llicenciant-se en Filologia Anglesa, i despuix va realisar un viage al Regne Unit en l'objectiu d'ampliar els seus estudis. Allí estigué vivint en Bristol i Lichfield, i fon alumne i professor assistent en l'Universitat d'Aston, Birmingham.

A la seua tornada obtingué una càtedra d'Institut de Bachillerat i, posteriorment, es doctorà en l'Universitat de Granada en una tesis sobre Poliorcética y fortificación bajomedieval en el reino de Jaén. És membre del Instituto de Estudios Giennenses.

La seua novela més coneguda és En busca de l'unicorn, que guanyà el Premi Planeta en 1987 (2.ª ed. corregida i ampliada en 2007), impulsant notablement la seua carrera lliterària.

Es declara un apassionat de l'Edat Mija, com pot verificar-se fàcilment per la temàtica de la seua obra. La seua bibliografia comprén casi un centenar de llibres, de narrativa, divulgació històrica, biografia i ensajos, entre les que destaquen les seues molt iròniques Història d'Espanya contada per a escèptics i El catolicisme explicat a les ovelles, entre atres títuls.

Juan Eslava és un autor prolífic, pot publicar a l'any dos noveles ademés de llibres d'atres gèneros. Tant noveliste com a ensagiste, fa gala d'un particular sentit de l'humor, a voltes satíric.

Com a narrador, opta pels gèneros de la novela històrica, la fantasia i el misteri. Entre les primeres destaquen especialment En busca de l'unicorn, ambientada en el regnat d'Enrique IV l'Impotent, valent-se d'una prosa de regust medieval; El comedit fidalc, que reflectix en resons cervantins l'Espanya de fins del sigle XVI, o La mula i Senyoreta, les trames de la qual es desenrollen durant la guerra civil espanyola. Ademés, baix el seudònim de Nicholas Wilcox, que és més be un heterònim en fotografia falsa inclús, ha escrit vàries noveles que ell mateixa no dubta en calificar com d'estil best-seller. Fon creat en un principi per la por a defraudar als seus llectors, puix l'estil i la narració de les noveles de Wilcox són realment molt diferents a les d'Eslava Galán.

El seu llibre recent de major èxit és Una història de la guerra civil que no va a agradar a ningú, que narra els successos més rellevants del conflicte fratricida espanyol d'un modo a mig camí entre la crònica periodística i la novela històrica; també destaca La conquista d'Amèrica contada per a escèptics, en la que tracta de clarificar un tema plagat de fanatismes i de miges veritats.