Diferència entre les revisions de "Lliteratura en esperanto"
(Pàgina nova, en el contingut: «L''''esperanto''' és l'única llengua artificial que posseïx una cultura pròpia suficientment desenrollada, i que ha creat una lliteratura d'interés, fo…») |
|||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
L''''[[esperanto]]''' és l'única llengua artificial que posseïx una cultura pròpia suficientment desenrollada, i que ha creat una lliteratura d'interés, formada tant per obres traduïdes com a originals. | L''''[[esperanto]]''' és l'única llengua artificial que posseïx una cultura pròpia suficientment desenrollada, i que ha creat una lliteratura d'interés, formada tant per obres traduïdes com a originals. | ||
| − | El primer llibre a on s'oferien els fonaments de l'idioma, publicat el 26 de juliol de 1887, ya incloïa una traducció, i un | + | El primer llibre a on s'oferien els fonaments de l'idioma, publicat el [[26 de juliol]] de [[1887]], ya incloïa una traducció, i un chicotet poema original. Posteriorment, el mateix iniciador de l'idioma, [[L. L. Zamenhof]] va continuar editant obres, tant traduïdes com a originals, com una forma conscient de provar i desenrollar les potencialitats de la llengua. Actualment els parlants d'esperanto continuen considerant les obres de Zamenhof com a models del millor esperanto clàssic. |
| − | Atres autors de la primera etapa varen ser Antoni Grabowski i Kazimierz Bein (''Kabe''). Henri Vallienne és considerat com l'autor de les primeres noveles. | + | Atres autors de la primera etapa varen ser [[Antoni Grabowski]] i [[Kazimierz Bein]] (''Kabe''). Henri Vallienne és considerat com l'autor de les primeres noveles. |
| − | En el periodo de entreguerres es va donar un moment de gran lluentor, en especial protagonisme de la que es va cridar Escola hongaresa, els principals exponents de la qual varen ser Juliol Baghy i Kálmán Kalocsay. Atres membres varen ser Ferenc Szilágyi, Sándor Szathmári, Jean Forge o Teodoro Schwartz, més conegut actualment per ser el pare del financer George Soros. | + | En el periodo de entreguerres es va donar un moment de gran lluentor, en especial protagonisme de la que es va cridar Escola hongaresa, els principals exponents de la qual varen ser Juliol Baghy i Kálmán Kalocsay. Atres membres varen ser Ferenc Szilágyi, Sándor Szathmári, Jean Forge o Teodoro Schwartz, més conegut actualment per ser el pare del financer [[George Soros]]. |
| − | També va mostrar gran lluentor l'escola soviètica, lligada en part a l'associació obrera ''Sennacieca Asocio Tutmonda'', fins a la seua desaparició al final dels anys 30 per les persecucions de Stalin. | + | També va mostrar gran lluentor l'escola soviètica, lligada en part a l'associació obrera ''Sennacieca Asocio Tutmonda'', fins a la seua desaparició al final dels [[anys 30]] per les persecucions de [[Stalin]]. |
| − | Despuix de la [[Segona Guerra Mundial]] es va recomençar l'activitat lliterària. El centre ho va constituir la localitat canària de l'Estany, a on el professor Juan Régulo Pérez havia fundat l'editorial ''Stafeto''. D'entre els autors originals publicats, mereixen especial menció els agrupats en l''''Escola escocesa''', en William Auld, vàries voltes candidat al Premi Nobel de Lliteratura, al cap. | + | Despuix de la [[Segona Guerra Mundial]] es va recomençar l'activitat lliterària. El centre ho va constituir la localitat canària de l'Estany, a on el professor Juan Régulo Pérez havia fundat l'editorial ''Stafeto''. D'entre els autors originals publicats, mereixen especial menció els agrupats en l''''Escola escocesa''', en William Auld, vàries voltes candidat al [[Premi Nobel]] de Lliteratura, al cap. |
| − | En els anys 80 i 90 s'ha destacat una nova generació, entre la que destaca l'anomenada '''Escola ibèrica''', grup entre els que es troben els escritors Miguel Fernández, Miguel Gutiérrez Adúriz, Jorge Camacho Cordonera, Gonçalo Neves o Abel Montagut. | + | En els [[anys 80]] i [[Anys 90|90]] s'ha destacat una nova generació, entre la que destaca l'anomenada '''Escola ibèrica''', grup entre els que es troben els escritors Miguel Fernández, Miguel Gutiérrez Adúriz, Jorge Camacho Cordonera, Gonçalo Neves o Abel Montagut. |
