Llínea 1: |
Llínea 1: |
| + | {{Biografia| |
| + | | nom = Anjezë Gonxhe Bojaxhiu |
| + | | image = |
| + | | peu = |
| + | | nacionalitat = [[Índia]] |
| + | | ocupació = Religiosa. |
| + | | data_naix = [[26 d'agost]] de [[1910]] |
| + | | lloc_naix = [[Uskub]] —actual [[Skopie]], [[Macedònia del Nort]]- |
| + | | data_mort = [[5 de setembre]] de [[1997]] |
| + | | lloc_mort = [[Calcuta]], [[Índia]] |
| + | }} |
| '''Anjezë Gonxhe Bojaxhiu''', coneguda com '''Teresa de Calcuta''', '''Mare Teresa de Calcuta''' o '''Santa Teresa de Calcuta''' ([[Uskub]] —actual [[Skopie]], [[Macedònia del Nort]]—, [[26 d'agost]] de [[1910]] - † [[Calcuta]], [[Índia]], [[5 de setembre]] de [[1997]]), fon una monja catòlica d'orige [[Albània|albanés]] nacionalisada índia, que fundà la congregació de les Misioneres de la Caritat en Calcuta en l'any [[1950]]. | | '''Anjezë Gonxhe Bojaxhiu''', coneguda com '''Teresa de Calcuta''', '''Mare Teresa de Calcuta''' o '''Santa Teresa de Calcuta''' ([[Uskub]] —actual [[Skopie]], [[Macedònia del Nort]]—, [[26 d'agost]] de [[1910]] - † [[Calcuta]], [[Índia]], [[5 de setembre]] de [[1997]]), fon una monja catòlica d'orige [[Albània|albanés]] nacionalisada índia, que fundà la congregació de les Misioneres de la Caritat en Calcuta en l'any [[1950]]. |
| | | |
| Durant més de 45 anys va atendre a pobres, malalts, òrfens i moribunts, al mateix temps que guiava l'expansió de la seua congregació, en un primer moment en l'Índia i despuix en atres països del món. Despuix de la seua mort, fon beatificada pel [[papa]] [[Joan Pau II]]. La seua canonisació fon aprovada pel papa [[Francesc]] en [[decembre]] de [[2015]], en acabant de que la Congregació per a les Causes dels Sants reconeguera com a extraordinària la curació d'un brasiler malalt en estat terminal. L'acte oficial de canonisació tingué lloc en [[Roma]] en el matí del dumenge [[4 de setembre]] de [[2016]]. | | Durant més de 45 anys va atendre a pobres, malalts, òrfens i moribunts, al mateix temps que guiava l'expansió de la seua congregació, en un primer moment en l'Índia i despuix en atres països del món. Despuix de la seua mort, fon beatificada pel [[papa]] [[Joan Pau II]]. La seua canonisació fon aprovada pel papa [[Francesc]] en [[decembre]] de [[2015]], en acabant de que la Congregació per a les Causes dels Sants reconeguera com a extraordinària la curació d'un brasiler malalt en estat terminal. L'acte oficial de canonisació tingué lloc en [[Roma]] en el matí del dumenge [[4 de setembre]] de [[2016]]. |
| + | |
| + | Agnes descobrí la seua vocació des de primerenca edat, i en l'any [[1928]] ya havia decidit que estava destinada a la vida religiosa. Fon llavors quan va optar per canviar el seu nom a «Teresa» en referència a la santa patrona dels misioners, [[Teresa de Lisieux]]. Si be va dedicar els següents 20 anys a ensenyar en el convent irlandés de Loreto, va començar a preocupar-se pels malalts i pels pobres de la ciutat de [[Calcuta]]. Açò la va dur a fundar una congregació en l'objectiu d'ajudar als marginats de la societat, primordialment malalts, pobres i persones que no tenien llar. |
| + | |
| + | En la década de [[1970]] era coneguda internacionalment i havia adquirit reputació de persona humanitària i defensora dels pobres i indefensos, en part pel documental i llibre ''Something Beautiful for God'', de [[Malcolm Muggeridge]]. |
| + | |
| + | Obtingué el [[Premi Nobel de la Pau]] en l'any [[1979]] i el més alt guardó civil de l'Índia, el [[Bharat Ratna]], en [[1980]], per la seua llabor humanitària. Ad ells es varen sumar una decena de premis i reconeiximents de primer nivell, tant nacionals com a internacionals. |
| + | |
| + | Rebé elogis de moltes persones, governs i organisacions. No obstant, va afrontar també una série de crítiques, com les objeccions de [[Christopher Hitchens]], [[Michael Parenti]], [[Aroup Chatterjee]] i el [[Consell Mundial Hindú]], que li varen atribuir una mentalitat reaccionària i varen criticar la deficient atenció en els seus centres. |
| + | |
| + | En l'any [[2010]], en el centenari del seu naiximent, fon homenajada en tot lo món, i el seu treball elogiat per la presidenta índia [[Pratibha Patil]]. |
| | | |
| == Cites == | | == Cites == |
| | | |
− | {{Cita|Qui dedica el seu temps a millorar-se a sí mateixa, no té temps per a criticar als demés.}} | + | {{Cita|El que no viu per a servir, no servix per a viure.|Teresa de Calcuta}} |
| + | |
| + | {{Cita|A voltes sentim que lo que fem és tan sol una gota en la mar, pero la mar seria menys si li faltara una gota.|Teresa de Calcuta}} |
| + | |
| + | {{Cita|Qui dedica el seu temps a millorar-se a sí mateixa, no té temps per a criticar als demés.|Teresa de Calcuta}} |
| + | |
| + | {{Cita|Mai et detingues. |
| + | |
| + | Sempre tingues present que la pell s'arruga, el pèl es torna blanc i els dies es convertixen en anys.... |
| + | |
| + | Pero lo important no canvia, la teua força, la teua convicció no tenen edat. |
| + | |
| + | El teu espírit és el plomer de qualsevol tela d'aranya. |
| + | |
| + | Darrere de cada guany, hi ha un atre desafiu. |
| + | |
| + | Mentres estigues viu, sente't viu. |
| + | |
| + | Si estranyes lo que feyes, torna-ho a fer. |
| + | |
| + | No vixques de fotos grogues.... Seguix encara que tots esperen que abandones. |
| + | |
| + | No deixes que se rovelle el ferro que hi ha en tu. |
| + | |
| + | Fes que en lloc de llàstima, te tinguen respecte. |
| + | |
| + | Quan pels anys no pugues córrer, trota. |
| + | |
| + | Quan no pugues trotar, camina. |
| + | |
| + | Quan no pugues caminar, usa bastó. |
| + | |
| + | Pero mai et detingues.|Teresa de Calcuta}} |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| | | |
| * [https://es.wikipedia.org/wiki/Teresa_de_Calcuta Teresa de Calcuta en Wikipedia] | | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Teresa_de_Calcuta Teresa de Calcuta en Wikipedia] |
| + | |
| + | [[Categoria:Biografies]] |
| + | [[Categoria:Religiosos]] |
| + | [[Categoria:Cristianisme]] |
| + | [[Categoria:Catolicisme]] |
| + | [[Categoria:Premis Nobel de la Pau]] |