Diferència entre les revisions de "Llibre d'Amic e Amat"
| (No es mostren 7 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | [[Archiu:Amiceamat.jpg|thumb|250px|Llibre d'Amic e Amat]] | |
| − | El Llibre d'Amic e Amat conté 365 pensaments, de gran valor poètic, alguns dels quals dialogats. Els elements constitutius són l'Amic (l'home), l'Amat (Crist o Deu) i l'Amor, a sovint personificat, que sol ser l'intermediari entre abdós. | + | El '''Llibre d'Amic e Amat''' (''Liber amici et amati'', en [[llatí]]) és un llibre de [[Ramon Llull]] redactat entre els anys [[1276]] i [[1278]] que fon inclós posteriorment com a llibre quint del ''[[Blanquerna]]'' baix el títul ''De vida ermitana''. |
| + | |||
| + | == Sinopsis == | ||
| + | |||
| + | El '''Llibre d'Amic e Amat''' conté 365 pensaments, de gran valor poètic, alguns dels quals dialogats. Els elements constitutius són l'Amic (l'home), l'Amat (Crist o Deu) i l'Amor, a sovint personificat, que sol ser l'intermediari entre abdós. | ||
És un llibre de meditació cristiana, segurament dirigit inicialment a un [[eremita]] que li solicità un llibre per a la reflexió diària (hi ha un versícul per dia de l'any). S'ha calificat de poesia en prosa, i la seua escritura, formada per antítesis, paradoxes i metàfores, presenta una gran concentració conceptual. Ocorre una síntesis de la mística i la filosofia de Ramon Llull. | És un llibre de meditació cristiana, segurament dirigit inicialment a un [[eremita]] que li solicità un llibre per a la reflexió diària (hi ha un versícul per dia de l'any). S'ha calificat de poesia en prosa, i la seua escritura, formada per antítesis, paradoxes i metàfores, presenta una gran concentració conceptual. Ocorre una síntesis de la mística i la filosofia de Ramon Llull. | ||
| Llínea 7: | Llínea 11: | ||
El llibre reflectix l'experiència mística personal de Llull i és influït principalment pel Càntic dels càntics de la [[Bíblia]] fonamental en la tradició cristiana i del judaisme, i per l'obra dels sufís hispanomusulmans. També s'han senyalat possibles influències del seu coetàneu Jacopone da Todi, de la lírica trobadoresca (Llull fon trobador abans de la seua conversió religiosa) i de la mística augustiniana. | El llibre reflectix l'experiència mística personal de Llull i és influït principalment pel Càntic dels càntics de la [[Bíblia]] fonamental en la tradició cristiana i del judaisme, i per l'obra dels sufís hispanomusulmans. També s'han senyalat possibles influències del seu coetàneu Jacopone da Todi, de la lírica trobadoresca (Llull fon trobador abans de la seua conversió religiosa) i de la mística augustiniana. | ||
| − | A part de les versions completes del Blanquerna, del '''Llibre d'Amic e Amat''' tan sols | + | == Llengua valenciana == |
| + | |||
| + | La primera vegada que trobem la denominació de [[llengua valenciana]] la tenim en el comentari expositiu del ''Liber amici et amati'', escrit en llatí, originari de [[Ramon Llull]], que es troba en el foli 34v del manuscrit ‘N. 250. sup’ de la Biblioteca Ambrosiana de Milà, diu: | ||
| + | |||
| + | {{Cita|Ista expositio excerpta fuit ex magno volumine in lingua valentina composito per quemdam discipulum Raymundi. Inceptum Valentie mense decembris et finito mense Martii anni 1335}} | ||
| + | |||
| + | Que vol dir en valencià: | ||
| + | |||
| + | {{Cita|Esta exposició fon treta d'un gran volum compost en llengua valenciana per un cert discipul de Ramon (Llull). Escomençat en Valencia el mes de decembre i acabat el mes de març de 1335. Deu siga lloat.}} | ||
| + | |||
| + | == Versions == | ||
| + | |||
| + | A part de les versions completes del Blanquerna, del '''Llibre d'Amic e Amat''' tan sols hi ha diversos manuscrits conservats: en mallorquí, un del [[Sigle XVI|s. XVI]] i un atre copiat en l'any [[1646]], conservat en [[Palma de Mallorca]]. N'hi han dèu versions llatines manuscrites, la més antiga de les quals és del [[Sigle XIII|s. XIII]], dos versions franceses ([[sigle XIV]]) i una en castellà ([[Sigle XVI|s. XVI]]). Entre les edicions independents n'hi ha dos d'incompletes, començades en l'any [[1886]]; la primera edició completa és la de Palma de [[1904]]. La primera edició llatina és la de París de [[1505]], a càrrec de Lefèvre d'Étaples. De les edicions franceses, la més antiga és la de [[París]] de l'any [[1586]]. També hi ha edicions en castellà, italià, anglès i alemany. | ||