Es calcula que el número de llibres editats en esperanto és superior als vinticinc mil. El principal servici de venda de llibres, el de l'Associació Universal d'Esperanto posseïx més de quatre mil títuls en el seu catàlec. Existixen revistes dedicades exclusivament a la lliteratura, com ''Fonto'' i ''Literatura Foiro'', mentres que les revistes generals, com ''Monato'' i ''La Ondo de Esperanto'' també editen texts de ficció, originals i traduïts. | Es calcula que el número de llibres editats en esperanto és superior als vinticinc mil. El principal servici de venda de llibres, el de l'Associació Universal d'Esperanto posseïx més de quatre mil títuls en el seu catàlec. Existixen revistes dedicades exclusivament a la lliteratura, com ''Fonto'' i ''Literatura Foiro'', mentres que les revistes generals, com ''Monato'' i ''La Ondo de Esperanto'' també editen texts de ficció, originals i traduïts. | ||
| − | En juny de l'any 2008, Geoffrey Sutton va publicar ''Concise Encyclopedia of the Original Literature of Esperanto'' (Enciclopèdia concisa de la lliteratura original de l'esperanto), en més de trescents artículs sobre els principals escritors i la seua obra, ordenats cronològicament. | + | En [[juny]] de l'any [[2008]], Geoffrey Sutton va publicar ''Concise Encyclopedia of the Original Literature of Esperanto'' (Enciclopèdia concisa de la lliteratura original de l'esperanto), en més de trescents artículs sobre els principals escritors i la seua obra, ordenats cronològicament. |
[[Categoria:esperanto]] | [[Categoria:esperanto]] | ||
[[Categoria:Lliteratura]] | [[Categoria:Lliteratura]] | ||
Última revisió del 11:40 7 nov 2024
L'esperanto és l'única llengua artificial que posseïx una cultura pròpia suficientment desenrollada, i que ha creat una lliteratura d'interés, formada tant per obres traduïdes com a originals.
El primer llibre a on s'oferien els fonaments de l'idioma, publicat el 26 de juliol de 1887, ya incloïa una traducció, i un chicotet poema original. Posteriorment, el mateix iniciador de l'idioma, L. L. Zamenhof va continuar editant obres, tant traduïdes com a originals, com una forma conscient de provar i desenrollar les potencialitats de la llengua. Actualment els parlants d'esperanto continuen considerant les obres de Zamenhof com a models del millor esperanto clàssic.
Atres autors de la primera etapa varen ser Antoni Grabowski i Kazimierz Bein (Kabe). Henri Vallienne és considerat com l'autor de les primeres noveles.
En el periodo de entreguerres es va donar un moment de gran lluentor, en especial protagonisme de la que es va cridar Escola hongaresa, els principals exponents de la qual varen ser Juliol Baghy i Kálmán Kalocsay. Atres membres varen ser Ferenc Szilágyi, Sándor Szathmári, Jean Forge o Teodoro Schwartz, més conegut actualment per ser el pare del financer George Soros.
També va mostrar gran lluentor l'escola soviètica, lligada en part a l'associació obrera Sennacieca Asocio Tutmonda, fins a la seua desaparició al final dels anys 30 per les persecucions de Stalin.
Despuix de la Segona Guerra Mundial es va recomençar l'activitat lliterària. El centre ho va constituir la localitat canària de l'Estany, a on el professor Juan Régulo Pérez havia fundat l'editorial Stafeto. D'entre els autors originals publicats, mereixen especial menció els agrupats en l'Escola escocesa, en William Auld, vàries voltes candidat al Premi Nobel de Lliteratura, al cap.
En els anys 80 i 90 s'ha destacat una nova generació, entre la que destaca l'anomenada Escola ibèrica, grup entre els que es troben els escritors Miguel Fernández, Miguel Gutiérrez Adúriz, Jorge Camacho Cordonera, Gonçalo Neves o Abel Montagut.
Es calcula que el número de llibres editats en esperanto és superior als vinticinc mil. El principal servici de venda de llibres, el de l'Associació Universal d'Esperanto posseïx més de quatre mil títuls en el seu catàlec. Existixen revistes dedicades exclusivament a la lliteratura, com Fonto i Literatura Foiro, mentres que les revistes generals, com Monato i La Ondo de Esperanto també editen texts de ficció, originals i traduïts.
En juny de l'any 2008, Geoffrey Sutton va publicar Concise Encyclopedia of the Original Literature of Esperanto (Enciclopèdia concisa de la lliteratura original de l'esperanto), en més de trescents artículs sobre els principals escritors i la seua obra, ordenats cronològicament.