Ginebra (reina)

Representació de La reina Ginebra

Ginebra (en el nomenat protocèltic: Uindā Seibra, 'ombra blanca' o 'fada blanca'; en britònic: Vino-Hibirā, que despuix va donar orige als noms Ishara i Jennifer; en còrnic i en bretó: Gwenhwyvar o Gwined-yar; en galés Genhwyfar; en anglés Guinevere o Gwenevere, era l'esposa del rei Arturo.

Segons les llegendes associades al mit artúric, Ginebra va ser infel al rei Arturo en Lancelot, un dels cavallers de la Taula Redona. La llegenda associa l'infidelitat de Ginebra en Lancelot a la caiguda del regne de Camelot, d'ahí que siga considerada com un símbol de la fragilitat de la condició humana i de la perversió. En el context del mit d'Arturo se senyalarà que Ginebra era una en el regne, i que en la seua malaltia o malestar la terra i les collites es resentien. Despuix de l'infidelitat de Ginebra en Lancelot, Bretanya cau baix les invasions dels bàrbars anglos i sajons.

Segons el mit, Ginebra seria la filla del rei Leodegrance de Cameliard. El rei Arturo envia a Lancelot a que la duga a Camelot per a casar-se en ella, i en el viage abdós s'enamoren. En quant apleguen a Camelot, Arturo i Ginebra es casen, i Ginebra es convertix en el centre de la cort.

Té en general bones relacions en el seu espós, pero es enemista en la bruixa i mija germana d'Arturo, Morgana, en expulsar de la cort a Sir Guiomar, amant de Morgana i nebot de la pròpia Ginebra. Morgana guardarà sempre rencor cap a la reina i li'l transmetrà als seus fills.

Encara que casada en Arturo, l'amor que Lancelot i Ginebra senten durarà fins a la mort d'abdós. En tot cas, els enemics d'Arturo aprofitaran esta relació per a forjar l'acusació d'adulteri i conspiració que llancen sobre Lancelot i Ginebra. Açò du a una condena de mort per a la reina i una orde d'expulsió del regne per a Lancelot.

Lancelot no pot permetre la mort de Ginebra i, en intentar salvar-la, mata a dos dels fills del rei Lot de Lothian i de Morgause (germana major d'Arturo), Gaheris i Gareth, lo que deriva en guerra oberta entre dits regnes i Camelot, i va supondre al final la mort de tots els cavallers de la Taula Redona.

Referències

• Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
• Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
• García Gual, Carlos: Historia del rey Arturo y de los nobles y errantes caballeros de la Tabla Redonda. Madrid: Alianza, 1989. ISBN 84-206-9955-1. Página 22
• Noble, Peter. “The Character of Guinevere in the Arthurian Romances of Chrétien De Troyes.” The Modern Language Review 67.3 (1972): 524-535.
• Sainero Sánchez, Ramón (1999). Diccionario Akal de Mitología celta. Ediciones AKAL. p. 193. ISBN 9788446009368

Bibliografia

• Alvar, C., El rey Arturo y su mundo: diccionario de la mitología artúrica, Madrid, Alianza, 1991
• Andrea Hopkins (1996) "The Book of Guinevere: Legendary Queen of Camelot", Saraband. ISBN 1-887354-04-2
• Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
• D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
• Forbush, William Byron. The Queens of Avalon. Ed. The Knights of King Arthur, Boston, 1925
• Monaghan, Patricia (2009), The Encyclopedia of Celtic Mythology and Folklore, Infobase Publishing, ISBN 978-1-4381-1037-0
• Ritson, Joseph, Life of King Arthur From Ancient Historians and Authentic Documents, 1825
• Phillips, Graham; Keatman, Martin, King Arthur: The True Story, Arrow, 1992
• Rachel Bromwich (1963) Trioedd Ynys Prydein: The Triads of the Island of Britain, University Of Wales Press. ISBN 0-7083-1386-8
• Ronan Coghlan (1991) Encyclopaedia of Arthurian Legends, Element Books.
• Rouse, R. A.; Rushton, C. J. (2005). The Medieval Quest for Arthur. Stroud: Tempus. ISBN 9780752433431

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ginebra (reina).