| + | |||
| + | == Cine == | ||
En l'any [[1999]] el cineasta Ventura Pons dirigí una película titulada ''Amic/Amat'' en esta obra de Llull com a referència. | En l'any [[1999]] el cineasta Ventura Pons dirigí una película titulada ''Amic/Amat'' en esta obra de Llull com a referència. | ||
| + | |||
| + | == Cites == | ||
| + | |||
| + | {{Cita|Ramon Llull (1335) en el comentari expositiu de la seua obra en llatí "Liber amici et amati", que es troba en el foli 34v del manuscrit N. 250. sup de la Biblioteca Ambrosiana de Milà, s'aclarix que esta exposició fon treta d'un gran volum compost en [[llengua valenciana]] per cert discípul de Ramon (Llull). Escomençat en Valéncia el mes de decembre i acabat el mes de març de 1335. Deu siga lloat. De moment és la referència a la llengua Valenciana més antiga que es coneix, anterior a qualsevol de les que fan referència a la llengua catalana:}} | ||
| + | |||
| + | {{Cita|''Ista expositio excerpta fuit ex magno volumine in LINGUA VALENTINA composito per quemdam discipulum Raymundi. Inceptum Valentie mense decembris et finito mense Martii anni 1335. Laus Deo...''|''[[El Crit de la Llengua]]'', per [[Josep Alminyana i Vallés]] (Valéncia, 1981)}} | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
Última revisió del 16:51 26 oct 2024
El Llibre d'Amic e Amat (Liber amici et amati, en llatí) és un llibre de Ramon Llull redactat entre els anys 1276 i 1278 que fon inclós posteriorment com a llibre quint del Blanquerna baix el títul De vida ermitana.
Sinopsis[editar | editar còdic]
El Llibre d'Amic e Amat conté 365 pensaments, de gran valor poètic, alguns dels quals dialogats. Els elements constitutius són l'Amic (l'home), l'Amat (Crist o Deu) i l'Amor, a sovint personificat, que sol ser l'intermediari entre abdós.
És un llibre de meditació cristiana, segurament dirigit inicialment a un eremita que li solicità un llibre per a la reflexió diària (hi ha un versícul per dia de l'any). S'ha calificat de poesia en prosa, i la seua escritura, formada per antítesis, paradoxes i metàfores, presenta una gran concentració conceptual. Ocorre una síntesis de la mística i la filosofia de Ramon Llull.
El llibre reflectix l'experiència mística personal de Llull i és influït principalment pel Càntic dels càntics de la Bíblia fonamental en la tradició cristiana i del judaisme, i per l'obra dels sufís hispanomusulmans. També s'han senyalat possibles influències del seu coetàneu Jacopone da Todi, de la lírica trobadoresca (Llull fon trobador abans de la seua conversió religiosa) i de la mística augustiniana.
Llengua valenciana[editar | editar còdic]
La primera vegada que trobem la denominació de llengua valenciana la tenim en el comentari expositiu del Liber amici et amati, escrit en llatí, originari de Ramon Llull, que es troba en el foli 34v del manuscrit ‘N. 250. sup’ de la Biblioteca Ambrosiana de Milà, diu:
Que vol dir en valencià:
Versions[editar | editar còdic]
A part de les versions completes del Blanquerna, del Llibre d'Amic e Amat tan sols hi ha diversos manuscrits conservats: en mallorquí, un del s. XVI i un atre copiat en l'any 1646, conservat en Palma de Mallorca. N'hi han dèu versions llatines manuscrites, la més antiga de les quals és del s. XIII, dos versions franceses (sigle XIV) i una en castellà (s. XVI). Entre les edicions independents n'hi ha dos d'incompletes, començades en l'any 1886; la primera edició completa és la de Palma de 1904. La primera edició llatina és la de París de 1505, a càrrec de Lefèvre d'Étaples. De les edicions franceses, la més antiga és la de París de l'any 1586. També hi ha edicions en castellà, italià, anglès i alemany.
Cine[editar | editar còdic]
En l'any 1999 el cineasta Ventura Pons dirigí una película titulada Amic/Amat en esta obra de Llull com a referència.