Diferència entre les revisions de "Ordens Militars Religioses"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
* L'Orde dels [[Hospitalaris de Sant Joan]] de [[Jerusalem]] ([[1050]]). | * L'Orde dels [[Hospitalaris de Sant Joan]] de [[Jerusalem]] ([[1050]]). | ||
* Els [[Cavallers Templaris]] o de Temple ([[1119]]) | * Els [[Cavallers Templaris]] o de Temple ([[1119]]) | ||
| − | * [[L’orde | + | * [[L’orde Teutònica]] ([[1187]]) |
* [[L'orde de Calatrava]] ([[1158]]) | * [[L'orde de Calatrava]] ([[1158]]) | ||
| − | * [[L'orde d' | + | * [[L'orde d'Alcàntara]] ([[1156]] o [[1166]]) |
* [[L'orde de Santiago]] ([[1171]]). | * [[L'orde de Santiago]] ([[1171]]). | ||
Revisió de 21:55 3 març 2010
S’iniciaren com conseqüència de les Creuades, a finals del sigle XII. El Papa Urbà II creïa que l'obligació dels creuats era obrir i conservar el camí dels Sants Llocs, aixina naixqueren:
- L'Orde dels Hospitalaris de Sant Joan de Jerusalem (1050).
- Els Cavallers Templaris o de Temple (1119)
- L’orde Teutònica (1187)
- L'orde de Calatrava (1158)
- L'orde d'Alcàntara (1156 o 1166)
- L'orde de Santiago (1171).
Pergueren la seua raó de ser al perdre’s Sant Joan d’Acre, últim reducte cristià en 1291.
Els hospitalaris de Sant Joan s’establiren en Chipre, Rodes i Malta. En Jerusalem fundaren un hospital en 1181.
La guerra contra els Musulmans continuà onsevol que foren. Solament els Templaris van carir d’objectius que els justificaren. Foren condenats en l’any 1311 desapareixent l’Orde i seus bens passaren als Hospitalaris i a la Corona Real.