Diferència entre les revisions de "Uiquillibres:Arts i humanitats"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Protegí «Uiquillibres:Arts i humanitats» ([Editar=Només permetre usuaris autoconfirmats] (indefinit) [Poden traslladar=Només permetre usuaris autoconfirmats] (indefinit)))
 
Llínea 46: Llínea 46:
  
 
__NOTOC__
 
__NOTOC__
 
+
 
 
[[Categoria:Uiquillibres:Universitat:Facultats]]
 
[[Categoria:Uiquillibres:Universitat:Facultats]]

Última revisió del 17:46 29 oct 2024

Benvinguts a la Facultat d'Arts i Humanitats de L'Enciclopèdia en valencià.
Presentació
Asian fan dance2.jpg

L'Art (del llatí ars o artis) és entés generalment com qualsevol activitat o producte realisat pel ser humà en finalitat estètica o comunicativa, a través del com expressa idees, emocions o, en general, una visió del món.

La noció d'art està encara hui dia subjecta a profundes polèmiques, ya que la seua definició està oberta a múltiples interpretacions, que varien segons la cultura, l'época, el moviment o la societat per a la qual el terme és productor d'algun sentit. La paraula art té una extensa accepció, podent designar qualsevol activitat humana feta en dedicació, o qualsevol conjunt de regles necessàries per a desenrollar de forma òptima una activitat: parlem aixina de “art culinari”, “art mèdic”, “arts marcials”, “arts d'arrastre” en la peixca, etc. En eixe sentit, art és sinònim de capacitat, habilitat, talent, experiència. No obstant, més comunament se sol considerar a l'art com una activitat creadora del ser humà, per la qual produïx una série d'objectes (obres d'art) que són singulars, i la finalitat de les quals és principalment estètica i/o comunicativa. En eixe context, art seria el grosseig d'un concepte expressat des d'antany com a “belles arts”, actualment alguna cosa en desús i reduït a àmbits acadèmics i administratius.

Per últim, i per un atre costat, les Humanitats (del llatí humanitas) són el conjunt de disciplines relacionades en el ser humà i la cultura, i estes es distinguixen de les ciències socials en el caràcter ideográfico — estudi de particularitats sense crear lleis o postulats generals — dels seus métodos d'investigació.