Diferència entre les revisions de "Mut"
| Llínea 23: | Llínea 23: | ||
== Forma de serp de Mut == | == Forma de serp de Mut == | ||
| − | En un taller de momificació excavat en els anys [[2010]] en Saqqara s'ha trobat una caraça funerària dorada del periodo saíta-persa, d'un sacerdot de la deesa Niut-shaes, una forma de [[serp]] de la deesa Mut. | + | En un taller de momificació excavat en els anys [[2010]] en Saqqara s'ha trobat una caraça funerària dorada del periodo saíta-persa, d'un sacerdot de la deesa Niut-shaes, una forma de [[serp]] de la deesa Mut. |
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 18:18 31 oct 2024
Mut, també coneguda com Maut o Mout, i el nom del qual significa lliteralment La mare, va ser una deesa mare venerada en l'Antic Egipte. Se la considerava l'orige de tot lo creat i era deesa del cel i esposa d'Amón en la mitologia egipcíaca. Els seus orígens estaven en la ciutat de Tebas, i el seu equivalent en la mitologia grega era Hera.
Iconografia[editar | editar còdic]
Com a deesa mare, era una dòna en la corona doble, un tocat de buitre, cetre de papir i anj. Com a deesa del cel, un buitre en el nuc màgic en les seues garres. També com una vaca, en Amón, com a lleona i com un ser andrógino en falo, ales i garres de lleó.
Mitologia[editar | editar còdic]
Des de la Dinastia XVIII de l'Imperi Nou adquirix importància el seu cult, substituint en Tebas a la deesa Amonet com a esposa d'Amón, sent part de la tríade tebana: Amon, Mut i Jonsu. Al no tindre fills, va adoptar a Montu, i despuix a Jonsu; per això figurava entre el Sol (Amón-Ra) i la lluna (Jonsu) com a tercer ull mostrant la perfecció còsmica i favorint l'inundació del Nil.
És invocada en el Llibre dels morts, per a evitar que el difunt es descomponguera.
Sincretisme[editar | editar còdic]
Va ser identificada en Bastet i Sejmet.
Cult[editar | editar còdic]
Era molt venerada en l'Imperi Nou, en santuaris en Karnak Hut-Mu, en Tanis, Sais i els oasis de Jarga i de Dajla. En Sudan, el seu centre de cult es trobava en el Temple de Mut (Gebel Barkal).
Pietat personal[editar | editar còdic]
A raïl de la revolució d'Ajenatón i la posterior restauració de les creències i pràctiques tradicionals, l'émfasis en la pietat personal es va desplaçar cap a una major confiança en la protecció divina, en lloc de l'humana, per als individus.
Forma de serp de Mut[editar | editar còdic]
En un taller de momificació excavat en els anys 2010 en Saqqara s'ha trobat una caraça funerària dorada del periodo saíta-persa, d'un sacerdot de la deesa Niut-shaes, una forma de serp de la deesa Mut.
Referències[editar | editar còdic]
- Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
- Jan Assmann (2008). Of God and Gods: Egypt, Israel, and the Rise of Monotheism. University of Wisconsin Press. p. 83–84. ISBN 978-0-299-22554-4
- Pinch, Geraldine (2004), Egyptian Mythology: A Guide to the Gods, Goddesses, and Traditions of Ancient Egypt. Oxford University Press
- Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
- Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
- Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
- Jason Urbanus (2018). Archaeology, ed. «Mummy Workshop» (en anglés)
- Lurker, Manfred. Dictionary of Gods and Goddesses, Devils and Demons, p. 231. Routledge, 1987. ISBN 0710208774
- Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Mut.