Diferència entre les revisions de "Bankia"
| (No es mostren 11 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Bankia''' | + | [[Image:Bankia logo.svg|thumb|250px|Logo de Bankia]] |
| + | '''Bankia''' és el nom de l'entitat financera filial del Banco Financiero y de Ahorros (BFA). Al tancament de l'any [[2012]], posseïa uns actius totals de 279.243 millons d'[[euro|euros]], un volum de negoci de més de 313.000 millons d'euros i més de 7 millons de clients de tots els segments, segons les senyes de la pròpia entitat. | ||
| − | + | Te la seua [[sèu social]] en [[Valéncia]], en l'antiga seu central de [[Bancaixa]] en el carrer Pintor Sorolla. La seua seu operativa i de decisió es troba en [[Madrit]]. | |
| − | + | == Història == | |
| + | [[Archiu:Madrid - Puerta de Europa2.jpg|thumb|200px|left|[[Porta d'Europa de Madrit]]. És l'actual sèu operativa de Bankia]] | ||
| + | '''Bankia''' sorgix com a conseqüència del [[Recapitalisació de les entitats financeres en Espanya|proces de reestructuració]] del [[Caixes d'aforros d'Espanya|sistema de caixes d'aforro]] impulsat pel [[Banc d'Espanya]] a través d'un model financer denominat [[Sistema Institucional de Protecció]] (SIP). | ||
| − | En març de 2011 les assamblees de les | + | En l'any [[2010]] es crea el [[Banco Financiero y de Ahorros]] fundat conjuntament per [[Caixa Madrit]] i [[Bancaixa]], al que s'adheriren La Caja de Canaries, Caixa Laietana, Caja Rioja, Caja Ávila i Caja Segovia. Esta operació coneguda en térmens financers com [[fusió freda (finances)|''fusió freda'']] està controlada per Caja Madrid, entitat que gestionà conjuntament uns 340.000 millons d'euros d'actius i que rep ajudes del [[FROB]]. |
| + | |||
| + | El Banco Financiero y de Ahorros se constituí, matriu de Bankia, es constituïx el [[3 de decembre]] de [[2010]] i escomençà a operar l'[[1 de giner]] de [[2011]]. El [[2 de març]] de 2011 se presentà el nou nom comercial, '''Bankia''', que naix de l'unió de set entitats financeres espanyola, en presencia majoritaria en les seues zones d'influencia. La fusió de les set caixes se realisà en soles quatre mesos, ya que el contracte d'integració se firmà el [[30 de juliol]] de 2010. L'unió se realisà baix la figura d'un Sistema Institucional de Protecció (SIP), conegut com a ''fusió freda''. Fon presidida des de la seua constitució per politic i economiste Rodrigo Rato, sent substutit posteriorment pel Govern d'Espanya pel banquer [[José Ignacio Goirigolzarri]]. | ||
| + | |||
| + | En [[març]] de 2011 les assamblees de les sèt caixes d'aforros que formen part del seu accionariat aprovaren traspassar tots els seus actius i passius a Bankia, reservant-se el nom comercial, l'obra social i una série d'edificis considerats històrics. | ||
El còdic d'entitat actual de Bankia es el 2038, heretat de Caja Madrit.<ref>[http://app.bde.es/ren/app/Search?CFG=ConsultaDetalleEntidadCon.xml&TipoFormato=XSL&Paginate=OPEN&CODBE=2038&DONDE=11&RADIO=0&VDETALLE=S Banc d'Espanya-Registre oficial d'Entitats]</ref> | El còdic d'entitat actual de Bankia es el 2038, heretat de Caja Madrit.<ref>[http://app.bde.es/ren/app/Search?CFG=ConsultaDetalleEntidadCon.xml&TipoFormato=XSL&Paginate=OPEN&CODBE=2038&DONDE=11&RADIO=0&VDETALLE=S Banc d'Espanya-Registre oficial d'Entitats]</ref> | ||
| − | == | + | == Vore també == |
| + | * [[Bancaixa]] | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
<references /> | <references /> | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Bankia}} | ||
* [http://www.bankia.es Portal de Bankia] | * [http://www.bankia.es Portal de Bankia] | ||
| + | * [https://www.elmundo.es/economia/macroeconomia/2024/11/03/67228c28e85ecee9448b45a1.html El ex jefe de Regulación del Banco de España concluye que el Gobierno "regaló Bankia" en 2021 y debió conseguir un 80% más - ''El Mundo''] | ||
[[Categoria:Empreses de la Comunitat Valenciana|Bankia]] | [[Categoria:Empreses de la Comunitat Valenciana|Bankia]] | ||
Última revisió del 12:21 5 nov 2024
Bankia és el nom de l'entitat financera filial del Banco Financiero y de Ahorros (BFA). Al tancament de l'any 2012, posseïa uns actius totals de 279.243 millons d'euros, un volum de negoci de més de 313.000 millons d'euros i més de 7 millons de clients de tots els segments, segons les senyes de la pròpia entitat.
Te la seua sèu social en Valéncia, en l'antiga seu central de Bancaixa en el carrer Pintor Sorolla. La seua seu operativa i de decisió es troba en Madrit.
Història[editar | editar còdic]
Bankia sorgix com a conseqüència del proces de reestructuració del sistema de caixes d'aforro impulsat pel Banc d'Espanya a través d'un model financer denominat Sistema Institucional de Protecció (SIP).
En l'any 2010 es crea el Banco Financiero y de Ahorros fundat conjuntament per Caixa Madrit i Bancaixa, al que s'adheriren La Caja de Canaries, Caixa Laietana, Caja Rioja, Caja Ávila i Caja Segovia. Esta operació coneguda en térmens financers com fusió freda està controlada per Caja Madrid, entitat que gestionà conjuntament uns 340.000 millons d'euros d'actius i que rep ajudes del FROB.
El Banco Financiero y de Ahorros se constituí, matriu de Bankia, es constituïx el 3 de decembre de 2010 i escomençà a operar l'1 de giner de 2011. El 2 de març de 2011 se presentà el nou nom comercial, Bankia, que naix de l'unió de set entitats financeres espanyola, en presencia majoritaria en les seues zones d'influencia. La fusió de les set caixes se realisà en soles quatre mesos, ya que el contracte d'integració se firmà el 30 de juliol de 2010. L'unió se realisà baix la figura d'un Sistema Institucional de Protecció (SIP), conegut com a fusió freda. Fon presidida des de la seua constitució per politic i economiste Rodrigo Rato, sent substutit posteriorment pel Govern d'Espanya pel banquer José Ignacio Goirigolzarri.
En març de 2011 les assamblees de les sèt caixes d'aforros que formen part del seu accionariat aprovaren traspassar tots els seus actius i passius a Bankia, reservant-se el nom comercial, l'obra social i una série d'edificis considerats històrics.
El còdic d'entitat actual de Bankia es el 2038, heretat de Caja Madrit.[1]
