Diferència entre les revisions de "Pla Hidrològic Nacional"
| (No es mostren 9 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
== Objectius == | == Objectius == | ||
| − | El principal objectiu del proyecte del Pla era el transvasament de part de l'aigua de l'[[Riu Ebre|Ebre]]. Un proyecte per a transferir [[aigua]] des de la conca de l'Ebre a [[Barcelona]], [[Castelló]], [[Valéncia]], [[Alacant]], [[Múrcia]] i [[Almeria]]. | + | El principal objectiu del proyecte del Pla era el transvasament de part de l'aigua sobrant de l'[[Riu Ebre|Ebre]]. Un proyecte per a transferir [[aigua]] des de la conca de l'Ebre a [[Barcelona]], [[Castelló]], [[Valéncia]], [[Alacant]], [[Múrcia]] i [[Almeria]]. |
== Aprovació del PHN == | == Aprovació del PHN == | ||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
En les següents eleccions (VIII llegislatura espanyola, [[2004]]-[[2008]]) guanyà el [[PSOE|Partit Socialiste]] ([[PSOE]]) i fon investit president [[José Luis Rodríguez Zapatero]]. | En les següents eleccions (VIII llegislatura espanyola, [[2004]]-[[2008]]) guanyà el [[PSOE|Partit Socialiste]] ([[PSOE]]) i fon investit president [[José Luis Rodríguez Zapatero]]. | ||
| − | El PHN fon derogat, Zapatero necessitava per a la seua investidura el respal parlamentari d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]] (ERC), el seu llavors soci en el govern català (recordem a [[Josep Lluís Carod Rovira|Carod Rovira]]), i no va dubtar ni un moment, en antepondre els seus interessos personals a l'interés general de tots els espanyols, derogant un Pla que per fi, despuix de molts anys, | + | El PHN fon derogat en l'any [[2005]], votant a favor d'eixa derogació del PHN, [[PSOE]], [[ERC]] i [[Esquerra Unida-Els Verts]]. Zapatero necessitava per a la seua investidura el respal parlamentari d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]] (ERC), el seu llavors soci en el govern català (recordem a [[Josep Lluís Carod Rovira|Carod Rovira]]), i no va dubtar ni un moment, en antepondre els seus interessos personals a l'interés general de tots els espanyols, derogant un Pla que per fi, despuix de molts anys, conseguia portar a terme una ordenació dels recursos hídrics en [[Espanya]], en els que com s'establix en la [[Constitució espanyola de 1978|Constitució espanyola]], deu de primar el principi fonamental de solidaritat entre territoris. |
| + | |||
| + | El Partit Popular liderat per [[Mariano Rajoy]], obtingué la majoria absoluta en les eleccions generals, celebrades el 20 de novembre de 2011, per al Parlament en la X Llegislatura, en més de 10,7 millons de vots (44,62%) en 186 escons. Durant eixa llegislatura (13 de decembre de [[2011]]-13 de giner de [[2016]]), el PP no reactivà el PHN. | ||
| + | |||
| + | == Notícies en prensa == | ||
| + | |||
| + | {{Cita|''A los valencianos ni una gota de agua''.|[[Pasqual Maragall]] -Sobre el PHN i el transvas de l'aigua de l'Ebre a terres valencianes, any 2003- (''[[ABC]]'', 4.10.2003)}} | ||
| + | |||
| + | {{Cita|''Rechaza el Plan Hidrológico Nacional. Maragall asegura que no enviará 'ni una gota del agua del Ebro' al Levante porque no la ahorran. El candidato del PSC a la Generalitat, Pasqual Maragall, se ha comprometido a 'no enviar ni una gota del agua del Ebro' al Levante español, por un principio de 'equidad y justicia', ya que considera que estas comunidades 'no han hecho el uso y el ahorro del agua que nosotros si hemos hecho'.''|(''[[El Mundo]]'', 03.10.2003)}} | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 12:13 5 nov 2024
El Pla Hidrològic Nacional (conegut per les sigles PHN), en castellà Plan Hidrológico Nacional, (Llei 10/2001, de 5 de juliol, BOE 161 de 6.7.2001), fon un proyecte de gestió hídrica aprovat pel Congrés espanyol en l'any 2001.
Objectius[editar | editar còdic]
El principal objectiu del proyecte del Pla era el transvasament de part de l'aigua sobrant de l'Ebre. Un proyecte per a transferir aigua des de la conca de l'Ebre a Barcelona, Castelló, Valéncia, Alacant, Múrcia i Almeria.
Aprovació del PHN[editar | editar còdic]
El PHN fon aprovat en l'any 2001 pel Parlament espanyol, pel Partit Popular (PP), que obtingué en eixes eleccions la majoria absoluta durant la VII llegislatura 2000-2004, sent el seu president José María Aznar.
Un Pla que es va aprovar en el vot majoritari del 85% dels membres del Consell Nacional de l'Aigua. Un Pla en el que tots guanyaven i ningú perdia perque es garantisava que només es trascolaria l'aigua excedentària de la conca de l'Ebre, en la seua desembocadura i just abans de ser abocada a la mar. Un Pla finançat ademés en fondos aportats en gran part per l'Unió Europea i que suponia poder portar a terme importants inversions i la creació de mils de llocs de treball directes i indirectes. Se complia el principi de solidaritat interterritorial (la solidaritat entre territoris que proclama la Constitució espanyola) i s'aportava aigua ad aquelles zones eminentment agrícoles de regadiu.
Derogació del PHN[editar | editar còdic]
En les següents eleccions (VIII llegislatura espanyola, 2004-2008) guanyà el Partit Socialiste (PSOE) i fon investit president José Luis Rodríguez Zapatero.
El PHN fon derogat en l'any 2005, votant a favor d'eixa derogació del PHN, PSOE, ERC i Esquerra Unida-Els Verts. Zapatero necessitava per a la seua investidura el respal parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), el seu llavors soci en el govern català (recordem a Carod Rovira), i no va dubtar ni un moment, en antepondre els seus interessos personals a l'interés general de tots els espanyols, derogant un Pla que per fi, despuix de molts anys, conseguia portar a terme una ordenació dels recursos hídrics en Espanya, en els que com s'establix en la Constitució espanyola, deu de primar el principi fonamental de solidaritat entre territoris.
El Partit Popular liderat per Mariano Rajoy, obtingué la majoria absoluta en les eleccions generals, celebrades el 20 de novembre de 2011, per al Parlament en la X Llegislatura, en més de 10,7 millons de vots (44,62%) en 186 escons. Durant eixa llegislatura (13 de decembre de 2011-13 de giner de 2016), el PP no reactivà el PHN.